a Tahrir ara maten a les poetes

Resultat d'imatges de Shaima al SabagEl quart aniversari de la revolta de Tahrir s'ha tenyit de sang. Almenys 15 persones van morir ahir a Egipte en protestes contra el Govern d'Abdul Fattah al-Sissi, en la jornada més violenta des que el cap de l'exèrcit va ser elegit president al juny, un any després d'enderrocar l'islamista Mursi. Només a Matariya, un suburbi del Caire que és un bastió dels Germans Musulmans, hi va haver vuit morts quan les forces de seguretat i policies de paisà van obrir foc contra els manifestants. Ha causat gran consternació la mort de Xaima al-Sabbag, una activista socialista de 32 anys tirotejada dissabte al centre del Caire mentre dipositava flors en memòria de les víctimes de Tahrir del 2011. Un miler de persones van assistir ahir al funeral, després que els vídeos on se la veu desplomar-se ensangonada recorreguessin internet. Va ser disparada a l'esquena i a la cara. Les autoritats, que han atribuït l'assassinat a "infiltrats" i han assenyalat els islamistes, han obert una investigació. El seu partit ha negat que hi hagués cap islamista. "Només hi érem nosaltres i la policia". 26-I-15, reuters, lavanguardia

Resultat d'imatges de Shaima al SabagDesprés de fer la foto, Islam Ossama va sortir de l'escena a corre-cuita. Sabia que li intentarien requisar la càmera o esborrar-li la targeta de memòria, però no el van trobar i va poder enviar la instantània al seu diari i convertir, així, una mort més en una icona. Mentre el fotògraf s'escapava, la policia detenia sis companys de Xaima al-Sabbag. Ella, aliena, agonitzava fins a trobar la mort al centre del Caire, a plena llum del dia. Morta per haver participat en una manifestació en memòria de les víctimes de Tahrir del 2011, el quart aniversari de la revolta, el passat 24 de gener.

La Xaima era poeta, fins i tot havia publicat un llibre, i gràcies a la foto de l'Islam, la seva mort va ser poètica. Alguna cosa té de poètica, també, que la noia es desplacés des de la seva Alexandria natal fins a la capital només per recórrer uns quants centenars de metres i dipositar flors en record dels màrtirs d'una primavera ja pansida. Amb aquest gest, explica el seu amic Hakim Abd al-Naim, volia tancar un capítol dolorós i obrir-ne un d'esperança.

"És trist -diu en Hakim- i et preguntes per què el règim vol crear-se enemics d'aquesta manera. No demanàvem grans coses, només justícia, dignitat i llibertat. Potser era massa per a ells, però no per a nosaltres".

El Ministeri de l'Interior nega que un policia disparés, malgrat que les imatges així ho fan creure. Fins i tot el Govern es va posar nerviós. Van convocar els periodistes perquè no els va agradar la cobertura dels fets. Per a ells és molt més important parlar sobre els riscos que corre el país, que són molts, com el terrorisme.

La retòrica és molt senzilla. Per al Govern egipci, tot aquell que estigui en contra seu és un germà musulmà. Amb nosaltres o contra nosaltres. Potser per això acaben d'instal·lar una bandera al centre de la plaça Tahrir, on abans hi havia un monument en record de la revolució i els seus màrtirs.

És hora de donar suport al país i el seu exèrcit per exterminar els terroristes. És hora d'aferrar-se a la bandera per no acabar com altres països de la primavera àrab destrossats pel conflicte, com Líbia, Síria o el Iemen.

La Fiscalia està investigant la mort de la Xaima. Diversos testimonis dels fets, que apuntaven a la policia, van anar a comissaria per declarar voluntàriament i els van imputar per haver-se manifestat. Ells asseguren que no ho estaven fent, que només passaven per allà. En aquest país, que reté blogaires i periodistes a la presó, manifestar-se sense permís és delicte, fins i tot si portes flors en record dels màrtirs.

Els poemes de la Xaima contenien esperança, dolor i una preciosa sensibilitat, diuen. Això sí, els seus versos no tenien rima, malgrat que estaven escrits en el rítmic i penetrant dialecte egipci. És senyal d'anar a contracorrent, d'innovació, segons Maged Zaher, poeta i traductor. Potser per això, per anar a contracorrent, va trobar la mort al centre del Caire, a plena llum del dia. Com diu en Hakim, "al final, penses que tot això no té cap sentit".

2-II-15, S. Cabeza, lavanguardia