Tribunal de Comptes europeu denuncia política aeroportuària espanyola

Els aeroports han estat, amb el tren d'alta velocitat, les actuacions en infraestructures més vistoses dels últims temps a Espanya. El projectes que durant els anys de bonança van ser un símbol que pretenia mostrar la potència del país, avui, després de set anys de crisi, i vistos els resultats, s'han convertit en exemples notoris de malbaratament. El Tribunal de Comptes Europeu (TCE) acaba de posar-ho de manifest en un dur informe en què examina la rendibilitat de vint instal·lacions que van rebre ajuts comunitaris. Vuit són espanyoles i, segons el document, cap no ha assolit la sostenibilitat econòmica fins ara.

Els auditors del TCE han estudiat aeroports d'Espanya, Itàlia, Grècia, Polònia i Estònia, que conjuntament van rebre 666 milions d'euros de finançament europeu entre el 2000 i el 2013. De tots, només quatre (els italians de Catània i Nàpols, el polonès de Gdansk i l'estonià de Tallinn) són sostenibles avui dia. I set més ho podrien ser a mitjà termini. Tots els espanyols analitzats (els de Badajoz, Burgos, Còrdova, La Palma, Vigo, Fuerteventura, Madrid-Barajas i Múrcia) suspenen, encara que no tots amb la mateixa nota. Els cinc primers obtenen els pitjors resultats i, segons l'informe, no podran assegurar la rendibilitat en el futur. Dependran dels ajuts públics per continuar funcionant. Els tres últims podrien tenir resultats positius en un horitzó de set anys.

S'ha demostrat que les estimacions de trànsit i, per tant, d'ingressos, que es van fer per a aquests aeroports eren errònies. Però també es van valorar malament els costos i els calendaris d'execució dels projectes, que es van disparar, destaca l'estudi. En les vint instal·lacions que s'han examinat es va requerir de finançament extra per un valor conjunt de 100 milions d'euros, que van haver d'assumir els estats respectius. Els retards de les obres van ser, de mitjana, de dos anys.

Espanya va ser el país que més finançament comunitari va rebre en el període analitzat, el 24% del total; és a dir, 685,3 milions d'euros sobre 2.858,5 milions. El segon va ser Polònia (21%), el tercer Itàlia (17,2%) i el quart Grècia (13%). Els que van rebre menys fons van ser Àustria (1,3 milions, el 0,05%), Suècia (3,3 milions, el 0,12%), Eslovàquia (4,2 milions) i Alemanya (5,8 milions, el 0,2%).

Les valoracions sobre els aeroports espanyols deixen clar aquest mal ús dels diners europeus. Sobre Badajoz, els auditors del TCE afirmen que "no hi havia necessitat urgent d'ampliar la terminal, en la qual es van invertir sis milions" de la UE. El de Burgos (només 18.905 passatgers el 2013) té a menys de dues hores en cotxe els de Bilbao, Lleó, Logronyo, Valladolid i Vitòria, mentre que Pamplona, Santander i Sant Sebastià es troben a dues hores i deu minuts. Per tant, difícilment justificable. Una cosa semblant li passa al de Còrdova amb els de Màlaga i Sevilla, que a més veu minvat el seu atractiu per l'AVE. Tot i això, es va decidir ampliar-ne la pista "sense cap anàlisi o estudi de les necessitats de creixement potencial, de cost-benefici o justificació d'un augment previst en el trànsit". L'obra va costar 70 milions (12,5 milions dels quals, comunitaris).

El sobrecost més elevat va ser a La Palma, amb l'ampliació de pista, plataforma i aparcament del qual "no estava d'acord amb les necessitats reals". Va costar 36,4 milions d'euros, 17,1 milions dels quals van procedir de la UE.

De tots els aeroports estudiats, el més gran és el de Madrid. En la fase de planificació es va estimar que les obres costarien 19 euros per passatger addicional i van acabar costant 32 euros. A més, la forta caiguda de passatgers que ha patit durant la crisi ha reduït la rendibilitat de les inversions rebudes. Entre el 2007 i el 2013 va perdre pràcticament una quarta part de viatgers, exactament 12,4 milions, una tendència que el 2014 ha canviat. Ara, torna a créixer.

22-XII-14, Ó. Muñoz, lavanguardia