BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Les lleis i la política", Lluís Foix

Que la Fiscalia General de l'Estat es trobi en el tràngol d'haver de dilucidar en el conflicte entre Artur Mas i Mariano Rajoy indica fins a quin punt una qüestió política no pot ser afrontada pels polítics sinó que se'n deriva la responsabilitat als jutges, que són els intèrprets de les lleis que, al seu torn, han estat aprovades pels legisladors.

Sense llei no hi ha ordre ni llibertat. Quan es trenca una llei es comença un procés de deteriorament de la convivència i de la política que condueix a situacions incertes. És tan perjudicial desobeir una llei com utilitzar-la de manera desproporcionada per atacar o destruir un adversari. La llei ha de tenir un principi de generalitat en el sentit que no hi ha lleis contra persones concretes o col·lectius determinats. La llei està pensada pel conjunt d'una societat diversa i plural.

La llei de partits, en la qual tant afany va posar Aznar mentre governava, era per deixar fora de combat Herri Batasuna. Ho va aconseguir en un primer intent, però al cap d'uns anys aquelles sigles que representaven el braç polític d'ETA van canviar de nom i avui governen en algunes institucions basques. Es va posar fi al terrorisme etarra però aquelles idees no van ser suprimides per llei, sinó que són vigents i sotmeses al debat públic a Euskadi.

La llei ha de ser objectiva i no manipulable. Tota llei massa transgredida és dolenta i correspon al legislador abrogar-la o canviar-la, a fi que el menyspreu en què ha caigut aquesta ordenança manipulada no s'estengui a lleis més justes.

El conflicte entre el Govern d'Espanya i el de Catalunya, que no equival necessàriament a un conflicte entre espanyols i catalans, ha d'encarrilar-se a través de la política, de llargues converses, de cessions i exigències, de buscar un punt d'acord abans que sigui massa tard.

És fàcil observar el renovat activisme del poder judicial al nostre país. Quan hi ha milers de casos de corrupció política pendents de judicis interminables és un indici que una cosa substancial està fallant en el sistema. Pot ser que sigui per falta de recursos. Però també és per la facilitat amb què el poder polític i la societat civil fan el que poden per interferir en l'administració de la justícia.

Una societat en la qual el dret i els tribunals són instrumentalitzats és una societat malalta que no prospera i que té seriosos problemes amb la llibertat. El compliment de la llei, repeteixo, és inevitable per viure en una societat justa. Burlar-se d'una llei per part de qui representi l'Estat té conseqüències nefastes. Però refugiar-se en la llei perquè substitueixi l'acció política és igualment lamentable.

Que ningú no s'estranyi que sorgeixin grups que invoquin les "lleis no escrites dels déus" per posar fi precisament, com Antígona, als abusos de lleis incomplertes o lleis utilitzades políticament.

20-XI-14, Lluís Foix, lavanguardia