BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Amenaça a Barcelona", Ramon Suñé

En la meva època de cronista polític, allà pels avorrits anys noranta -podies absentar-te un any sencer, tornar a l'activitat i comprovar que tot continuava en el mateix punt en el qual l'havies deixat- poques coses aconseguien irritar-me més que escoltar la prèdica buida del polític de torn advocant per la transformació del Senat en "una veritable cambra de representació territorial". No se m'ocorre pitjor titular que aquesta sentència entre cometes per a una d'aquestes apassionants entrevistes vintage que tant sovintejaven aquells temps. Potser en aquell bla bla bla carregós, repetitiu, pur exemple del discurs buit de contingut, estigui l'origen de la meva aversió cap a una institució que va començar sent el més semblant a un museu egipci que un podia trobar a Madrid, amb una col·lecció de mòmies polítiques digna del Museu Britànic, i que va acabar convertint-se en una agència de col·locació a l'estany daurat -amb piscina i tot- d'exdirigents amortitzats i amb els quals els partits no saben què fer ni com enginyar-se-les per continuar pagant-los un bon sou. Em compto, per tant, entre els milions de ciutadans que haguessin firmat una iniciativa legislativa popular per canviar la sacrosanta Constitució i exigir la supressió de l'anomenada Cambra Alta. Per això, m'ha sorprès que aquesta setmana, l'alcaldable del PSC, Jaume Collboni, al qual aprecio per la seva claredat d'idees i al qual reconec els seus esforços per rescatar dels inferns una formació que ho va ser tot en aquesta ciutat i que anava camí de convertir-se en res, hagi llançat el que per a uns seria una vella proposta federalitzadora i per a altres, simplement, el revival d'una maragallada: traslladar el Senat a Barcelona com a símbol de la bicapitalitat de les Espanyes. Les reaccions que aquesta amenaça ha provocat a les xarxes socials són la prova més clara que Collboni, entossudit a aconseguir una rebaixa de les tarifes del transport públic (el seu suport al pressupost municipal per al 2015 depèn d'aquesta mesura social), difícilment no arrencarà no ja algun vot sinó ni tan sols unes quantes adhesions suggerint que el Senat segueixi el camí que fa uns anys va emprendre -i ràpidament va desfer- la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions.

La imatge virtual del Senat reconstruït a les noves Glòries, a la Monumental o al solar de la Model no entusiasma ni al més espanyolista dels unionistes catalans. I si el Govern Rajoy comprés la idea -cosa que dubto- sospito que cap dels conversos a la fe sobiranista estaria disposat a renegar-hi.

30-XI-14, Ramon Suñé, lavanguardia