Podemos, o la pràctica dels significants buits

Catalunya és l'únic espai polític de la península Ibèrica en el qual deu partits tenen plaça assegurada al Parlament. Convergència i Unió. Partit Popular. Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Esquerra Republicana de Catalunya. Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Ciutadans, Candidatura d'Unitat Popular i Podem. Un mosaic parlamentari que pot arribar a tenir onze peces, si els socialistes dissidents que acaben de formar el Moviment d'Esquerres es presenten a les pròximes eleccions en coalició amb ERC. Un país amb onze partits parlamentaris no és monolític, uniforme, unidireccional. Ni tampoc no és regit pel pensament únic. Pot ser, això sí, un país difícil de governar.

El desè passatger de la política catalana es va presentar ahir en societat i ho va fer amb gran èxit de públic a Barcelona. Podem va omplir amb escreix el pavelló de la Vall d'Hebron. Tres mil persones a l'interior de l'antiga instal·lació olímpica i moltes altres a l'exterior, amb ganes d'escoltar Pablo Iglesias, líder indiscutible de la nova formació. El partisà Iglesias, antic militant de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, eurodiputat des del mes de maig passat, forjat com a personatge públic en les rudes tertúlies polítiques de la televisió comercial espanyola. Podem està deixant de ser un ectoplasma. Ha perforat la barrera del 20% en les enquestes i disposa d'una base social mobilitzada. Totes les enquestes coincideixen a assenyalar que avui Podem és una força política en rotunda fase ascendent. El que UPyD i Ciutadans no van aconseguir en les eleccions europees del mes de maig -provocar una gran fractura en el bipartidisme imperfecte espanyol-, ho està fent Podem amb un discurs molt centrat en la crítica social i amb un llenguatge irreverent que parla de la "casta" amb més menyspreu que el dels partits comunistes del segle XX quan es referien a la "burgesia". Llenguatge per a una nova polarització social. La teoria dels "significants buits o flotants", divulgada per Ernesto Laclau, difunt sociòleg postmarxista argentí, autor, entre altres obres, d'un assaig titulat La raó populista. Significants buits o flotants: conceptes útils per a la crítica social que admeten més d'un significat i l'elasticitat dels quals facilita l'articulació política del malestar. Exemple: la dicotomia entre casta i gent.

Podem és el partit de la "nova esquerra" pel qual estan mostrant interès electors de centre i de dreta profundament disgustats pel fort deteriorament polític i social d'Espanya després de set anys de crisi. Les coordenades de l'últim baròmetre del CIS (octubre) indiquen que els seus potencials votants viuen a les grans ciutats, tenen un bon nivell d'instrucció (estudis universitaris i secundaris majoritàriament), són més joves que vells, tot i que molt repartits entre els diversos grups d'edat, i mostren una gran transversalitat social.

No és un corrent obrerista. La seva influència a les zones agràries de l'Espanya meridional és reduïda. El Partit de la Ira Urbana. Un partit dirigit per lectors d'Antonio Gramsci (filòsof marxista italià que va prestar gran atenció al concepte d'hegemonia cultural), sense símbols que remetin al passat, sense falçs ni martells, sense banderes republicanes -atenció, sense banderes republicanes-, que amenaça de desbordar el PSOE, traslladant a Espanya la nova mitologia grega. Syriza, el corrent antiausteritat que proposa una renegociació del deute amb un llenguatge de xoc amb Alemanya, després d'haver escapçat el socialdemòcrata Pasok, fundat als setanta per la dinastia Papandreu, avui esgotada.

Syriza, allunyada del vell partit comunista grec, sembla que ha llegit totes les novel·les de Petros Màrkaris, autor de relats policials amb forta càrrega social. Podem, allunyada del deshidratat Partit Comunista d'Espanya, va retre ahir homenatge a Barcelona a Manuel Vázquez Montalbán, novel·lista policial d'èxit i referent de l'esquerra catalana dels anys setanta i vuitanta. Un home del PSUC.

Podem altera les enquestes, té el PSOE molt nerviós i cada vegada rep més atacs del PP, interessat a partir en dos l'electorat d'esquerres i reservar-se el paper de pol moderat: "O nosaltres o el caos".

Podem se suma al mosaic català i accentua la competició. PSC i ICV-EUiA li tenen por. Ciutadans, també. La CUP es veu obligada a defensar el seu espai. (Iglesias va llançar ahir una afilada crítica a la simbòlica abraçada de David Fernàndez i Artur Mas després del 9-N.) I ERC veu com se li complica la seva penetració a l'àrea metropolitana de Barcelona, imprescindible per convertir-se en el nou pal de paller, en substitució de CiU. Podem accentua el temor d'ERC a la llista unitària.

El desè passatger ho remou tot i a CiU guanya força una reflexió: és aquest el moment de convocar eleccions si no hi ha llista unitària?

22-XII-14, E. Juliana, lavanguardia