BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Plebiscitàries, no constituents", Francesc-Marc Álvaro,

Un dels obstacles per tirar endavant una llista el màxim d'unitària possible del sobiranisme (més enllà de les desconfiances i la competència partidista) és la confusió sobre l'objectiu de les eleccions que es podrien celebrar a Catalunya per substituir el referèndum a l'escocesa que mai no ha volgut el Govern espanyol. Per resumir, hem qualificat aquests comicis de plebiscitaris per subratllar-ne el caràcter excepcional. El principal mandat (per no dir l'únic) que tindria el Parlament sorgit d'aquestes plebiscitàries seria portar a terme la desconnexió de la nació catalana de l'Estat espanyol, és a dir procedir a una declaració d'independència i fer tots els passos concrets que se'n deriven.

Cal pensar que, un cop declarada oficialment la voluntat de secessió, i davant un bloqueig o negativa de l'Estat espanyol a negociar res de res, seria indispensable la mediació internacional, com reconeix el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que també assenyala que "el procés pròpiament constituent" s'obriria després de la proclamació (que culmina el camí obert amb la declaració) d'independència. És essencial no confondre declaració i proclamació. La primera obre la porta real cap a l'Estat independent, mentre que la segona certifica que s'ha arribat a l'objectiu i que, a partir d'aquell moment, el nou país comença l'etapa fundacional com a actor sobirà.

Constato que, en les converses de carrer i en algunes declaracions de dirigents polítics, es considera que unes plebiscitàries serien alhora constituents. Error. Ahir mateix va ser Marta Rovira, secretària general d'ERC, qui va fer servir l'expressió "eleccions constituents" per parlar de la fita propera.

Com bé estableix el CATN, les constituents "haurien de ser convocades immediatament després de la proclamació d'independència", no pas abans. Per tant, no barregem etapes. Les plebiscitàries són per desconnectar d'Espanya, i les constituents són per posar les bases de la República catalana, començant per la redacció d'una Constitució.

El malentès pesa molt, en aquests moments, perquè els ideòlegs d'ERC -com l'apreciat Tresserras- argumenten que la llista unitària que proposa el president Artur Mas amaga el pluralisme i el debat social, cosa que és negativa per fer un país nou. Si plebiscitàries fos un sinònim de constituents, tindrien raó. Però no és així.

Que els amics d'ERC estiguin ben tranquils: les constituents de debò, les que han de permetre escriure la Constitució catalana, s'han de celebrar sense obviar l'eix esquerra-dreta i les prioritats de cada partit. Però ara toca una tasca prèvia que exigeix congelar les discrepàncies ideològiques per saltar la paret amb garanties d'èxit. Ara el debat és si marxem o si ens quedem a Espanya. Em sembla que la majoria de gent que participa del moviment sobiranista ho ha entès perfectament.

24-XI-14, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia