"Isaiah Berlin: el valor de les idees", Miquel Rubirola (II)

Isaiah Berlin qualifica de “nacionalisme” una visió de la història que pivota sobre uns eixos que tenen la base filosòfica següent: Primera: les formes culturals comunes exerceixen una gran influència sobre els individus; Segona: existeix un vincle entre el benestar individual i la millora i el progrés d’aquestes formes de vida comunes; Tercera: l’autopercepció dels individus respecte a la pròpia vida, precisa participar -no necessàriament políticament– en formes culturals comunes; i, Quarta: per obtenir confirmació de la pertinença a formes de vida culturals comunes, cal un reconeixement per part dels altres d’aquestes formes de vida. (56)

A partir de la consideració del “nacionalisme” Isaiah Berlin defensa que el benestar dels individus no pot dissociar-se del creixement de les formes culturals comunes a les quals pertanyen i, per això, en el seu pensament, la dignitat i l’autoestima humana no depenen solament dels drets i les llibertats individuals sinó que depenen, també, de la llibertat de poder disposar de formes culturals pròpies, autònomes i reconegudes per els altres.

En Berlin, les nostres identitats no són entitats situades al marge de tot i que no necessiten confirmació per part del món; ben al contrari, les nostres identitats estan constituïdes pel reconeixement dels altres i, malauradament, sovint aquest reconeixement es frustra per la humiliació o la conquesta bèl·lica; per l’imperialisme cultural (d’inspiració ètnica o derivat d’una ideologia universalista); o per moltes formes de sotmetiment nacional o d’annexió.

Segons Isaiah Berlin aquells pensadors que apel·len al cosmopolitisme i a la universalitat en contra de la particularitat i l’especificitat de les cultures, tenen una visió errada de la naturalesa de l’home i de la seva història. Tant els valors com  les normes son necessàriament intrínseques a una societat específica que té una història única. I és propi dels éssers humans concebre els seus valors i finalitats en funció d’aquesta història específica.

Isaiah Berlin defensa, com Herder, que els ideals pertanyen a les formes de vida que els generen de manera que cada “individualitat col·lectiva” és única i té els seus fins i valors (ètics, socials, estètics, etc.). Aquestes individualitats col·lectives varien amb el temps i són substituïdes per altres fins i valors, però aquesta variació no fa altre cosa que confirmar que els individus no poden desenvolupar-se si no pertanyen a una cultura.

“Fins i tot si els homes es rebel·len contra la seva cultura i la transformen completament, encara pertanyen al corrent de la seva tradició. Si els homes i les dones no fossin productes d’una cultura, si no tinguessin amics i parents i no se sentissin més a prop d’unes persones que d’unes altres, si no hi hagués llengües autòctones, això menaria a una paorosa dessecació de tot allò que és humà”, escriu Berlin. (57)

“Si hi ha alguna cosa de la qual puc estar segur, desprès d’haver viscut tant -diu Berlin als vuitanta-dos anys- és que tard o d’hora la gent es rebel·larà contra la uniformitat i s’enfrontarà a solucions globals de qualsevol tipus” (...) “Si algun dia es cedís el pas a un idioma universal –no només amb finalitats d’aprenentatge o per motius polítics o de negocis, sinó per comunicar matisos emocionals, per expressar vides interiors– llavors crec que això no seria una cultura universal, sinó la mort de la cultura”.(58).

John Gray ha remarcat que Isaiah Berlin, a diferència de Friedrich Hayek o Karl Popper, defensa un liberalisme basat en una visió del benestar individual associat al desenvolupament de formes culturals a les quals els éssers humans pertanyen. “Berlin, alhora que és un vigorós defensor de la societat liberal basada en la llibertat de no interferència i la igualtat d’oportunitats, està convençut que el sentiment de pertinença és important per obtenir una adhesió sostinguda a un ordre polític liberal. Una societat liberal no pot recolzar-se només en principis abstractes o normes legals comunes: necessita una cultura específica si hom vol que la societat civil tingui estabilitat i susciti adhesió”.(59)

Aquest criteri de Berlin –que com hem vist segueix les passes de liberals com Benjamin Constant, Alexis de Tocqueville o John Stuart Mill– constitueix un tret distintiu del seu pensament i, com diu John Gray, “Berlin es manté fermament compromès amb els valors il·lustrats de tolerància, llibertat i emancipació humana de la ignorància i l’opressió i, a la vegada, refusa la concepció  il·lustrada  que considera la raó universalitzada com una meta de l’home i de la societat racional en la que s’ha superat o bé domesticat qualsevol particularisme”.(60)

Isaiah Berlin creu que no es cap somni utòpic concebre el món com una mena d’abric multicolor i raonablement pacífic, on cada tros pugui desenvolupar la seva identitat cultural específica i, alhora, ser tolerant amb les altres identitats. Berlin recorda que la idea de nació que tenia Herder no era agressiva de cap manera. Tot el que volia Herder era l’autodeterminació cultural i negava qualsevol superioritat d’un poble sobre l’altre. Totes les cultures tenen un mateix valor i mereixen el seu lloc en el sol.

