estem en guerra, també al nord de Nigèria
"La ciutat de Baga ja no existeix. Ha estat arrasada". Musa Alhaji Bukar, portaveu del govern de la província de Borno, al nord-est de Nigèria, va donar ahir la veu d'alarma. Els atacs que durant diversos dies va perpetrar la banda fonamentalista Boko Haram al nord-est de Nigèria han seguit la tàctica de terra cremada: no han deixat res dret.
Durant dies la zona ha estat incomunicada, així que el degoteig incansable de refugiats cap als països veïns i els desplaçats que arriben a Maiduguri, la capital provincial situada a 200 quilòmetres al sud, han estat els primers testimonis de l'horror. I les descripcions són un descens als inferns de la banda: parlen de carrers plens de cadàvers, entre els quals hi ha ancians, dones i nens, caceres durant hores dels que s'amagaven al bosc i de centenars d'edificis calcinats. Tot i que la zona està sota el control de la milícia extremista i ningú no ha pogut accedir-hi per fer un recompte fidedigne de morts, Bukar va assenyalar que la xifra de morts podria superar els 2.000. Amnistia Internacional, que també es tem el pitjor, va subratllar que es tractaria de la pitjor matança de la història de Boko Haram. "L'atac a Baga i els pobles del voltant -va indicar Daniel Eyre, investigador a Nigèria per a l'organització- sembla l'acte més mortal de Boko Haram en un catàleg d'atacs cada vegada més atroços. Si les informacions que la ciutat ha estat arrasada i que centenars o fins i tot 2.000 civils han estat assassinats són certes, aquest fet marca un abans i un després en l'escalada sagnant de Boko Haram contra la població civil".
Des dels últims dies del 2014 fins al passat dia 3, la riba nigeriana del llac Txad es va convertir en una ratera. En una primera envestida, guerrillers de Boko Haram muntats en desenes de vehicles van entrar pel nord, per l'oest i pel sud de la ciutat de Baga, i van aconseguir controlar una base militar als afores de la localitat. Aquell primer dia van morir unes cent persones. Els dies posteriors, la banda radical (el seu nom en haussa es tradueix com "l'educació occidental és pecat"), va arrasar la ciutat de Baga i unes altres quinze viles veïnes. L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) va alertar que 7.300 persones han arribat els últims deu dies a la ribera txadiana del llac.
En sentir-se acorralats per Boko Haram, milers de persones van fugir en barques o canoes en direcció al Txad. No tots van arribar a l'altra banda. A més d'un nombre impossible de determinar d'ofegats (diversos refugiats expliquen com van veure desaparèixer a l'aigua desenes de persones que intentaven fugir), el Govern del Txad va advertir que unes mil persones estan atrapades a l'illa de Kangala, al mig del llac.
Segons Acnur, els últims cinc anys, la guerra entre el Govern i la banda gihadista ha provocat 135.000 refugiats i 850.000 desplaçats.
El raid mortal dels últims dies tanca l'any més mortífer de la secta religiosa, que al principi va néixer com un grup de joves descontents pels abusos del Govern i va derivar en milícia gihadista. Segons el Nigerian Security Network, el grup va matar el 2014 9.000 persones i va segrestar-ne diversos centenars, entre les quals les més de 200 nenes de Chibok.
L'espiral de terror de Boko Haram entronca amb un canvi de tàctica. A l'agost, el seu llunàtic líder, Abubakar Shekau, va anunciar que l'objectiu de la banda ja no era només enderrocar el Govern de Goodluck Jonathan -hi ha eleccions presidencials al febrer- sinó també establir un califat islàmic semblant al de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq.
Els últims mesos, la banda ha utilitzat el terror per capturar més de dues dotzenes de poblacions del nord-est de Nigèria i ara controla les tres fronteres de la província de Borno amb Níger, el Txad i el Camerun. Segons diversos especialistes, la banda pretén recrear l'imperi Kanem-Bornu, una dinastia islàmica que va dominar una extensa regió transfronterera entre els segles XI i XIX. En aquesta mateixa lògica es col·locarien els últims atacs de la banda en territori camerunès o nigerià.
Més enllà de les seves aspiracions d'aromes històriques, el grup radical s'alimenta de l'extrema pobresa i l'analfabetisme al nord de Nigèria. Malgrat que el país és la primera economia del continent per davant de Sud-àfrica, més de 100 milions de nigerians viuen en la pobresa i 10 milions de nens no van a l'escola. Entre matança i matança, Boko Haram es frega les mans.
10-I-15, X. Aldekoa, lavanguardia