"Mort d’un fiscal", Pilar Rahola

Quan un fiscal que porta el cas més greu de terrorisme de l'Argentina, i que acaba d'acusar la presidenta Cristina Fernández de "fabricar la innocència" dels assassins de 85 persones després d'un acord econòmic amb l'Iran, apareix mort a la banyera el dia abans de presentar les proves al Parlament, un infern de preguntes planen sobre el país, el seu Govern i la seva presidenta. Avui, el més ingenu dels argentins sap que l'Argentina s'enfronta a l'escàndol més greu de la seva història recent.

Malgrat que la hipòtesi del suïcidi és la que ven l'oficialitat, els que coneixíem Alberto Nisman -personalment, me'n considerava amiga- no ens ho creurem mai. Sabíem l'entusiasme que tenia, els anys de lluita que havia dedicat a aclarir la veritat, els riscos que havia assumit ("Algun dia em mataran per això", em va dir alguna vegada), la valentia d'acusar l'Iran amb noms i cognoms, i, ara mateix, la fortalesa que mostrava acusant directament la presidència argentina de pacte amb l'Iran, de tirar calç viva a la veritat dels assassinats. "Estic molt tranquil", va assegurar als qui el van entrevistar en les últimes hores, i al periodista Nicolás Wiñaski de Clarín li va deixar anar una frase rotunda respecte a les escoltes telefòniques en poder seu: "Tinc els iranians acceptant que van posar la bomba". I de cop, aquest home alegre, valent i compromès amb la seva feina se suïcida just el dia abans de mostrar al món les proves que tenia? I a més, poc després de tornar d'un feliç viatge per Europa amb la seva filla? Ja ho he dit: els que el coneixíem no ens creurem mai la hipòtesi del suïcidi, tret que es tracti del que la diputada Carrión ha batejat com a "suïcidi assistit".

A partir d'aquí, l'infern de preguntes s'obre en canal, mentre les vergonyes del Gabinet K esclaten en un escàndol de proporcions còsmiques. Tant que el relat, si no fos perquè es tracta d'una realitat tràgica, semblaria un guió cinematogràfic: un atemptat atroç amb desenes de víctimes sense tancar; l'Iran acusat per la Fiscalia de ser el responsable de la matança; el Govern argentí fent suculents negocis amb el país acusat i, de cop, canviant la versió dels fets; un fiscal que rep escoltes telefòniques que assenyalen amb el dit la presidència en un acte de roïna complicitat per amagar la veritat; i, quan està a punt de mostrar les proves, una oportuna mort a la banyera. Quina catipén, quina ferum, quina repugnància!

Ha mort Alberto Nisman. Al fiscal, el meu homenatge per la seva valentia, el seu sentit de la responsabilitat, la seva tenacitat per demostrar qui va decidir assassinar 85 persones. I a l'amic, el dolor per la seva pèrdua, la ràbia per la seva estranya mort i l'estima eterna. Nisman era un d'aquells homes magnífics que ens trobem pel camí. Amb la seva mort, l'Argentina avui és un país més trist, més orfe i més fosc.

20-I-15, Pilar Rahola, lavanguardia