Alhora, però Berlin, ha indicat els perills en què pot incórrer el nacionalisme quan es comparteixen quatre creences rígides que conflueixen alhora: una necessitat imperiosa per als individus de pertànyer a una nació; una relació entre tots els elements que constitueixen una nació considerada com un organisme on cap part té significat fora del tot; donar valor a allò que és nostre simplement perquè és  nostre i no pas perquè és valuós en sí mateix; i, en cas de conflicte de valors –intel·lectuals, religiosos, humans, personals o universals– i de topada de lleialtats o de tria d’autoritats, hom afirma des del sectarisme nacionalista que han de tenir primacia absoluta les exigències dels “interessos nacionals”.(61)

El pensament de Berlin sobre el nacionalisme és particularment interessant en els temps d’avui quan pensadors de prestigi, liberals o marxistes, identifiquen el nacionalisme amb un tribalisme  reviscut i exagerat. En contra d’aquesta opinió Isaiah Berlin ha remarcat que tant el pluralisme de valors com, alhora, els particularismes són elements integrants de les nostres identitats. Tots els qui pertanyem a una cultura moderna tenim lleialtats plurals, som de comunitats diverses, sabem què significa assumir rols en conflicte; alhora, el benestar individual exigeix formes culturals específiques de manera que l’autoidentitat i l’autoestima individuals requereixen el respectuós reconeixement per part dels altres d’aquestes formes culturals específiques. Per a nosaltres, Berlin té, a més, un valor particular ja que refusa el criteri dels qui defensen que les cultures nacionals han de ser homogènies i coincidents amb els Estats sobirans.

En relació al sionisme que defensava Isaiah Berlin, el seu amic i filòsof acreditat Stuart Hampshire, ha assenyalat que Berlin posava l’accent en tres característiques del sionisme: primera, la voluntat de crear una nació a partir d’elements dispersos, que tenien distintes formes de vida i idiomes diferents, elements que es mantenen lligats pels vestigis d’una religió compartida i peculiar; segona, la pròpia idea de nació construïda sobre la doble base d’una herència compartida d’observància religiosa i, alhora, malauradament, de ferotges persecucions als jueus; i, tercera, el fet que crear una pàtria a Palestina fou una resposta natural i racional a l’antisemitisme persistent i a l’incommensurable horror moral de l’Holocaust.(62)

Jonh Gray ha remarcat que la posició de Isaiah Berlin respecte al sionisme és, en primer lloc clarament coherent amb la seva visió liberal del particularisme que hem considerat: la percepció que el benestar individual exigeix formes culturals comunes; l’autoidentitat i autoestima individuals requereixen el respectuós reconeixement per part dels altres d’aquestes formes culturals; en segon lloc, Berlin ha explicat a bastament que l’encarnació política d’aquestes formes culturals comunes en un estat sobirà és una demanda humana natural, que és d’aplicació al poble jueu que ha estat i és dipositari de formes comunes de vida cultural que és sotmesa a una persecució mil·lenària; i, en tercer lloc, l’assimilació de la cultura jueva amb altres cultures és inassequible ja que la identitat jueva és un destí que no es deriva de cap acte d’elecció i respecte a la qual no hi ha escapatòria: l’assimilació voluntària dels jueus rarament ha estat un mecanisme fiable de seguretat enfront de la persecució. (63)

Michael Ignatieff explica en la seva biografia sobre Isaiah Berlin que “com el seu heroi Turgéniev –que quan estava morint-se de càncer havia dictat “Foc en el mar” a Pauline Viardot, per fer-se absoldre de l’acusació de covardia-, Berlin va dictar un pronunciament públic sobre el compromís polític a Israel. El dia 16 d’octubre de 1997 (Berlin va morir el dia 5 de novembre), per iniciativa pròpia i de ningú més va composar una declaració en la qual implorava als israelians que acceptessin la partició dels territoris amb els palestins. Jerusalem havia de mantenir-se com a capital de l’Estat jueu, però els israelians havien d’accedir que les Nacions Unides garantissin el dret dels musulmans als Llocs Sagrats i el dret de residència dels palestins, tot plegat sota supervisió internacional. L’alternativa a aquesta proposta era, advertia Berlin, un cicle interminable d’intolerància terrorista per ambdues parts i una guerra cruel. El seu pronunciament fou enviat als seus millors amics israelians, Avishai i Edna Margalit, amb la indicació que el fessin públic. Berlin, diu Ignatieff, estava posant ordre a la seva vida, posava en pau la seva consciència. El turmentava el fet que creia haver ajudat poc als assetiats liberals israelians que defensaven la idea d’intercanvi de terres per aconseguir la pau”. (64)

L’atractiu de les aportacions intel·lectuals d’Isaiah Berlin

Henry Hardy, la persona que s’ha dedicat de ple a difondre el pensament d’Isaiah Berlin i a editar-ne la correspondència i nombrosos assaigs no publicats pel propi Berlin, diu que “un dels atributs mes profund i més omnipresent en Isaiah Berlin és quelcom que, segons que sembla, deu a les seves arrels russes, a saber: l’entusiasme contagiós i el profund compromís personal amb el qual dota de vida a les seves idees conscient que aquestes reben valor i significat primordialment a través del seu paper en les vides de les persones, no pas per la seva bellesa formal sobre la pàgina. Aquesta qualitat personal el diferencia d’un gran nombre d’escriptors acadèmics. En una ocasió, Berlin va definir l’intel·lectual com “una persona que vol que les idees siguin tant interessants com sigui possible” i segons aquest criteri ell, Berlin, diu Hardy, és l’intel·lectual per excel·lència. Ningú no ha estat, ni és, millor companya intel·lectual”.(65)

