"Energúmens", Sergi Pàmies

L'energúmen avergonyeix als seus fills i als seus pares, tret que els seus fills i els seus pares també siguin energúmens, en aquest cas se senten orgullosos d'ell. No respecta el torn, ni les cues, parla en veu alta al cinema, aparca sempre en doble fila i quan, amb raó, li posen una multa, blasfema i repeteix que "només eren cinc minuts", perquè l'energúmen considera que els seus cinc minuts són molt més importants que els cinc minuts dels altres. L'energúmen ronca, però no perquè té un problema respiratori o de sobrepès. Ho fa per fastiguejar i fer-se notar fins i tot quan dorm. Als avions, sol reclinar violentament el seu seient cap a enrere i si algun passatger fa mala cara davant els seus sorollosos escarafalls, el fulmina amb la mirada, buscant el conflicte que li permeti discutir, amenaçar i comportar-se com l'energúmen que és.

L'energúmen presumeix de tot: d'haver pagat menys pel seu cotxe que el comú dels mortals, de tenir amics influents i de no portar mai roba interior. Quan practica el sexe, ja sigui pagant o de forma gratuïta, l'energúmen esbufega com un cotxino fins a aconseguir el clímax i es queda adormit al moment, si pot ser damunt de les seves víctimes, que solen morir per asfíxia o avorriment. Sigui de dretes, d'esquerres o de centre, l'energúmen tracta malament als cambrers i als taxistes i quan parla de la seva dona davant d'ella utilitza la paraula "aquesta" en un to que fluctua entre la condescendència i el menyspreu.

L'energúmen creu que cal tenir deutes per ser algú i no pagar-les mai per ser respectat. Mai desconnecta el telèfon mòbil, tracta de tu als adults que no són de la seva raça, amenaça als professors que suspenen als seus fills i, sempre que pot, paga amb diner negre. Creu que els homes que es depilen són uns marietas, que les dones són una mica putes i que tots els polítics són uns lladres. Té solucions dràstiques per resoldre l'atur, la crisi, la delinqüència, la contaminació, la immigració i els mals arbitratges, i si comets l'error d'escoltar els seus arguments, descobreixes que la solució és la mateixa per a tot: mà dura. De vegades, gràcies a la loteria de l'atzar, l'energúmen s'ensopega amb un altre energúmen. I encara que la topada sol ser desagradable, proporciona als qui no són energúmens certa esperança. L'esperança de comprovar que, amb una mica de sort, els energúmens acabaran eliminant-se els uns als altres i que, quan hagin desaparegut, el món serà un lloc una mica menys insuportable.

1-X-10, Sergi Pàmies, lavanguardia