irresponsabilitat política fins i tot amb els residus nuclears
Canvi de rumb en el projecte de construcció del cementiri nuclear de Villar de Cañas (Conca), que haurà d'acollir els residus radioactius més perillosos de les nuclears. El Ministeri d'Indústria ha decidit paralitzar la tramitació del magatzem temporal centralitzat (ATC), i deixar que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) es pronunciï abans que les obres tornin a cobrar impuls. El temor que el projecte pogués entrar en un atzucac, a conseqüència de l'eixelebrada gestió efectuada pel president de l'empresa pública encarregada, Francisco Gil-Ortega, ha obligat el Govern de Mariano Rajoy a fer un cop de volant. Es va forçar la dimissió de Gil-Ortega, i ara, amb el nomenament al capdavant de l'empresa Enresa de Juan José Zaballa, fins ara director general de Paradors de Turisme d'Espanya, es vol emprendre un camí més segur i relaxat per confinar els residus nuclears.
Aquests fets no poden entendre's sense el protagonisme discret en aquesta crisi de les dues dones més poderoses del Partit Popular, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, i la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Al final, ha estat aquesta última la que imposat la seva visió, condicionada per la necessitat de prevenir que l'obra pogués quedar embarrancada.
El ja exdirector d'Enresa, Francisco Gil-Ortega -home de confiança de María Dolores de Cospedal, exalcalde de Ciudad Real-, havia imprès un ritme vertiginós a la tramitació del projecte. I en aquest enfocament hauria influït la necessitat de complaure la secretària general del PP, necessitada de presentar a la ciutadania l'evidència d'unes obres ja en marxa davant les imminents eleccions locals. El resultat electoral a Conca pot inclinar la balança en l'ajustada rivalitat entre PP i PSOE a Castella-la Manxa.
Gil-Ortega va treure a concurs l'adjudicació de diverses obres complementàries per una suma mínima de 270 milions d'euros i la seva idea era concedir-les de manera imminent saltant-se fins i tot les autoritzacions prèvies del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i sense esperar a la declaració d'impacte ambiental (del Ministeri de Medi Ambient). El seu desig era adjudicar el contracte principal a un consorci liderat per Dragados (filial d'ACS, la companyia de Florentino Pérez), segons va informar la premsa econòmica.
Les presses de Gil-Ortega van ser seguides amb estupefacció des del CSN, responsable de fiscalitzar la seguretat nuclear. Un informe encarregat per aquest organisme va posar en dubte la idoneïtat de l'emplaçament escollit per acollir l'ATC (un terreny inestable argilenc), i va demanar informes complementaris a Enresa per tenir més garanties. Aquests informes van ser lliurats al CSN i estaven sent avaluats quan es va saber que Gil-Ortega volia començar les obres a tota màquina.
El Govern va viure la seva peculiar síndrome del Castor, el temor que es repetissin errors com els comesos amb el magatzem de gas davant Vinaròs, la deficient tramitació del qual ha conduït a la imputació de 18 persones, entre les quals alts càrrecs ministerials. "Cap funcionari de Medi Ambient no s'atreviria a donar llum verda a aquesta obra en aquestes condicions", expliquen fonts ben informades.
El canvi de rumb persegueix asserenar les aigües al marge del calendari electoral, i donar temps perquè el CSN elabori la seva avaluació dels terrenys. Tot indica que aquest organisme reclamarà reforçar la seguretat (una base de formigó més gruixuda), perquè tot el que s'ha viscut aquesta setmana es quedi només en radioactivitat política.
15-II-15, A. Cerrillo, lavanguardia