Segons Hardy, també es fonamental i previ a la substància del seu pensament, el fet de “la seva evident saviesa: la pura intel·ligència, la solidesa del seus judicis, la sensatesa, la senzillesa i la humanitat que irradia en els seus treballs. Quan el llegeixes et sents en bones mans. (...) No significa això que Berlin no s’equivoques, ni es confongués o bé que no hem de pronunciar-nos quan no ens convenç. Però els casos d’error i confusió són probablement les excepcions que confirmen la regla.(...) “En ocasions penso –diu Hardy- que el conjunt de l’obra que ens va deixar és com una catedral inconclusa, construïda de manera poc sistemàtica durant un període perllongat en tota una varietat d’estils diferents, sense atendre massa als procediments d’edificació habitual i oficial o a les normes de construcció i no suficient protegida enfront a les agressions del clima” (...) “Hi ha esquerdes en la pedra que revelen falles estructurals que s’hauria de reparar si volem conservar la catedral per a futures generacions. Aquí faria falta un contrafort, allà s’haurien d’extreure els materials solts d’un mur i substituir-los per quelcom més sòlid” (...) Tanmateix, malgrat aquests problemes, l’edifici posseeix una magnificència i un poder propis que es perdrien si pretenem remodelar-lo per construir un altre edifici millor organitzat des dels seus fonaments”. (...) “El poder del significat de les seves idees resideix en la seva expressió, en un estil característic que ha de ser llegit per apreciar-lo en tots els seus matisos i el seu poder d’evocació”.(66)

En efecte, quan llegim a Berlin ens adonem de seguida que prefereix una descripció rica i ben fonamentada de com són les coses en realitat a un intent excessivament ambiciós d’imposar un sistema simplificador, limitador i normatiu a la realitat. I això ho fa Berlin des de la claredat i amb allò que ell mateix definia com “una mentalitat empírica” que no li impedia ni l’exuberància del seu llenguatge ni l’obertura a l’inesperat. Com recorda Hardy ell ho va glossar així: “crec que tot allò que hi ha al món són persones i coses i idees en el cap de les persones: aspiracions, emocions, esperances, temors, opcions, visions imaginatives i totes les restants formes d’experiència humana. Això és tot el que conec. “I en el seu darrer assaig deia “l’únic que poden expressar les paraules és l’experiència empírica: (...) no hi altre realitat”.(67) En el benentès que el mètode científic no pot explicar plenament la conducta humana i que el coneixement empíric interior que complementa el mètode científic és prioritari en l’àmbit del coneixement de la conducta humana.

“L’home, escriu Berlin , és incapaç de completar-se a sí mateix i per tant, mai és del tot predible: fal·lible, complexa combinació d’oposats, alguns irreconciliables, altres no susceptibles de ser resolts o harmonitzats; incapaç de cessar en la seva recerca de la veritat, felicitat, novetat i llibertat, però sense garantia teológica, lògica o científica de poder assolir-les: un ésser lliure i imperfecte, capaç de determinar el seu propi destí en circumstàncies favorables per al desenvolupament de la seva raó i de les seves facultats”.(68)

La història humana no segueix un pla traçat de progrés, no té una finalitat establerta i no es pot predir perquè els éssers humans som complexos i idiosincràtics. Nogensmenys Berlin subratlla que els valors humans, encara que incompatibles, incommensurables i encarnats en formes de vida concretes en cultures específiques, han de posseir algun caràcter humà general per poder ser considerats humans. És precisament aquest substrat compartit, el camí per a l’enteniment entre les cultures i entre els éssers humans individuals.

Isaiah Berlin, va escriure que “la primera obligació pública és evitar sofriments extrems. Les situacions desesperades poden exigir revolucions, guerres, assassinats, mesures extremes. Però la història ens ensenya que poques vegades se’n preveuen les conseqüències; no hi ha garantia, de vegades ni tan sols una probabilitat prou alta que aquesta mena d’actes conduiran a la millora. Podem córrer el risc d’una acció dràstica, a la vida personal o a la política pública, però hem de ser sempre conscients, no oblidar mai, que podem estar equivocats, que la certesa sobre l’efecte d’aquestes mesures porta invariablement al sofriment evitable dels innocents. Ens hem de comprometre, doncs, en allò que s’anomena compensacions: normes, valors, principis que han de cedir els uns als altres, en graus diversos, en situacions específiques. Les solucions utilitàries de vegades són errònies, però sospito que més sovint són beneficioses. El millor que es pot fer, com a norma general, és mantenir un equilibri precari que impedirà que es plantegin situacions desesperades, eleccions intolerables: aquest és el primer requisit per a una societat decent, una societat a que sempre podem aspirar, a la llum de l’abast limitat del nostre coneixement i fins i tot de la nostra comprensió imperfecta dels individus i de les societats. És molt necessària una certa humilitat en aquests aspectes.”(69)

La lectura dels assaigs d’Isaiah Berlin ens fa venir sovint a la memòria allò que Noël Annan va dir el dia de l’obituari de Berlin: que “li havia ensenyat a pensar amb més claredat, sentir més profundament, tenir esperança i confiar en la vida”.(70)

Miquel Rubirola i Torrent
6 de juny de 2009

Notes

1.- Cites en el nostre text

(1) Quan Berlin va morir, en el “Daily Telegraph”, William Waldegrave, el seu company i amic de All Souls, Oxford, va dir: “Si m´haurien demanat que els mostrés a què hem refereixo amb l’ideal del que és ser anglès, els hauria portat a veure una berreja de totes les cultures d’Europa: lletona, russa, jueva, alemanya, italiana: els hauria portat a veure a Isaiah Berlin”.

