BARCELONA RADICAL
radicalparty

"Dret a decidir", Miquel Molina

...el missatge penjat a YouTube en què la californiana Brittany Maynard anuncia la seva imminent mort programada. Aquesta dona de 29 anys, en saber que pateix un tumor cerebral incurable, s'ha mudat a Oregon per beneficiar-se d'una legislació estatal que afavoreix el suïcidi assistit. En el vídeo en el qual anuncia que posarà fi a la seva vida després de l'aniversari del seu marit, Maynard enumera les alegries que s'ha regalat a si mateixa mentre no arriba el moment. Si Pessoa va emprendre el seu particular viatge al final de l'alcoholisme per fugir d'aquest món massa cru, Maynard ha optat per un comiat més convencional: durant les últimes setmanes ha visitat Yellowstone i Alaska, i espera poder veure aviat el Gran Canyó del Colorado.

La vida de Maynard serà monitoritzada en les properes setmanes i pot ser que algú s'emporti una decepció. No només no s'ha de descartar, sinó que és estadísticament probable que la jove incompleixi el termini que s'ha marcat per procurar-se un final suportable. Així és en la majoria dels casos. I malgrat tot, el seu haurà servit perquè avui es publiquin articles sobre el suïcidi assistit i l'eutanàsia a tots els diaris del món. El vídeo és dels que sacsegen consciències: protagonitzat per una jove en aparença sana que es dirigeix a l'espectador, el seu efecte és més pertorbador que el dels malalts en fase terminal.

És una llàstima que per culpa del tacticisme polític hàgim perdut aquí tants mesos amb un debat, el de l'avortament, que la societat havia superat fa temps. En canvi, han passat ja cinc anys des que el CIS va preguntar per última vegada l'opinió sobre el dret a decidir la mort digna. A la pregunta de si la llei hauria de permetre als metges proporcionar els mitjans necessaris perquè una persona que així ho desitgi pogués acabar amb la seva vida, el 68% va respondre que sí. Per a què es gasta els diners, l'Estat, amb aquestes enquestes, si després no hi ha cap partit polític disposat a atendre les demandes de la ciutadania?

15-X-14, Miquel Molina, lavanguardia