BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Sí al museu militar!", Albert Sánchez Piñol

View image ><br /><br />http://www.ara.cat/media/Sanchez-Pinol-polemica-larticle-militar_0_1301870080.html</div></body></html>

El senyor Ricardo Álvarez-Espejo, tinent general de l'exèrcit, ha proposat recentment que es creï un Museu Militar a Barcelona, objectiu que considera "ambiciós i irrenunciable". La nostra opinió és que ja era hora que l'exèrcit fes una proposta que pogués ser ben acollida per la societat catalana. Estem segurs que el senyor Álvarez-Espejo es deixarà assessorar, en una amable col·laboració entre les forces armades i el món civil.

Per començar seria molt interessant que el Museu Militar dediqués una galeria a les massacres que l'exèrcit ha comès històricament contra la població civil catalana. Per exemple, escollint-ne una entre tantes, els fets de Cambrils del 1640, quan després d'un breu setge la vila es rendeix a les tropes castellanes. Incomplint totes les promeses, l'exèrcit espanyol massacra més de set-cents cambrilencs.

Molt apropiada i visual seria una secció que es titulés: "Bombes sobre Barcelona", on es detallessin tots els bombardejos que l'exèrcit espanyol, i els seus aliats, han perpetrat històricament contra la capital catalana. Molt difícilment trobaríem un altre cas d'una urbs bombardejada tantes vegades, i tan salvatgement, pel mateix exèrcit que suposadament havia de defensar-la. Dic que aquesta secció seria molt visual perquè es podrien incloure croquis i gràfics de la devastació urbana i humana, així com models dels projectils emprats, que inclourien des de l'arcaica balística del segle XVII fins a les modernes bombes de fragmentació de la guerra civil espanyola.

Un altre apartat el mereixerien els malalts de psicopatia que s'han enfundat l'uniforme militar i han recalat a Catalunya. Com per exemple Charles d'Espagnac (1775-1839), un francès expulsat del seu país, per reaccionari, però que va fer carrera a l'exèrcit espanyol. La seva demència el va dur a prohibir les barretines, els cabells llargs en els homes i les trenes en les dones. Li agradava ballar sota la forca, entre els peus dels cadàvers que havia manat penjar, borratxo per una combinació de rom i aiguardent. Ferran VII sempre el va defensar: "Está loco, pero para estas cosas no hay otro".

Una temàtica indispensable per a qualsevol Museu Militar que es preui és la dels governadors militars i la seva relació amb Catalunya. Recordem la famosa frase del general Espartero. "Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya". Menys cèlebre és el capità general Juan Zapatero y Navas, conegut per les seves pròpies tropes com el general Cuatro Tiros. I amb raó. La seva frase preferida per solucionar qualsevol problema era: "Yo sé cómo se arregla; a ese, 'cuatro tiros'; a ese otro, igual. Cuatro tiros y se acabó el problema". Els civils catalans, en canvi, preferien anomenar-lo el Vampir per la seva afecció als afusellaments indiscriminats. En certa ocasió va ajusticiar un pobre noi geperut, escollit a l'atzar. El motiu? Que segons alguns delators en l'última revolta obrera hi havia participat un noi geperut.

El general Severiano Martínez Anido no desmereixia els seus predecessors: el 1920, com a governador militar de Barcelona, es va enfrontar amb el governador civil Carlos Bas, a qui acusava de "tou". Anido li va exigir que li deixés afusellar "gente como Eugeni d'Ors, Lluís Companys, Joaquín Montaner, Francisco Layret, Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Mario Aguilar, Guerra del Río, los hermanos Ulled, y otros". A les seves memòries Bas narra la conversa sencera. Bas: "Señor gobernador militar, soy el gobernador civil, no un asesino". Anido: "No es cuestión de asesinar sino de ejecutar. No emplee usted palabras malsonantes".

I ja que ens referim a "palabras malsonantes", també es podria dedicar una secció del museu a la temàtica "La premsa militar i Catalunya". A les hemeroteques hi ha centenars i centenars d'articles d'aquest estil, publicat a La Corresponden- cia Militar, el 13 de desembre de 1907: "El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego".

Quina gran fortuna que avui dia l'exèrcit espanyol ja no practiqui les "palabras malsonantes", que tot plegat només sigui matèria de memòria i de museu! Això és lloable i és cert. Tan cert com que el proppassat mes de novembre vam publicar l'article "Un pas endavant!", en el qual descri- víem el cas d'un militar en actiu, el tinent Luis Gonzalo Segura, a qui la fiscalia militar li ha obert un expedient que podria acabar amb la sol·licitud de sis anys de presó. El delicte? Ser l'autor d'una obra de ficció, concretament una novel·la, on es descriuen unes forces armades on regna el nepotisme i la corrupció a gran escala. Costa de creure, així que ho repeteixo: en ple segle XXI la jurisdicció militar espanyola pot demanar una pena de sis anys de presó per escriure una novel·la.

Precisem, per acabar, que el mateix senyor Álvarez-Espejo, que ara ens regala l'afortunada iniciativa del Museu Militar, va publicar immediatament un article de rèplica en aquest mateix diari, titulat "Otro paso al frente", una rèplica extraordinàriament peculiar, per cert, ja que en tot el seu article no mencionava ni una sola vegada el motiu de rèplica: és a dir, el tinent Segura i el seu cas. Quan escric aquestes línies, el tinent Segura torna a estar sota arrest.

15-II-15, Albert Sánchez Piñol, lavanguardia