Ian Buruma a “Anglomanía. Una fascinación europea”, Anagrama, en el capítol dedicat a Isaiah Berlin, “El último inglés”, escriu arran de la defunció de Berlin: “Poques vegades, si és que ho havien fet en alguna ocasió, s’havien reunit tants títols nobiliaris anglesos sota la cúpula de la sinagoga de Hampstead, com en ocasió de les pompes fúnebres de Sir Isaiah Berlin. Els personatges congregats eren en la seva majoria de la branca laica i liberal de la noblesa en la qual havia ingressat el propi Berlin. Però es tractava d’una sinagoga ortodoxa en la qual els homes i les dones seient en bandes separades. (...) Estaven tots, els nobles i els rics, tocats amb els seus yarmulkas (una mena de solideu amb que es cobreixen el cap els homes jueus durant la cerimònia religiosa) de color blau elèctric, corbates del Garrick Club i barrets flexibles, dempeus mentre es llegia el kaddish per un home nascut a Riga que sempre havia insistit en que ell no era anglès, sinó un jueu anglòfil”. pàgina, 347.

(2) ”Entre la filosofia i la història de les idees” Introducció de Steven Lukes amb el títol de: ”El singular i el Plural”. Editorial Afers, pàg 13.

(3) “Conceptos y Categorías. Ensayos filosóficos” Fondo de Cultura Económica. México, 1983. Introducció de Bernard Williams, pàgina 20.

(4) Veure en el llibre ” L’eriçó i la guineu”, Editorial Proa, 2000, l’ article: “A l’encalç de l’ideal”, pàgina 35. Cal tenir en compte que Editorial Proa va publicar en català sota el títol de “L’Eriçó i la guineu i altres assaigs literaris” quatre articles de Berlin:” A l’encalç de l’ideal”;” L’eriçó i la guineu”; “Herzen i les seves memòries”; i, “Converses amb Akhmàtova i Pasternak”.

(5) ”El fuste torcido de la humanidad. Capítulos de historia de las ideas. Edicions Península, Barcelona, setembre de 1992 veure el pròleg de Salvador Giner.

(6) ”Entre la filosofia i la història de les idees. Una conversa amb Steven Lukes” Editorial Afers, 1998. Introducció de Steven Lukes “El singular i el plural”. pàg.21

(7) Elena García Guitián, “El pensamiento político de Isaiah Berlin” Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 2001, pàg 23.

(8) ”A l’encalç de l’ideal”, Editorial Proa, pàg 13

(9) Ibidem, pàg 16.

(10) Ibidem, pàg 18.

(11) Ibidem, pàg 12.

(12)Ibidem, pàg 26.

(13) ”Dos conceptos de libertad”, Revista de Occidente, Madrid,1974, pàg 178 Hi ha una edició del 2004 d’Alianza Editorial que amb el títol: “Sobre la libertad” aplega tots els escrits rellevants de Berlin sobre aquesta qüestió entre ells el fonamental de l’any 1959: “Dos conceptos de libertad”. La versió castellana reuneix en aquest volum totes les actualitzacions i correccions de les versions angleses definitives.

(14) “Conversaciones con Isaiah Berlin”. Ramin Jahanbegloo. Arcadia, gener 2009. pàgina 27.

(15) ”Encalç....”, article citat, pàg 20.

(16) Ibidem, pàg 21.

(17) ”Dos conceptos de libertad”, Revista de Occidente, pàg 48.

(18) Steven Lukes. “El singular i el plural”, pàg 29.

(19) Ibidem, pàg 29

(20) Ibidem, pàg 30

(21) Vuere Enrique Bonete Perales. “La faz oculta de la modernidad” .Tecnos. Madrid, 1995. Capítol dedicat a Isaiah Berlin: “Del peso de la libertad al pruralismo de valores”, pàg 174

(22 )”Mi trayectoria intelectual” publicat a “Dos conceptos de libertad y otros escritos” Alianza Editorial, 2001. pàgs 138, 139.

(23) Steven Lukes, article citat, pàg 76

(24) ”Entre la filosofia i la història de les idees. Entrevista amb Steven Lukes, pàg 77

(25) Steven Lukes, “El singular i el plural”, article citat, pàg 21.

(26) “Entre la filosofia i la història de les idees. Entrevista amb Steven Lukes, pàg 79.

(27) Entrevista citada, pàg 80.

(28) Henry Hardy . “The One and the Many” editad per Goerge Crowder&Henry Hardy, Prometheus Books, Amherst, New York, 2007, pàgs. 294 a 297.

(29) “Libertad y necesidad en la historia”, Revista de Occidente, Madrid, 1974, Introducció d’Isaiah Berlin, pàg 49. Amb aquest títol la Revista de Occidente hi va reunir tres assaigs de Berlin:”Introducció”; “La inevitabilidad histórica”; i, “Dos conceptos de libertad”. Tots aquests tres articles figuren a l’edició d’Alianza Editorial del 2004: “Sobre la libertad”.

(30) “Libertad y necesidad en la história”, Introducció pàg 52

(31)”Dos conceptos de libertad”, article citat, pàg 177

(32)”Dos conceptos de libertad”, article citat, pàg 179

(33)Veure el magnífic article de Berlin dedicat a Herzen i al seu llibre de memòries: “Des de l’altre riba” titulat per Proa Edicions: “Herzen i les seves memòries” i en castellà: “Un revolucionario sin fanatismo”, a “El poder de las ideas” Espasa Calpe, Madrid, 2000.

