Badawi, Politkóvskaya, al-Ali, Ferzat, el-Adl... ells sí que són Charlie!
Els Charlie de debò treballen en règims totalitaris. Són gent com el saudita Raef Badawi, condemnat a deu anys de presó i mil fuetades per iniciar al seu web un debat sobre l'evolució social al seu país. Divendres, davant la mesquita Al-Jafali de Jiddah, va rebre la primera tanda de 50 fuetades i va contestar cada cop amb el nom d'un partidari. Cada divendres, durant vint setmanes, rebrà el mateix càstig.
Altres periodistes i escriptors saudites pateixen penes de presó superiors als deu anys, tot per defensar la democràcia i els drets humans o per denunciar la corrupció.
Turquia acaba de denunciar 70 periodistes per investigar la corrupció en l'entorn del president Recep Tayyip Erdogan. Rússia n'ha matat 56 des del 1992. L'assassinat de la reportera Anna Politkóvskaia, perpetrat a l'ascensor de casa seva pel fet d'escriure la història de la repressió russa a Txetxènia, continua sense haver-se aclarit vuit anys després.
Tampoc no han trobat encara l'assassí del dibuixant palestí Naji al-Ali, potser el primer Charlie, assassinat a Londres el juliol del 1987. Molt crític amb els polítics àrabs, també amb Iassir Arafat, s'havia exiliat, primer a Kuwait i després a la capital britànica, on va continuar treballant per al diari Al-Qabas.
El protagonista de les vinyetes d'Al-Ali és un nen pobre d'un camp de refugiats, dibuixat sempre d'esquena, testimoni mut de l'absurditat, la injustícia i la violència. Es diu Handala, té deu anys i encara és el símbol de la identitat i la resistència palestina.
Un altre símbol de resistència és el dibuixant sirià Ali Ferzat, potser el més destacat de l'Orient Mitjà, avui exiliat a Kuwait. Partidaris del rais Baixar al-Assad li van trencar la cara i les dues mans fa tres anys en un carrer de Damasc, poc després que esclatés la tragèdia que sembla no tenir final. "Si no estic disposat a córrer riscos no puc considerar-me un artista", va dir després, quan va rebre el premi Sàkharov i la revista Time el va incloure entre les cent persones més influents del món. 
Doaa el-Adl, caricaturista egípcia, va arriscar la seva vida durant el règim dels Germans Musulmans. Les vinyetes polítiques que feia li van causar molts problemes, com quan va dibuixar la barba llarguíssima d'un integrista tapant la boca d'una dona. "La veu de la dona és una revolució", va escriure El-Adl sobre la il·lustració. Els seus dibuixos encara apareixen a Al-Masri al-Ium, un dels principals diaris independents d'Egipte.
La religió i la intransigència van perseguir durant anys l'escriptor Salman Rushdie, un altre Charlie de primera hora, amenaçat de mort per l'aiatol·là Khomeini de Iran. Una fàtua animava tots els musulmans a caçar-lo. Havia ofès el Profeta a la seva novel·la Els versos satànics, publicada el 1988.
Aquesta setmana Rushdie ha comentat que "la religió, una forma medieval de deliri, quan es combina amb les armes modernes, es converteix en una veritable amenaça per a les nostres llibertats. Aquest totalitarisme religiós ha causat una mutació mortífera al cor de l'islam, les tràgiques conseqüències de la qual hem vist ara a París".
Jyllands-Posten, el diari danès que el 2005 va encarregar a dotze dibuixants vinyetes de Mahoma, s'ha negat ara a reproduir-les en homenatge als caricaturistes assassinats a París. Ha dit que es doblega a la por i les amenaces. Afegeix que no té alternativa si vol protegir els seus redactors. Kurt Westergaard, un dels il·lustradors -va dibuixar un barbut amb una bomba al turbant- encara viu amb protecció policial. Un somali va assaltar casa seva fa quatre anys. Anava armat amb una destral i un ganivet, i va ser abatut pels guardaespatlles.
12-I-15, Xavier Mas de Xaxàs, lavanguardia