FIFA: podrida i pudent farsa del circ del Futbol Internacional

"Fucking ludicrous!" (fotudament absurd), va dir el periodista d'investigació expert en els draps bruts de la FIFA Andrew Jennings. "M'ha deixat bocabadat!", va dir també Mark Pieth, exresponsable del comitè de transparència de la federació de futbol internacional. Tots dos es referien -en converses d'ahir amb La Vanguardia- a la decisió de la FIFA d'absoldre Qatar i Rússia de qualsevol irregularitat greu en la polèmica selecció dels amfitrions del Mundial del 2018 i el 2022, basant-se en un informe presentat ahir en forma de resum.

"Qualsevol amb un mínim coneixement del procés de selecció sap que Qatar va pagar a una sèrie de països membres de la FIFA", va dir Jennings, autor d'Omertà, un llibre que compara de manera bastant convincent la gestió de Sepp Blatter, el president de la federació internacional, amb la manera de fer de la màfia siciliana. Potser exagera, Jennings. Pieth, expert suís en dret corporatiu, nomenat per Blatter per reformar la FIFA fa quatre anys i molt més prudent a l'hora de fer valoracions, també es va mostrar molt sorprès. "La FIFA necessita transparència i no triomfalisme", va dir. Va criticar la decisió d'acusar la federació de futbol anglès de "perjudicar la imatge de FIFA" amb els seus intents de guanyar el suport de Trinitat i Tobago per a la seva candidatura.

"Els anglesos són els únics que han confessat; han donat la cara i els han clavat un cop de puny". va afirmar Pieth. El resum de 42 pàgines de la investigació presentada ahir a Zuric pel jutge Hans Joachim Eckert, parlant en nom de l'anomenat comitè d'ètica de la FIFA, conclou que qualsevol violació de les normes relacionades amb la selecció de Rússia i Qatar era d'"una envergadura molt limitada".

Jennings i Pieth són experts i el seu criteri s'ha de tenir molt en compte. Però la prova definitiva que la FIFA s'acaba de superar a si mateixa en autocomplaença i barra la va donar el responsable de la investigació mateix, Michael García, el fiscal dels Estats Units, que es va desentendre del resum presentat ahir qualificant-lo d'"erroni i incomplet". Això, com bé va resumir l'analista David Conn a The Guardian, només es pot qualificar de "farsa construïda a Zuric".

La qüestió ara és si l'informe complet de García sortirà publicat. Segons el mecanisme interessat del procediment només es poden publicar els detalls dels casos que comportin una sanció. D'aquí ve la sensació que els anglesos són el cap de turc en aquest afer. "Voldria veure el que García ha esbrinat sobre Qatar, perquè aquests són afers de la gran política", va dir Pieth amb referència a l'enorme poder que Qatar, un país autocràtic, sense tradició futbolística i amb un clima que fa gairebé impossible jugar a futbol durant els mesos del Mundial, exerceix en el gran negoci del futbol. Jennings dubta que l'informe complet vagi gaire més enllà que el resum presentat ahir. "García no tenia prou poders per mirar els comptes bancaris; el seu informe dirà el que els amos li demanaven", va afirmar. El que sí que podria complicar la vida a Blatter i a Qatar, segons Jennings, és una investigació de l'FBI sobre els presumptes suborns.

Però el més sorprenent de la carpetada que va donar ahir la FIFA al tema de Qatar i Rússia és que el resum de l'informe inclou un catàleg d'irregularitats -ja ben conegudes- que haurien de posar en dubte la continuació de Blatter al capdavant de la FIFA després de ni més ni menys que 16 anys. Entre aquestes irregularitats apareixen els casos de Ricardo Teixeira (Brasil), Nicolás Leoz (Paraguai) i Isaa Hayatou (Camerun). Tots tres van votar Rússia i Qatar i van rebre contrapartides per part d'una empresa de màrqueting contractada per la FIFA. Després, hi ha els dos membres del comitè executiu Amos Adamu i Reynald Temarii, que es van mostrar disposats a vendre els seus vots a canvi d'"inversions financeres".

Aquests casos de corrupció comprovats es considerarien inadmissibles en qualsevol altra organització, amb alguna excepció, potser, en la política espanyola. Tot i això, a la FIFA de Sepp Blatter el fet que encara no hi hagi més casos és la prova de la integritat.

Si no fos per això caldria aplaudir la crítica que figura a l'informe dels favors que va fer l'equip anglès en la selecció de l'amfitrió del 2018 a Jack Warner, el corrupte representant de la FIFA a Trinitat i Tobago, que va dimitir el 2011 després d'una investigació d'Andrew Jennings i la BBC. Era només la punta de la punta de l'iceberg.