(34 )”Dos conceptos de libertad”, article citat, pàg 181

(35) ”Libertad y necesidad en la história”, Introducció pàg 43

(36) Ibidem, pàg 48

(37) Per a Berlin, el New Deal “era una forma d’adaptació a les condicions reals i, en conjunt, no sacrificava la llibertat humana en la mesura que pot arribar a fer-ho el socialisme. Al mateix temps va tenir un considerable efecte pel que fa a promoure la llibertat individual, la justícia social i una distribució justa dels bens”. Vuere ” Entre la filosofia i la història de les idees”. Entrevista pàgs 73,101,102.

(38) ”Dos conceptos de libertad”. Revista de Occidente, pàg 107.

(39) Ibidem, pàg 177.

(40) Ibidem, pàgs 180,181.

(41) Veure l’extraordinari i influent article de Berlin: “La originalidad de Maquiavelo”, en el llibre “Contra la corriente. Ensayos sobre historia de la ideas”. Fondo de Cultura Económica, México, 1983.

(42) Introducció a “Conceptos i Categorias.Un ensayo filosófico”. Fondo de Cultura Económica.

(43) ”Dos conceptos de libertad”. Revista de Occidente, pàgs 180,181.

(44) Ibidem, pàg 182

(45) Ibidem, pàg 182

(46) En relació al tema de la bibliografia de Berlin sobre el nacionalisme, veure la nostra nota 2 d’aquest apartat. La cita és d’un paràgraf de “Nacionalisme. Del seu menysteniment en el passat i la seva importància actual”. Editorial Tàndem, València. Col·lecció Arguments, Abril 1997. pàg 26.

(47) ”Nacionalisme...” article citat, pàg 27.

(48) Ibidem, pàg 32.

(49) “Entrevista amb Natahn Gardels: ”Dos conceptes de nacionalismo” publicada a “Nacionalisme” Tàndem Arguments. Pàg 63.

(50) “Entrevista amb Natahn Gardels, pàg 64. Veure l’extraordinari llibre de Berlin” : “Vico y Herder”, Editorial Catedra, Madrid 2000, en particular l’assaig: “Herder y la Ilustración”

(51) ”Entrevista amb Natanh Gardels, pàg 65

(52) “Nacionalisme ... “ article citat, pàg

(53) Ibidem, pag 42.

(54) Ibidem, pàg 46.

(55) Ibidem, pàg 48

(56) Ibidem, pàg 49

(57) “Entrevista amb Natanh Gardels, pàg 79

(58) Ibidem, pàg 82

(59) John Gray. “Isaiah Berlin” versió en castellà d’Edicions Alfons el Magnànim, Generalitat Valenciana, 1996. Capítol 4: “Nacionalismo”, pàg131

(60) John Gray, llibre citat, pàg 135

(61) Isaiah Berlin, “Nacionalisme ....” article citat, pàg 40.

(62) The Isaiah Berlin Virtual Library. “The problem of Natinalism” A dialogue with Stuart Hampshire, chaired by Bryan Magee.

(63) Jonh Gray. “Isaiah Berlin”. llibre citat, pàgs 151,152.

(64) Michael Ignatieff. “Isaiah Berlin. Su vida”. Ob.cit. pàg 399. Veure, també, les interessants declaracions de Berlin sobre els drets i deures d’àrabs i jueus a l’entrevista amb Steven Lukes, pàgs 83,84,85. i la tesi doctoral de James Chappel , del Haverford College, :“Dignity is Everything: Isaiah Berlin and His Jewish Identity”. Abril de 2005.

(65) Henry Hardy. “La ciudadela interior de Isaiah Berlin”. Jornades de la Fundación FAES, “Isaiah Berlin. Un liberal en perspectiva” Madrid, Abril/Juny 2008, pàgina 75. Es va organitzar, per part de FAES, una altra Jornada a Barcelona on hi va participar, també, Hardy amb una excel·lent ponència amb el títol de “Querido Isaiah”.

(66) Hardy. Jornada de Madrid, Ob.cit, pàg.76.

(67) Ibidem,pàg. 77.

(68) Ibidem, pag 80

(69) ”Encalç....”Ob. cit. pàg 30.

(70) Michael Ignatieff: “Isaiah Berlin. Su Vida” Ob.cit. pàg. 403.

2.- El nacionalisme segons Isaiah Berlin

En relació al tema del nacionalisme, l’article clàssic de Berlin és: “Nacionalisme. del seu menysteniment en el passat i la seva importància actual” publicat a “Against the Current: Essays in the History of Idees”. Londres, 1979, i que fou traduït en català el 1997 per TÀNDEM, Arguments.

L’altre article de Berlin sobre el nacionalisme, que és una variant de l’anterior i que té molta rellevància pel seu contingut, és: “La branca doblada. Sobre l’origen del nacionalisme”, publicat inicialment el 1990 i que es pot llegir en castellà a “El fuste torcido de la humanidad. Capítulos de historia de las ideas”. Ediciones Península, Barcelona, 1992.

