i la promesa de reduïr el nombre d’aforats?

Recorden la promesa de reduir el nombre de càrrecs aforats a Espanya? Corrien els mesos de l'estiu i el Govern del Partit Popular intentava contrarestar l'efecte causat pels bons resultats de Podem a les europees amb el seu concepte estrella de "la casta" com a bandera principal. Una casta que identifiquen amb els partits majoritaris, instal·lats des de fa dècades al poder, incapaços de connectar amb les necessitats reals dels ciutadans i, a sobre, protegits per lleis, com la de l'aforament, que en fan extremadament difícil el processament en cas de delicte. Segons qui els compti, a Espanya hi ha més de 17.000 aforats o vora 200.000. En aquest últim cas, la xifra surt de sumar als clàssics ministres, diputats i senadors, jutges i fiscals i càrrecs autonòmics i locals, tots els guàrdies civils i policies.

Només un mes després de les europees, el Govern espanyol ja va anunciar que estava estudiant la reducció de càrrecs públics que no poden ser jutjats per un tribunal ordinari. Era una de les mesures que incloïen dins l'anomenada "agenda de la millora de la qualitat democràtica". El llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, assegurava que seria un canvi radical: de 17.621 aforats es passaria a 22. Era el mes d'agost.

La retallada del nombre d'aforats tenia fins i tot el vistiplau del Tribunal Suprem, que, per boca del seu president, Carlos Lesmes, fins i tot en una sentencia dictada al juliol qualificava de privilegi l'aforament i en recomanava la "necessària" reducció.

Faig tots aquests recordatoris perquè possiblement vostès, com jo, donaven ja per feta la reducció d'aforats, vist l'enorme consens que la mesura provocava. Doncs no diguin mai blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Aquesta setmana la Comissió Constitucional del Congrés ha aprovat la llei de l'Alt Càrrec per tal d'enviar-la cap al Senat i, d'allà, al BOE. I en aquesta nova llei hi podem llegir que la limitació del nombre d'aforats es farà "en el moment que sigui possible". L'explicació del partit al Govern és que, com que cal una reforma constitucional i dels estatuts d'autonomia i ara és molt complicat fer-ho pel tema electoral, de moment la cosa queda com estava. Amb el suport, per cert, de CiU i el PNB. Un clàssic.

Dins el mateix paquet legislatiu també moria una altra de les promeses de regeneració democràtica: regular de forma estricta el moment en què un alt càrrec que ha estat acusat, imputat o investigat per qualsevol delicte ha de cessar. Ara mateix només s'obliga a plegar quan hi ha sentència condemnatòria ferma. També en aquest cas, el PP diu que, com que no hi ha acord partidista, es posposa la reforma per a més endavant.

Treguin les seves conclusions sobre com moren promeses i propostes un cop passada la foguerada mediàtica o els escàndols. Que ràpid s'ha oblidat la famosa desafecció dels ciutadans envers els polítics i els desitjos per corregir-la expressats per dirigents amb cara compungida. Que poc han durat els desitjos de canviar les coses perquè els ciutadans deixem d'estar tan indignats per tanta barra a costa dels nostres impostos. Tenen vostès també tan mala memòria?

18-II-15, Glòria Serra, lavanguardia