els jutges degans demanen fets i no només paraules contra la corrupció

Així no es pot continuar. Contra la corrupció, el poder judicial no disposa de mitjans prou eficaços. Això és el que diuen els jutges degans de tot Espanya, que volen continuar sent la consciència més crítica de la justícia. Acostumen a parlar molt clar en les seves declaracions. Aquesta vegada també. Han fet una de les seves reunions periòdiques i han elaborat unes conclusions que són tot un toc d'alerta per al poder polític, perquè demanen fets i ajuda efectiva contra la corrupció, i no només paraules.

La primera reclamació és un clàssic en aquest tipus de documents, més mitjans humans i materials, però aquesta vegada ho concreta molt més, perquè es demana la "dotació àgil de reforços a jutjats que portin assumptes d'especial complexitat, sobretot de corrupció". a fi que els seus titulars es dediquin "en exclusiva a aquesta qüestió les 24 hores del dia". També plantegen la "revisió i, si és el cas, supressió d'aforaments", en considerar que "entorpeixen i alenteixen de forma evident i clara la instrucció dels procediments".

Els degans proven d'orientar l'antena judicial cap a les inquietuds socials. I el que capten ara és la necessitat de ser eficaços contra la corrupció, perquè creuen que no només les institucions i els partits es juguen el seu prestigi en la persecució dels casos de delinqüència econòmica, suborn i prevaricació, sinó també ells mateixos, com a garants del respecte a la llei. Per això es dirigeixen al poder polític en termes més peremptoris que en altres ocasions. "El poder judicial serà tot l'eficient que vulguin que sigui el poder executiu i legislatiu", va manifestar ahir el degà de València, Pedro Viguer, en la presentació del document de conclusions.

El document que han aprovat es titula 58 reflexions per a la reforma del procés penal i la lluita contra la corrupció. En aquesta matèria, els degans demanen ampliar el termini de prescripció, introduir el delicte d'enriquiment il·lícit o injustificat de càrrecs públics durant el seu mandat i el de finançament il·legal de partits polítics, i agreujar les penes per tràfic d'influències, prevaricació i negociacions prohibides a funcionaris, entre altres mesures. Defensen així mateix reduir la quota defraudada en delictes contra la Hisenda Pública -ara hi ha infracció penal per sobre dels 120.000 euros-, agreujar les penes per omissió de l'haver de denunciar i perseguir determinats delictes, introduir una modalitat d'obstrucció a la justícia per no remetre al jutge la documentació requerida o enviar-la incompleta, agreujar la desobediència a l'autoritat judicial comesa per funcionari, i limitar o prohibir la suspensió o la substitució de les penes imposades per corrupció.

També han plantejat limitar la concessió d'indults que tinguin informe favorable del tribunal i la suspensió de la pena mentre tramiten la petició, després de l'"abús" registrat, així com per comptar amb tribunals i jutjats especialitzats en assumptes econòmics a nivell autonòmic i fins i tot provincial. Els degans advoquen per potenciar la cooperació jurídica internacional per eliminar paradisos fiscals, i per crear "una policia judicial autèntica", la figura de "jutge assessor" i un cos de pèrits comptables vinculats als jutges.

Però tant o més que noves mesures legals, el que els jutges degans de tota Espanya demanen a institucions i partits és un canvi de mentalitat sobre la justícia i el seu paper contra la corrupció. En el fons, demanen més respecte. En general i, sobretot, a la seva independència. El jutge degà de Màlaga, José María Páez, va manifestar ahir referent a això que urgeix "treure la justícia del debat polític". I va demanar també que "d'una vegada" les forces polítiques abordin "un gran pacte per definir el model de justícia que es vol tenir". Tot això perquè resulta "molt difícil afrontar macrocauses" amb els mitjans actuals, encara que també va voler tranquil·litzar els ciutadans en assegurar que "la justícia funciona, lenta, però funciona".

Però ho faria millor augmentant la ràtio d'11 jutges per cada 100.000 habitants fins a la mitjana europea de 21. I dedicant a la justícia "almenys el 3% dels pressupostos". Al costat d'això, la petició que la Fiscalia Anticorrupció reforci la seva independència de l'Executiu, sobretot si en el futur assumeix tota la responsabilitat de les investigacions.

4-XII-14, J.M. Brunet, lavanguardia