És important anotar que no hi ha cap llibre d’Isaiah Berlin que porti per títol “Nacionalisme“. Quan a l’any l997 edicions TANDEM de València va publicar, amb pròleg de Gustau Muñoz, un llibre d’Isaiah Berlin amb el títol: “Nacionalisme“, en català, fou una iniciativa de l’editor que aplegà sota aquell títol tres textos: l’article d’Isaiah Berlin  de referència que ja hem citat: “Nacionalisme: del seu menysteniment en el passat i la seva importància actual” publicat a l’any 1979; i dues entrevistes efectuades a Isaiah Berlin; una de Nathan Gardels  amb el títol  de “Dos conceptes de nacionalisme“ de l’any 1991; i una altra d’Adam Michnik  amb el títol de “El nacionalisme és un efecte de la injustícia“ de l’any 1996. Aquesta entrevista d’Adam Michnik només recull una pregunta relacionada amb el nacionalisme i no aporta res sobre aquesta matèria. És una entrevista sobre la vida d’Isaiah Berlin i molt centrada en els seus orígens russos (l’entrevista fou en llengua russa), en el conflicte bèl·lic i la “guerra freda”. El títol de la entrevista pot confondre, doncs, de contingut. L’única pregunta que fa Adam Michnik a Isaiah Berlin sobre el tema del nacionalisme és: On situa vostè les fonts del nacionalisme? I Berlin respon: (...) “Tinc la impressió que, en darrera anàlisi, el nacionalisme és un efecte de la injustícia. Els alemanys acusaven als francesos d’haver-los fet greuges”.

Traduït al castellà per editorial  Taurus el 1998, en el llibre amb el títol de “El sentido de la realidad. Sobre las ideas y su historia” hi figura l’article: “Kant, como un orígen desconocido del nacionalismo” i l’article: “Rabindranath Tagore y la conciencia de nacionalidad”.

Per aprofundir en la relació entre “nacionalisme” i “societat liberal” hom pot llegir en castellà en el llibre de John Gray: “Isaiah Berlin“, el capítol 4: “Nacionalismo“. El llibre de Gray fou traduït el 1996 per Edicions Alfons el Magnànim. Generalitat Valenciana.

Un article a destacar sobre el tema del nacionalisme segons Isaiah Berlin es el David Miller: “Crooked Timber or Bent Twing?. Berlin’s Nationalism” publicat a “The One and the Many”, edited George Crowder & Henry Hardy. Prometehus Books, New York, 2007.

3- Bibliografia d’Isaiah Berlin

1.- Tota l’ extensa bibliografia d’Isaiah Berlin es pot consultar al web oficial del Wolfson College : www. berlin. wolf.ox.ac.uk.com

2.- Quan a l’any 1996 Isaiah Berlin, als 87 anys, un any abans de morir, va respondre per escrit a la petició formulada pel professor Ouyang Kang de la Universitat de Wuhan, Xina, amb el text “La meva trajectòria intel·lectual” (veure: “My Intel·lectual Path”. Granta Books, London, 1999; en castellà a: “Dos conceptos de libertad y otros escritos” Alianza Editorial. Madrid, 2008), va recomanar la lectura de només dos altres escrits seus:

- “A l’encalç de l’ideal“ del 1988, Discurs d’acceptació del Premi Fundació Agnelli. (Veure la versió catalana a: “L’eriçó i la guineu. I altres assaigs literaris”. Editorial Proa. Barcelona, setembre 2000). I,

- “L’apoteosi de la voluntat romàntica: la rebel·lió contra el mite d’un món ideal” del 1975. (Veure la versió castellana a: “El Fuste torcido de la Humanidad” Ediciones Península. Barcelona, setembre 1992 ).

Crec que és possible atrevir-se a afegir-hi a aquests tres títols, la lectura d’altres assaigs de Berlin que ja es consideren “clàssics”, de referència, i que hom pot llegir en català o castellà:

- Del llibre: “Sobre la libertad”, Alianza Editorial. Madrid, 2004, els assaigs:

. “Dos conceptos de libertad”

. ”La inevitabilidad histórica”

. ”Las ideas políticas en el siglo XX”

. “John Stuart Mill y los fines de la vida”

- Del llibre: “El Fuste torcido de la Humanidad. Capítulos de historia de las ideas” Ediciones Península,1992, el assaigs:

. ”La decadencia de las ideas utópicas en Occidente”

. ”La unidad europea y sus vicisitudes”

. ”El supuesto relativismo del pensamiento europeo del siglo XVIII”

- Del llibre: “ El Sentido de la Realidad “, Editorial Taurus. Madrid, 1998 , els assaigs:

. ” El sentido de la realidad”

. “El juicio político”

. ”Filosofía y represión gubernamental”

-Del llibre: “Contra la corriente” ,Fondo de Cultura Económica. Méjico, 1983 , els assaigs:

. ”Nacionalismo: pasado olvidado i poder presente”

. ”La contra-ilustración”

. ”El divorcio entre las ciencias y las humanidades”

- Del llibre “Conceptos y categorias. Ensayos filosóficos” (Fondo de Cultura Económica, Méxio, 1983.

. “La igualdad”

.”¿Existe aún la teoria política?

. ”De la esperanza y del miedo liberado”

- I pel que fa a l’anàlisi idiosincràtic, brillant i molt ben documentat que fa Isaiah Berlin de pensadors i escriptors, destaquen els de: Tolstoi, Vico , Herder, Hamann, Herzen, Joseph de Maistre, Maquiavel, John Stuart Mill, Verdi i Marx

4.- Bibliografia sobre Isaiah Berlin

Per a una introducció a la vida i al pensament de Berlin es pot consultar amb profit les entrevistes publicades i gravades o filmades en video, atès que Berlin era un extraordinari i peculiar conversador, i llegir la biografía de Michael Ignatieff i altres assaigs, en particular, els de Henry Hardy.

