Espanya-Catalunya o la lucidesa de don Ramón María del Valle-Inclán
...el pas que es disposa a fer la Fiscalia podria ser irreparable. Perquè l'objectiu ara és inhabilitar Mas, si pot ser en un parell de mesos, i impedir-li presentar-se a les eleccions. L'onada de solidaritat amb Mas a Catalunya podria ser incontenible. L'anomenat "partit del president", amb el qual es pretenia guardar al bagul les velles sigles de CiU, s'enlairarà amb el combustible proporcionat per Rajoy. Però no només això. La imatge d'Espanya en sortirà malparada. Una vegada més, el Govern del PP opta per la via judicial per resoldre un conflicte polític. És un intent de truncar el curs democràtic -la presentació de Mas a les eleccions- recorrent als tribunals. Molt lleig. És encendre un misto en un paller. Ni Catalunya ni Espanya no s'ho mereixen.
12-I-14, M. Dolores García, lavanguardia
El contraatac està en marxa. Querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i, eventualment, contra els consellers d'Interior i Educació. L'acció de la Fiscalia buscarà la seva inhabilitació, pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació.
En el llindar d'una recuperació econòmica amb tremolor de cames, en la qual la societat no acaba de creure (vegeu l'últim baròmetre del CIS), el poder espanyol es vol carregar el Govern de l'autonomia que més aporta al PIB i que continua encapçalant la producció industrial i les exportacions. L'última vegada que la Fiscalia General de l'Estat es va querellar contra un president de la Generalitat -el 1984- aquest va aconseguir obrir un cicle polític amb quatre victòries electorals consecutives.
El contraatac està en marxa, perquè entre diumenge a la nit i dilluns es van encendre tots els llums d'alarma al Govern espanyol i al Partit Popular. El 9-N es convertia en un èxit polític del sobiranisme català, amb un enorme impacte als mitjans de comunicació internacionals, encara estimulats pel referèndum d'Escòcia. Més de dos milions de persones a les urnes i la bandera de Catalunya als headlines dels principals noticiaris del món. 
S'encenen i s'apaguen intensament els llums d'alarma, perquè el mes d'octubre ha fet canviar moltes coses. Un octubre irat en el que les opinions de dreta i d'esquerra contràries a l'actual estat de les coses a Espanya s'han convertit en rotunda majoria social. El Govern continua sent fort al Parlament, però està molt arrugat davant la societat. De la mateixa manera que ha cristal·litzat una nova esquerra, amb un sorprenent impacte en els sondejos, es continuen obrint espais per a una nova dreta -que no extrema dreta en el sentit clàssic-, hostil a Mariano Rajoy i el seu equip monclovita.
El Partit Popular es pensava que havia conjurat aquest risc amb les eleccions europees del maig. La garrotada més forta va ser per al PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba va renunciar i al cap de deu dies abdicava el rei Joan Carles. Llavors el president Rajoy emergia com a garant de la institucionalitat espanyola, mentre es procedia al relleu en la direcció de l'Estat i el PSOE es deprimia. Aquest era el dibuix per al nou curs, mentre sonaven les trompetes d'una ràpida recuperació econòmica. El disseny de Pedro Arriola avui està trencat. En el nou quadre només queda fora de perill el rei Felip. Després de l'octubre, totes les altres coses estan en discussió.
Les eleccions municipals i autonòmiques del maig vénen enverinades i el PP tem un Annual a les grans ciutats i a València, on l'ensorrament de les dretes pot ser fenomenal. La pedra de toc, tanmateix, seran les eleccions municipals a Madrid. El PP encara no té candidat. Esperanza Aguirre ha quedat noquejada per l'operació Púnica. UPyD va de baixa i cal fer atenció a Ciudadanos/Ciutadans. Aquest podria ser un vector de la nova dreta.
Els llums d'alarma es van acabar d'encendre dilluns, quan Gènova va començar a rebre trucades dels seus comitès territorials demanant mà dura amb Catalunya. Estan espantats i s'acaben de menjar el vergonyós afer d'Extremadura. Cinc setmanes de por. L'escàndol de les targetes negres, l'ebola, el Gürtel que no para, la Púnica, Podem pels núvols, la recuperació que no acaba d'arribar i dues estampes de Valle-Inclán recorrent els bars de tot Espanya: el petit Nicolás i la Pechotes, i la singular aventura canària del senador Monago.
I aleshores més dos milions de catalans salten alegrement per sobre del Tribunal Constitucional, voten civicament i surten al telenotícies anglès.
La querella pretén ser un aleró estabilitzador del PP. En realitat, però, serà un estímul per a la clarificació electoral de Catalunya, amb incentiu per al Partit del President, que s'està forjant. Ara s'obre una cursa trepidant entre el ritme judicial, que podria portar a la inhabilitació de Mas, i el ritme polític, que conduirà a la convocatòria d'eleccions anticipades. Grand Prix.
12-I-14, Enric Juliana, lavanguardia
La premsa internacional va continuar ahir analitzant el 9-N i les possibles vies de solució a la qüestió catalana. L'agència econòmica Bloomberg va assenyalar ahir en un editorial que el 9-N hauria de servir per "establir les bases per a un acord polític" i va destacar que el president Mariano Rajoy "ha d'organitzar ara un referèndum formal i un debat lliure i ple". El text atribueix a l'Executiu del PP que provi de solucionar el malestar català com una "simple qüestió jurídica, utilitzant els tribunals per tancar un debat constitucional". També sosté que Rajoy "ha d'ignorar les demandes de processar els que van permetre el vot, inclosos els funcionaris locals que van obrir els centres de votació" i critica l'actuació del ministre de Justícia, Rafael Catalá, per qualificar el 9-N com "una farsa estèril i inútil" i amenaçar amb "accions legals". Bloomberg prossegueix indicant que Rajoy "hauria de participar com més aviat millor en les negociacions sobre l'estatus de la regió a les quals s'ha resistit fins ara" i que obrir la porta a "un referèndum legal" permetria a Barcelona i Madrid tenir temps per debatre els pros i els contres d'una separació.
El diari britànic The Guardian també va assegurar a l'editorial d'ahir que Rajoy ja no té cap altra opció que una consulta legal. Així mateix, consideren que si el president del Govern central canvia la seva estratègia i "modifica la Constitució per permetre un referèndum", i si els catalans estan "preparats per a un debat just entre ells i amb altres persones", tindria l'oportunitat de "persuadir Catalunya" perquè continuï a Espanya.
12-I-14, Laia Piñol, lavanguardia