la indústria perd un terç del seu pes a l’economia catalana
Catalunya s'ha despenjat de les regions europees més industrialitzades en els últims vint anys. Segons un informe de la Fundació per la Indústria Sabadell-1559 elaborat pel catedràtic de la UAB Josep Oliver, el 1994 un 29% de la població ocupada a Catalunya treballava en el sector industrial mentre que el 2013 el percentatge es va reduir al 18,3%, Un descens similar es registra en el pes del sector industrial respecte al total de l'economia, en què passa de representar un 29% el 2001 a un 18,6% el 2012, última dada disponible.
"Catalunya ha deixat de ser una potència industrial", i es troba molt lluny de les regions alemanyes i del nord d'Itàlia, va manifestar ahir Oliver en la presentació de l'estudi. L'economista explica que el procés de desindustrialització "arrenca en els anys 2000" i la crisi no ha fet altra cosa que accelerar la caiguda. L'estudi ha identificat les 30 regions més industrials d'Europa. En el període immediatament anterior a l'esclat de la crisi ja s'aprecia un comportament dispar entre Catalunya i les regions europees més industrialitzades, En aquells anys es va donar una caiguda anual de l'ocupació en la indústria catalana del 5,8% davant un augment mitjà del 0,9% a les zones més industrials. De la mateixa manera, mentre de mitjana en la regions europees més industrialitzades el pes del sector sobre el conjunt de l'economia es contreia del 28,8% al 24,5%, a Catalunya va baixar fins al 18,6% malgrat que partia d'una ràtio superior (29%).
Oliver va precisar que la desindustrialització és causa de factors interns (com l'augment dels costos laborals i la pèrdua de productivitat consegüent) i de factors externs (com la globalització o l'efecte de les divises). Una altra de les conseqüències, segons el parer d'aquest economista, és que les empreses en veure disminuïts els seus beneficis han reduït també les seves inversions.
Segons l'opinió de l'autor de l'estudi, el principal problema és que el sector necessita un període de temps "molt dilatat" d'ajust dels salaris. Oliver creu que les pujades de sous han d'anar vinculades a augments de la productivitat. Durant la crisi, el sector ha destruït 250.000 llocs de treball, que són "pràcticament" impossibles de recuperar a curt termini. Tot i així, Oliver va valorar positivament que s'hagi creat ocupació neta en el sector industrial l'últim any.
Per la seva banda, el membre del consell assessor de la fundació, Rafael Suñol, es va mostrar més optimista respecte al futur de la indústria i va assegurar que algunes empreses que van optar per deslocalitzar la seva producció durant la primera dècada del 2000 estan tornant a Catalunya. Suñol també va elogiar la "ràpida reacció" de les empreses en l'ajust de la capacitat productiva i la seva habilitat per obrir-se a nous mercats. Va criticar les càrregues administratives i fiscals a les empreses, així com els elevats costos en energia i algunes limitacions legals que, al seu entendre, frenen el creixement, com l'obligació de disposar d'un comitè d'empresa que té tota companyia amb més de 50 treballadors. Partint d'aquestes idees, la fundació ha elaborat una sèrie de propostes que enviaran a les administracions.