-Videos:

You Tube entrevista a Headington House, Oxford, per part de Michael Ignatieff , amb la BBC.

-Gravacions en audio:

. En la publicació anglesa del llibre d’Isaah Berlin “The Roots of Romanticism”, Chatto&Windus, Londres, 1999 s’hi acompanya un CD de durada 71 minuts i 39 segons que aplega de la darrera conferència de les A.W.Mellon Lecture a la National Gallery of Art, Washington, DC el 18 d’abril de 1965 i que correspon al sisè i darrer capítol del llibre : “The Lastings Effects “(del Romanticisme).

. A “Oxford University Isaiah Berlin Centenary” ((www.sciencelive.org/option,com_mediadb/task,view/idstr,OX) hi ha cinc gravacions en audio de Berlin molt interessants fetes a la BBC, Radio 3, quan ho dirigia Anna Kalin als anys quaranta i cinquanta.

.-Textos introductoris a la vida i als escrits de Isaiah Berlin:

.Per a una introducció al pensament filosòfic de Berlin, les seves idees i actituds vitals, es llegeix amb profit el text breu de Steven Lukes: “El singular i el plural ”publicat en català per Editorial Afers com a introducció al llibre ja citat: “Entre la filosofia i la història de les idees “.

. “Una impresión personal” de Henry Hardy, article breu escrit el 2007 i traduït al castellà per la revista mexicana “Letras Libres” el desembre de 2007.

- “Isaiah Berlin: A Life” de Michael Ignatieff. Chatto & Windus. London. 1998. D’aquesta magna biografia de Berlin, hi ha traducció castellana a Taurus, de l’any 1999.

- “Isaiah Berlin“ de John Gray. Edicions Alfons el Magnànim. Generalitat Valenciana. 1996

. Entrevistes:

. “Entre la filosofia i la història de les idees. Una conversa amb Steven Lukes”. La conversa va tenir lloc a l’any 1991, però l’original anglès no es va publicar fins a l’octubre de 1997, un mes abans de la mort d’Isaiah Berlin. La versió en català és d’ Editorial Afers. Setembre 1998.

.

. “Conversations with Isaiah Berlin” de Ramin Jahanbegloo al llarg dels anys 1988-1997. Traducció castellana a Arcadia, gener 2009.

. “Unfinished dialogue Isaiah Berlin and Beata Polanowska-Sygulska”. Prometehus Books. 2006. Recull les converses i les cartes del 1983 al 1997 entre Isaiah Berlin i la professora polonesa de la universitat Jagiellonian de Cracòvia, així com els estudis de Polanowska-Sygulska sobre Isaiah Berlin.

. “Los hombres detrás de las ideas. Una introducción a la filosofía”. Diálogo entre Isaiah Berlin y Bryan Magee. Traducció del Fondo de Cultura Económica de Méjico. 1982. L’original en anglès és del 1978 .

- Les anàlisis més destacades de l’obra de Berlin publicades en anglès es poden trobar en el llibres:

. ”Isaiah Berlin: Liberty and Pluralism” de George Crowder, el millor llibre introductori a les idees de Berlin, segons Henry Hardy entre totes les obres escrites sobre Berlin, fins el 2008. Editat el 2004 per Cambridge Polity.

. ”The Legacy of Isaiah Berlin”. Published by The New York Review, 2001. El llibre editat per Mark Lilla, Ronald Dworkin i Robert Silvers, aplega la participació de l’any 1998 al New York Institute for the Humanities dels tres editors i de: Aileen Kelly, Steven Lukes, Avisahai Margalit, Thomas Nagel, Charles Taylor, Michael Walzer, Bernard Williams i Richard Wollheim en el seminari organitzat un any desprès de la mort de Berlin. El llibre reprodueix les ponències i les discussions agrupades en tres apartats: “Hedgehogs and Foxes”; “Pluralism”, i “Nationalism and Israel”.

. “The First and the Last” editat per Henry Hardy a Granta Books. Londres, 1999 i aplega dos articles d’Isaiah Berlin, el primer escrit a l’any 1921 a l’edat de dotze anys (“El fi justifica els mitjans”) i el darrer escrit a l’any 1997 (“La meva trajectòria intel·lectual”), i reprodueix els tributs d’homenatge que varen fer a Berlin el 1998, desprès de morir el 5 de novembre de 1997, amics i pensadors de la talla de Noel Annan, Stuart Hampshire, Avisai Margalit, Bernard Williams i Aileen Kelly.

. “The One and the Many” editat per George Crowder i Henry Hardy a Prometheus Books el 2007. El llibre compta amb una nota excel·lent sobre els escrits de Berlin i sobre la bibliografia escrita en relació a Berlin, a càrrec d’Henry Hardy i assaigs a càrrec de: Andrzej Walicki, Shlomo Avineri, Joshua L. Cherniss, Mario Ricciardi, Graeme Garrard, Ryan Patrick Hanley, David Miller, George Crowder, Jonatah Allen William, A. Galston, Michael Jinkins i del propi Henry Hardy que reflexiona sobre el pluralisme de valors en Isaiah Berlin.

. “ Isaiah Berlin’s Liberalism” de Claude J. Galipeau. Clarendon Press. Oxford, 1994.

- D’ autors que escriuen en castellà hom pot llegir, entre altres bons llibres sobre Isaiah Berlin , els de:

. Elena García Guitián :“El pensamiento político de Isaiah Berlin”. Centro de Estudios Constitucionales. Madrid, 2001.