14-XI-14, A. Robinson, lavanguardia

Trenta-set milions de dòlars fora de termini (més de 29,5 milions de dòlars) i uns vots que es presumien fidels i es van acabar escapolint. Barcelona, que sortia ahir com la candidatura més sòlida per acollir el Mundial d'atletisme del 2019 -almenys en els aspectes esportiu, logístic i tecnològic-, va acabar caient en la primera de les votacions del consell directiu de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF), que va acabar concedint la competició a Doha després que la capital qatariana tingués un últim roc a la faixa: una aportació extraordinària a la IAAF a raó de sis milions d'euros anuals de patrocini i set més per la compra dels drets televisius, que també acabaran nodrint les arques de l'organisme rector de l'atletisme mundial.

Els petrodòlars van posar fi, un cop més, a la feina i la il·lusió de les dues candidatures que es van veure desplaçades de la lluita -Barcelona i Eugene, Oregon- des del moment en què José María Odriozola, president de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme i membre del consell directiu que havia de designar la seu, va revelar que els representants de Doha, després de la seva exposició, van treure de la butxaca el portatalonaris.

"Qatar ha ofert 37 milions de dòlars extra fora de termini a la IAAF. Hem dit que era il·legal, però qui mana, mana -va denunciar el directiu amb disgust després de l'elecció-. El 7 de novembre s'acabava el termini per presentar tota la documentació tècnica i pressupostària, però diuen que ho van lliurar quan la comissió avaluadora va visitar la ciutat. Els membres del consell ho hem sabut avui".

Segons va explicar Odriozola, Qatar, a través d'una societat financera, patrocinarà la IAAF durant els propers cinc anys, fins a la celebració de l'esdeveniment. Després, adquirirà els drets televisius per set milions més i obre la porta a ampliar aquesta quantitat i fer-se càrrec dels drets globals. "Ha guanyat la pitjor candidatura amb molta diferència, en tots els sentits. L'únic que té són diners. Estic molt decebut i molt emprenyat. No penso anar-hi. Crec que és una mala jugada per a l'atletisme mundial", va concloure.

Dolgut, però més mesurat, es va mostrar Xavier Trias, després de la designació: "Doha ha fet una bona presentació, però a més tenen un poder econòmic molt important, i competir-hi és pràcticament impossible. Ni podem, ni volem", va considerar l'alcalde. Trias va avançar que la ciutat es presentaria a la pròxima cita, la del 2021, ja sense Doha com a rival i amb bona part del camí recorregut. "No sempre que competeixes guanyes. Cal acceptar la derrota amb màxim sentit esportiu. N'hem d'aprendre i tornar a intentar-ho, perquè crec que és la nostra obligació", va assegurar. "No ens interessa parlar de si hi ha hagut un moviment irregular d'aportació econòmica aquest mateix matí, m'estimo més felicitar el guanyador, perquè plorar sempre és un mal negoci", va afegir l'alcalde.

La jugada de Qatar no hauria d'haver sorprès Barcelona, ja que el 2007, a Mombasa, Moscou també va oferir a última hora un xec de 30 milions de dòlars que va acabar decantant la decisió i va permetre a la capital russa acollir el Mundial d'atletisme de l'any passat. Tampoc l'optimisme que destil·lava el mateix Odriozola en la vigília de l'elecció. En teoria, la candidatura catalana sortia amb 10 dels 27 vots a favor seu i l'elecció d'Eugene era impossible pel poc realisme i la pressió d'Adidas -patrocinador de la IAAF quan la ciutat d'Oregon és la capital de Nike- i la de Doha per les dates tardanes que proposava per fer la competició. L'aposta de Barcelona per la tecnologia també es presumia un nou punt fort. Al final, la ciutat catalana va obtenir sis vots i va caure en la primera votació. Igual que Madrid com a candidatura olímpica.

Doha no només va tenir regal final. En la seva exposició va sorprendre amb la construcció d'un nou estadi que substituirà el Khalifa i disposarà d'una tecnologia per climatitzar-lo en dues hores. Les competicions de marxa i marató se celebraran de nit amb una il·luminació especial al llarg del circuit. En una ostentació inversora, la candidatura qatariana també va anunciar la construcció d'un aeroport corporatiu d'ús exclusiu per a les delegacions. Sobre el calendari, la proposta de la seva candidatura va ser avançar el campionat entre el 28 de setembre i el 6 d'octubre, abans de l'arrencada de les grans lligues nord-americanes.

A aquesta exhibició de múscul financer es va afegir el breu discurs de l'única dona de la delegació, l'atleta local Mariam Farid, que va negar que les dones no tinguessin presència ni en la vida ni en l'esport del seu país i va comminar la IAAF a atorgar-los el Mundial per poder demostrar-ho. "És una oportunitat per a la dona qatariana", va afirmar l'esportista.

19-XI-14, R. Álvarez, lavanguardia