lent, implacable i impune genocidi dels pobles "primitius"

Caminen hores i hores fins a passar la frontera que separa l'Equador i el Perú. Els quítxua, comunitat indígena de la regió de Loreto, emprenen una odissea per trobar menjar net. Creuen el seu país perquè les seves terres pateixen els abocaments de l'extracció de petroli, una activitat que genera una barreja bruta de restes d'hidrocarburs i aigües negres que amenacen la seva supervivència.

Els quítxua moren, però no saben de què. Segons el Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA la contaminació del petroli causa malalties a la pell, el fetge i el sistema immunològic. Però a Loreto no hi ha cap tipus de registre epidemiològic.

Des que va començar l'explotació del petroli a l'Amazònia peruana el 1970, els indígenes de la zona han estat en contacte amb la contaminació. Les aigües que contenen el cru s'han llançat als rius, amb la qual cosa s'ha creat una cadena de contaminació bioacumulable que enllaça aigua, peixos, animals i persones. "El poble està destruït, ens trobem abandonats per l'Estat: no tenim informació ni atenció sanitària", explica Aurelio Chino, president de la Federació Indígena Quítxua del Pastaza (Fediquep).

La tragèdia mediambiental peruana ha estat evidenciada en diverses ocasions. El 1984 el Perú ja considerava l'àrea com la zona ambientalment més contaminada del país. Un any més tard, l'Institut d'Investigacions de l'Amazònia Peruana, governamental, va publicar que la concentració de certes substàncies en els peixos de la zona era tan alta que no eren aptes per al consum humà. I el 2006 es va concloure, mitjançant anàlisi de sang, que el 99,8% de la població indígena tenia nivells de plom i cadmi en sang per sobre dels límits que estableix l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

"L'únic que volem és que ens atengui el Govern!", exclama Chino Dahua, que s'ha reunit amb el govern regional i el congrés per denunciar el cas, "però notava que res no els importava", explica; "I vam decidir mobilitzar-nos". Així van parar la producció de petroli durant 13 dies i es va formar la Comissió Multiplataforma, que agrupava Estat, empresa i poble i havia de comprovar les condicions de vida de les comunitats. "Han passat quatre mesos des de l'extracció de mostres d'aigua i sediments, però no tenim resultats", denuncia Chino.

"La zona ha produït el 30% de la producció històrica de petroli al Perú", apunta Martí Orta, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), però no ha passat com amb el greu cas de Chevron/Texaco, a l'Equador, condemnada a pagar 9.500 milions d'euros. La zona, malgrat ser "declarada en emergència ambiental el 2003, no rebut cap atenció. Es va remoure la terra contaminada i es va tirar terra neta a sobre del cru", explica Gorka Muñoa, investigador de l'ICTA-UAB.

El 2013 es va declarar l'emergència sanitària. "La gent ja no troba la seva vida segura després de tants anys prenent aliments i aigua contaminats", explica Chino. Malgrat això fins ara no hi ha hagut cap estudi epidemiològic ni atenció mèdica. "S'han burlat de nosaltres, que com tots tenim el dret de viure en unes condicions i ambient bons".

Els centres de salut que el Govern ha establert després de l'emergència sanitària són els mateixos barracons descartats per l'empresa petrolífera, que els utilitzava per allotjar els seus treballadors. "Els han pintat una creu vermella sobre les parets blanques, però per dins són buits", explica Chino. "La gent de les comunitats no pot arribar a un hospital per ser diagnosticada i, menys, tenir un tractament", afirma Orta.

Juntament amb el Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB, l'ICTA ha publicat fa poc un estudi que analitza per primera vegada l'impacte contaminant de les extraccions a l'Amazònia Occidental. Els resultats són aclaparadors: més de la meitat de mostres són per sobre dels límits actuals permesos de concentracions de plom. "Els indígenes expliquen que troben petroli dins els cossos dels animals que cacen", afegeix Orta.

21-XII-14, M. Garralón, lavanguardia