(l’article 573, o) sense subversió no hi ha progrés ni llibertats

El focus del debat està col·locat en el retorn de la cadena perpètua -"pena de presó permanent"- a través del nou pacte antiterrorista, però hi ha altres aspectes del solemne acord entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez que mereixen ser repassats amb atenció.

Hi ha una significativa zona d'ambigüitat en el pacte signat dilluns pel Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol amb l'objectiu d'afinar la legislació contra les noves amenaces del terrorisme davant l'alarma generada pel recent atemptat contra la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo a París. L'acord remet a la reforma del Codi Penal i és a aquest tràmit -en fase de debat parlamentari- que ens hem de cenyir. Convé parar atenció al nou redactat de l'article 573.

Aquest article detalla quins són els delictes que passen a ser conceptuats com a terrorisme. "Es considerarà delicte de terrorisme la comissió de qualsevol delicte greu contra la vida o la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc catastròfic, incendi, contra la Corona, atemptat, desordres públics, tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions i explosius, i l'apoderament d'aeronaus, vaixells o altres mitjans de transport o de mercaderies, quan es dugui a terme amb qualsevol de les finalitats següents: subvertir l'ordre constitucional, suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques, de les estructures econòmiques i socials de l'Estat o obligar els poders públics a fer un acte o a abstenir-se'n. Alterar greument la pau social (...)".

Aparentment tot és al seu lloc, però cal rellegir la lletra petita. Què entén el legislador per "desordres públics" orientats a "subvertir l'ordre constitucional"? Quin és el calibre dels desordres socials que poden ser jurídicament equiparables a l'assassinat dels redactors i dibuixants de Charlie Hebdo? Una manifestació davant el Congrés dels Diputats que derivés en desordre públic podria ser conceptuada com a delicte terrorista? Una hipotètica protesta fiscal a Catalunya, o en una altra comunitat autònoma, podria ser qualificada de terrorisme pel fet de comportar un possible perjudici a l'estructura econòmica de l'Estat?

Bé cal convenir que la inclusió del "desordre públic" en la mateixa llista que els atemptats amb fusell metrallador, el segrest de vaixells i avions, o la provisió il·legal d'armes de foc, munició i explosius, es presta a una interpretació inquietant de l'ajust necessari de la legislació espanyola davant l'ofensiva violenta que pugui tenir lloc en territori europeu com a conseqüència de la greu inflamació del fonamentalisme islàmic en les guerres de Síria i l'Iraq. No sembla pas que la xarxa Al-Qaida i aquesta colla de criminals de l'Estat Islàmic, que acaben de cremar viu un pilot jordà, tinguin com a objectiu reinterpretar la Constitució espanyola del 1978. En el redactat inicial de la reforma, aquest mateix article 573 conceptuava com a terrorisme els delictes de sedició i rebel·lió. La màquina de polir els va eliminar. Hi haurà una segona tongada de paper de vidre i vernís?

4-II-15, E. Juliana, lavanguardia

Alguns aspectes concrets del pacte antigihadista han causat inquietud entre les forces nacionalistes. En concret, la redacció de l'article 573 del nou Codi Penal, pactat entre el PSOE i el PP en el context de l'esmentat acord contra el terrorisme islamista. CiU i ERC afirmen que aquest precepte pot ser de doble tall, segons la lectura i la interpretació que es faci del seu tenor literal.

L'article 573 descriu les conductes que es tipifiquen com a terrorisme, totes d'evident gravetat, ja que es refereixen a accions contra la vida o la integritat de les persones, però s'hi afegeixen altres referències genèriques, com l'atac a la llibertat o els desordres públics. Tot això amb l'afegit que es consideraran actes de terrorisme els així descrits quan pretenguin "subvertir l'ordre constitucional o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l'Estat o obligar els poders públics a dur a terme un acte o abstenir-se de fer-ho".

El text afegeix que tindran la mateixa consideració de terrorisme els atacs als ja esmentats béns jurídics quan es pretengui "alterar greument la pau pública". El portaveu de justícia de CiU, Jordi Jané, va afirmar ahir referint-s'hi que es tracta d'una redacció massa àmplia, que pot donar lloc a confusió sobre la finalitat perseguida amb la introducció d'aquesta nova figura en el Codi Penal. Jané va dir que el seu grup estudia votar a favor de la presa en consideració de la llei que recull el pacte entre el Govern espanyol i el PSOE, però que després hi presentaran esmenes, entre altres coses per canviar aquest article, que és "ambigu i confús".

El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va llançar ahir una veu d'alarma, en manifestar que la reforma del Codi Penal per combatre el terrorisme gihadista no es pot fer a costa de "trepitjar" llibertats fonamentals. Entre aquestes llibertats -va afegir- hi ha la religiosa, la d'expressió, la de creença en una ideologia o en un determinat projecte polític: "Aquests drets no es poden trepitjar. S'han de mantenir intactes i alhora hem de ser capaços d'enfrontar-nos a aquests reptes de violència organitzada que hi ha en la societat". El portaveu de justícia d'ERC, Joan Tardà, va subratllar al seu torn que hi ha precedents de pactes antiterroristes que es van utilitzar contra iniciatives nacionalistes.

4-II-15, J.M. Brunet, lavanguardia