"Estat paternalista", Eulàlia Solé
El Pare Estat, a través dels òrgans administratius, ens protegeix, cuida, avisa i renyeix, encara que poc en quant a això últim. Una mostra la trobem en el mètode iniciat per un hospital de Girona consistent a recordar als pacients el dia i hora que tenen visita concertada. Tres dies abans se'ls envia un SMS al mòbil i se'ls recomana que si no poden acudir ho comuniquin perquè la cita pugui ser aprofitada per una altra persona. Es calcula que un 20% d'usuaris no acudeix a la visita, i no deixa de resultar commovedor confiar que els considerats informals es prendran la molèstia, en aquest cas sí, de notificar-ho. Perquè si amb anterioritat no han après les seves obligacions, com a subjectes adults pensants, difícilment respondran a la trucada. A l'altre extrem de la infantilització es troba el sistema sanitari marroquí -d'altra banda gens exemplar en quant a prestacions universals-, en el que el malalt, com a únic responsable, porta amb si un quadern que conté el seu historial clínic, ja que ni el metge ni l'hospital el guarden.
Mentre que s'enalteix la resiliència com a capacitat per enfrontar-se a les adversitats, els serveis públics ens emboliquen amb una capa protectora que acaba per impedir que pensem i decidim per nosaltres mateixos. A la platja necessitem veure la bandera verda, groga o vermella per saber si podem banyar-nos o no, com si l'onatge no resultés visible per si mateix. I en qualsevol cas, els imprudents de qualsevol edat comptaran amb el socorrista, cos visible de l'Estat protector, que exposarà la seva pròpia vida per salvar-los. Això ocorre a l'estiu, mentre per ràdio i televisió es difonen consells com que cal beure aigua i buscar els llocs ombrejats. Pel que sembla, els pares no ho ensenyen als seus fills, havent-se d'entendre que ells tampoc ho saben.
Som tan ignorants, que l'Administració ha d'emetre anuncis advertint que és bo caminar, pujar unes quantes escales, menjar verdures i fruites, rentar-nos les mans amb freqüència... Serem feliços i menjarem anisos sempre que la bombolla paternalista no esclati i la realitat es transformi en hostil. No és només que els nens estiguin hiperprotegits, és que s'està convertint als adults en criatures a les quae cal triturar-lis el menjar.
19-II-10, Eulàlia Solé, sociòloga i escriptora, lavanguardia