"Podem i Escandinàvia", Germà Bel

Podem és el factor emergent en el debat polític. Molts comentaristes acusen aquesta formació de "populisme" econòmic; acusació estèril, perquè la política econòmica espanyola ja va sobrada de populisme. Abans, en les albors de la crisi, per haver concedit indiscriminats xecs nadó; ara, per les retallades sense mesura de recursos per a serveis nuclears del benestar, com educació i sanitat, mentre es preserven, a resguard de retallades, àrees dels serveis centrals de l'Estat que cobreixen funcions molt menys sensibles, sobretot per a les capes socials més castigades per la crisi. A més, Podem va alterant la seva proposta econòmica, amb una moderació progressiva que permet preveure un programa electoral més moderat del que proposi el PSOE a les properes eleccions. El temps ho dirà. Potser per això, Pablo Iglesias esmenta ara el model escandinau com el seu referent. La proposta és interessant, i hem de suposar que no es refereix a despesa pública rècord, molt de dèficit i molt de deute públic, ja que en aquest cas el seu model seria el francès més que l'escandinau.

El gran atractiu dels països escandinaus és el seu alt grau de cohesió social, per al qual apliquen polítiques molt diferents a les espanyoles. A part del seu èxit a perseguir el frau fiscal, la gran diferència és promoure molta flexibilitat en els mercats. Sense anar més lluny, Podem es refereix a suprimir el salari mínim per llei? No n'hi ha a Dinamarca ni a Suècia (totes dues amb primer ministre socialdemòcrata) ni a Finlàndia (amb socialdemòcrates al govern). O potser proposa emular la seva legislació laboral, caracteritzada per la flexiseguretat, que responsabilitza l'Estat de promoure el treballador en atur, en lloc de blindar el lloc concret de treball? I què s'ha de dir de la desfuncionarització d'ocupacions com la de professor universitari a Suècia i Finlàndia, mentre que les castes universitàries campen al seu aire a les universitats espanyoles? Sorprèn que un grup de gènesi universitària no hagi fet cap reflexió sobre això.

És cert: no es pot copiar tot el que funciona bé en altres models. Però, igual de cert, l'èxit nòrdic per aconseguir més cohesió social i més oportunitats es basa a combinar flexibilitat en els mercats amb bona política distributiva. Per això és decebedor que els termes monopoli, competència i flexibilitat siguin invisibles en la proposta econòmica de Podem.

A Espanya li convé un recanvi de personal polític, tant pel mal acompliment econòmic com per la corrupció. Però un simple reemplaçament de personal polític no millorarà les coses, alleujaments justiciers a part. El que Espanya necessita és una reforma a fons de les seves institucions.

I sorprèn que Podem, que és tan àcid amb la cítrica a "la casta", obviï qualsevol crítica a les institucions, quan és la seva configuració vertical i propensa al control social la que promou comportaments de captura de rendes i males polítiques. Però potser no es vol debilitar allò que solament s'aspira a ocupar i controlar. Tant de bo el 2015 ens porti més i millors precisions, que ens permetin superar aquesta sensació que, més que oposició a la casta, està emergint un grup d'opositors a casta.

30-XII-14, Germà Bel, lavanguardia