. Juan Bosco Díaz-Urmeneta Muñoz: “Individuo y racionalidad moderna. Una lectura de Isaiah Berlin”. Universidad de Sevilla, 1994.

. El llibre col·lectiu. “ Isaiah Berlin: la mirada despierta de la historia” editat per Tecnos l’any 1999, coordinat per Pablo Bodillo 0’Farrell i Enrique Bocardo Crespo i en el que hi ha assaigs del propi Berlin, dels coordinadors del llibre i de: Henry Hardy, Jacobo Muñoz, Leon Pompa, Mario Vargas Llosa, Peter Burke, Joaquín Abellán, Juan Bosco Díaz-Urmeneta Muñoz, Elena García Guitián i José Maria Sevilla. El llibre finalitza amb “Una bibliografia de Sir Isaiah Berlin” a càrrec de Henry Hardy que no es actual atesa la data de publicació.

5.- La Bibliografia en català

Segons les meves referències hi ha traduïts al català cinc assaigs d’Isaiah Berlin, tres entrevistes i tres estudis, sense comptar els articles de premsa. Els cinc assaigs són: quatre a l’edició de Proa del 2000 en el llibre que porta per títol: “L’eriçó i la guineu. I altres assaigs literaris“, on hi figuren: ”A l’ Encalç de l’Ideal”; “L’Eriçó i la guineu”; Herzen i les seves Memòries”; i, “Converses amb Akhmàtova i Pasternak”. I l’ assaig: “Nacionalisme. Del seu menysteniment en el passat i la seva importància actual” publicat a Tàndem Edicions, València, a l’abril de 1997. En aquesta mateixa edició, que és el llibre que porta per títol: “Nacionalisme”, a més de l’article esmentat, hi les dues entrevistes que hem citat a la nota 2 de la Bibliografia: la de Nathan Gardels i la d’Adam Miichnik. L’altre entrevista de gran vàlua es la de Steven Lukes, publicada a Editorial Afers (Catarroja-Barcelona-Palma) el 1998.

En aquesta edició d’Afers, hi ha l’excel·lent estudi de Steven Lukes: “El singular i el plural”. L’altre estudi en català, molt breu, és el de Gustau Muñoz com a Pròleg de: “Nacionalisme”, a Tàndem. Gustau Muñoz és el traductor dels assaigs publicats a Editorial Afers; Dolors Udina la traductora dels assaigs publicats a Proa; i Mila Garrido Torró dels assaigs traduïts a Tàndem.

Mateu Cabot a “Taula. Quaderns de pensament”, núm 27-28, págs 221-224, Palma de Mallorca, 1997, va publicar, en català una nota sobre Berlin en forma de recensió del llibre de Berlin “El mago del Norte. J.G.Hamann y el origen del irracionalismo moderno” amb el títol : “Irracionalisme, Romanticisme i l’altra cara de la Il·lustració”.

Adolf Bertran amb el títol “La imperfecció de la llibertat” va fer a “Caràcter”, revista de llibres, 1998, la recensió del llibre en català: “Entre la filosofia i la història de les idees. Una conversa d’Isaiah Berlin amb Steven Lukes”. Editorial Afers, Catarroja, 1998.

Jordi LLovet amb el títol “Un historiador amb idees” va fer a Quaderns de Lectura, El País, en català, el 20 de setembre de 2000, una referència a l’assaig d’ Isaiah Berlin sobre “Guerra i pau” de Lleó Tostoi, que es va publicar amb el títol de “L’eriçó i la guineu” a Edicions Proa, Barcelona, 2000. Jordi Llovet qualifica d’esplèndida la traducció de Dolors Udina.

Miquel Pairolí amb el títol “Alta cultura” va fer a Presència, diumenge, 8 d’octubre del 2000 la recensió de “L’Eriçó i la guineu” editat per Proa.

Carles Duarte s’ha fet ressò del centenari del naixement d’Isaiah Berlin al Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol. “Isaiah Berlin, referent esencial del liberalisme” 31 de març de 2009.

La Fundació “La Caixa”, a Madrid, el 29 de gener i el 5 de febrer d’enguany, i a Barcelona, el 12 de febrer, va convocar unes jornades sobre “Isaiah Berlin: libertad y pluralismo” amb participació de Mark Lilla, Ramin Jahanbegloo i Avishai Margalit. Fora bo que hom fes la traducció i publicació en català d’aquestes jornades, tal i com s’ha fet en altres ocasions similars.

A fi de poder corregir errors i rebre més informació sobre tot allò que pot haver-se publicat en català, tant assaigs del propi Isaiah Berlin, com sobre la seva obra i els debats i comentaris que suscita l’obra de Berlin, també en català, us agrairé tingueu l’amabilitat de comunicar-m’ho a : rubirolamiquel@gmail.com Gràcies.

Post Data. 23 de setembre de 2009.

En posterioritat a l’escriptura de l’article i de les notes bibliogràfiques, he tingut noticia de dos altres articles en català sobre Isaiah Berlin:

-Melcior Comes : “Berlin: un centenari oportú” (Reflexions sobre els nacionalismes del pensador letó d’origen jueu ). Diari AVUI , dissabte, 29 d’agost de 2009.( una pàgina) .

- Ferran Requejo : “ El pluralisme de valors d’Isaiah Berlin. Refinar la teoria per millorar la pràctica democràtica”. “VIA” Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol. Número 10. Setembre 2009. (Pàgines 7 a 15 ).