quin paper juga Turquia en la guerra contra(/amb) Estat Islàmic?

- els carnissers d’Estat Islàmic entren a la ciutat de Kobanê
- la sitiada ciutat de Kobanê resisteix, pels kurds, també per nosaltres

Mentre el Parlament d'Ankara decidia ahir -per 298 vots contra 98- l'autorització al Govern per enviar tropes a Síria i l'Iraq i permetre la presència de soldats estrangers en territori turc, els combats entre els gihadistes de l'Estat Islàmic (EI) i les milícies kurdes ja es produïen als voltants de Kobane, al nord de Síria, assetjada des de fa divuit dies per la marea negra.

L'aprovació de la moció parlamentària -el partit de la Justícia i Desenvolupament, AKP, disposa a l'hemicicle de la majoria necessària, que va ser reforçada pel vot de l'Acció Nacionalista, MHP- es va justificar en els debats del ple per la necessitat de defensar a Turquia de l'amenaça terrorista. Però tant el Partit Republicà del Poble (CHP, laic) com els diputats prokurds van votar en contra de l'enviament de tropes.

El CHP dóna suport a la coalició internacional contra l'EI liderada per Washington però no desitja que soldats turcs s'involucrin en una incursió militar terrestre. Al seu torn, els membres del Partit Democràtic del Poble (HDP, prokurd) insisteixen que l'operació terrestre en realitat té com primer objectiu desmantellar l'autonomia kurda al nord de Síria. El Govern del primer ministre, Ahmet Davutoglu, ha inclòs en la petició no només l'amenaça terrorista de l'EI, sinó també la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Els mitjans progovernamentals han avançat que la prevista incursió militar per terra forçaria la creació d'una "zona coixí" al nord de Síria d'una extensió d'uns 35 o 40 quilòmetres al país veí. Precisament a aquesta distància es troba el mausoleu de l'avi de la dinastia otomana, Suleyman Sha, protegida per 36 soldats turcs que ara es troben envoltats d'hordes de l'EI. L'alt cap a Ankara va fer saber ahir a través d'un inusual comunicat que compten amb el suport de tots els turcs.

Abdullah Öcalan, el líder del PKK empresonat des del 1999, va fer saber que si Kobane queia podria donar-se per acabat el procés de pacificació dut a terme per Ankara amb el PKK els dos últims anys. Des de fa gairebé tres setmanes l'Estat Islàmic ha pres el control d'almenys 350 pobles al voltant de Kobane, cosa que ha originat un èxode d'uns 300.000 kurds sirians, que han fugit a Turquia i altres parts de Síria. Fonts de la resistència kurda a l'interior de la ciutat assetjada, on queden milers de ciutadans, van informar ahir que preparaven la lluita carrer per carrer, edifici per edifici.

3-X-14, R. Ginés, lavanguardia