Llops solitaris? Molt al contrari: un gran ramat

el patró és el mateix: el seu adoctrinament es produeix a casa, a qualsevol racó d'un barri de París, de Londres, de Barcelona... I els seus adoctrinadors sempre mouen molts diners.

Recordem l'algerià Belgacem Bellil, veí de Vilanova, reclutat per convertir-se en suïcida. Va matar 19 soldats italians i nou iraquians a Nassiriya. Com ells, la pràctica totalitat de gihadistes, cosa que ens recorda un fet fonamental: l'ou de la serp nia a l'interior de casa nostra. I per poder garantir la democràcia, hem de treballar en la doble direcció: defensar el dret al culte, i, alhora, lluitar amb duresa contra els ideòlegs radicals que segresten el cervell dels joves i els converteixen en màquines de matar. Sí a la religió musulmana; no als predicadors de l'islamofeixisme, per utilitzar el terme que va encunyar Glucksmann.

I, de quines fonts beuen els predicadors? La resposta és coneguda.

En el cas de París l'intel·lectual que va dissenyar l'estratègia del que ell mateix anomena "resistència sense líders" és l'autor gihadista més llegit al món, el sirià amb passaport espanyol Mustafa Setmariam Nasar, conegut com a Abu Mussab al-Suri. La seva biografia transcorre pel mapa dels atemptats més famosos, i el seu llibre de 1.600 pàgines, The global islamic resistance call, dóna detalls de "la nova guerra", que passaria per accions individuals, sense connexió amb ningú, per crear el terror a Occident, destruir la seguretat ciutadana i erosionar la democràcia. Ho considera "la nova gihad", i crida tots els gihadistes a actuar en solitari. És el que ha passat a París i fa poc a Sydney.

Aquesta és la qüestió, que darrere de la matança de París hi ha ideologia, diners, viatges, llibres, logística i una forta organització que dirigeix la idea, amb l'esperança que algú l'executi en qualsevol lloc del món.

Llops solitaris? Molt al contrari: un gran ramat.

10-I-15, P. Rahola, lavanguardia