per què hem de pagar, tu i jo, tots, 1.700 milions a una empresa privada fallida?

Florentino Pérez, presidente de ACS....El Consell de Ministres aprova, via reial decret (que sempre renta més ràpid), la indemnització de 1.350 milions d'euros a la companyia ACS per la renúncia del projecte Castor. És a dir, que Florentino Pérez haurà tingut un cap de setmana de primera. I el més bonic de la notícia és que els qui pagaran la joiosa indemnització serem els consumidors, l'import de la qual anirem assumint durant 30 anys. És a dir, perquè ens entenguem: algun llest (època ministre Montilla) tanca un acord amb ACS per a un projecte gasístic que, si l'empresa ho fa malament, és un fiasco i omple la zona de terratrèmols, en lloc d'assumir el desastre, l'Estat li pagarà una indemnització per danys. És a dir, risc zero i tot benefici per a l'empesa, ho faci bé, malament o migpensionista. Ara entenc que li vagi tan bé a Florentino! L'escàndol és de tanta gravetat, que tinc la impressió que ja no arribarem ni a escandalitzar-nos...

Encara no ha deixat de provocar rèpliques l'ona sísmica causada pel reial decret aprovat divendres passat pel Consell de Ministres a partir del qual l'empresa concessionària de la plataforma marina per a l'emmagatzemament subterrani de gas Castor, situada davant les costes de Tarragona i Castelló, percebrà 1.350 milions, que acabaran repercutits al rebut del gas de tots els usuaris. Institucions i col·lectius van donar a conèixer ahir que s'estudia en diferents instàncies iniciatives per a la impugnació de l'esmentat decret. La Generalitat catalana, el Síndic de Greuges i fins i tot la formació política valenciana Compromís van emetre ahir missatges bastant semblants en aquesta direcció.

La decisió de paralitzar finalment la plataforma i, en general, tot el projecte Castor, que també incloïa un punt de distribució gasística, es produeix després d'una suspensió d'activitat motivada pels continus moviments sísmics que es van registrar a terra, i de manera molt especial a Catalunya al poble d'Alcanar i rodalies.

La paralització definitiva i l'entrada de les instal·lacions en "hibernació", com s'ha qualificat tècnicament, ha provocat l'extinció de la concessió -negociada en temps del gabinet Zapatero- i el pagament d'una compensació astronòmica, que en última instància sortirà de la butxaca dels consumidors...

Just un any després de registrar-se prop de 600 sismes a la costa del delta de l'Ebre i Castelló, que van sembrar el pànic entre la població, el Govern espanyol va anunciar ahir que elimina definitivament el projecte per allotjar sota aquestes aigües el magatzem de gas Castor...

ca marxa enrere de la decisió sembla improbable, malgrat que el mateix reial decret diu que "es podrà posar fi a la hibernació si els estudis tècnics així ho aconsellen". Els informes tècnics encarregats pel Ministeri d'Indústria han relacionat directament els terratrèmols amb la injecció de gas al subsòl marí i han acabat per ser decisius.

El Govern central va respondre també ahir el segon gran interrogant obert després de la crisi sísmica. L'Estat indemnitzarà amb 1.350,7 milions d'euros, "pel valor de la inversió", a Escal UGS, empresa ja expropietària del reservori de gas. Malgrat que una altra companyia, Enagás, serà l'encarregada de pagar ara la indemnització, aquesta empresa recuperarà la despesa feta del sistema gasista espanyol de "forma escalonada en 30 anys". Al capdavall, serà el consumidor qui acabarà pagant pel fiasco del projecte Castor...

No entenen els veïns que la mateixa empresa que va originar amb la seva actuació els sismes recuperi una inversió que ha estat denunciada davant la Fiscalia com a negligent. "Hem hagut de passar set anys lluitant i gastar 1.400 milions perquè se'ns faci cas, és una vergonya", va dir Evelio Monfort, portaveu de la Plataforma en defensa de les Terres del Sénia en conèixer la notícia.

Els dos informes tècnics encarregats pel Ministeri d'Indústria a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) espanyol, amagats pel Govern central durant diversos mesos, han demostrat que la injecció de gas va tenir una "relació directa" amb els terratrèmols, ja que va despertar una falla que ni tan sols no havia estat cartografiada pels tècnics de l'empresa encarregada d'executar el magatzem de gas, filial d'ACS. La falla, batejada com Castor, era al costat d'una altra falla, la d'Amposta, a la qual es va atribuir inicialment l'origen de l'allau de sismes.

La claredat i contundència dels informes tècnics va fer pensar que el Govern central intentaria estalviar-se com a mínim una part de la indemnització, aprovada en una controvertida clàusula pel Ministeri d'Indústria el 2008, quan l'Executiu estava en mans del PSOE. Tot i que el Tribunal Suprem va desestimar l'octubre del 2013 el recurs del Govern espanyol per liquidar la clàusula, l'Alt Tribunal va concloure que es podia "anul·lar" en funció de les "causes que hagin portat a la caducitat o extinció de la concessió".

El mateix Tribunal Suprem va assenyalar fa un any el "frau o negligència" de l'empresa concessionària com a causes que eximissin el pagament de la indemnització. Els informes tècnics que advertien que la injecció de gas havia fracturat una falla sense cartografiar pels experts d'Escal UGS semblaven aplanar el camí per obrir com a mínim una batalla judicial entre el Ministeri d'Indústria i l'empresa al voltant de la quantia de la indemnització, cosa que finalment no ha passat. "El magatzem de gas no és operatiu però acabarà costant a la societat 3.000 milions d'euros", sosté Monfort. Escal UGS no va voler fer ahir declaracions.

Judicialment el cas Castor no està tancat. La Plataforma en defensa de les Terres del Sénia, amb el suport d'entitats i veïns de les Terres de l'Ebre i Castelló, va presentar fa un any davant la Fiscalia de Castelló una denúncia per presumpta negligència contra l'empresa i per irregularitats en el procés administratiu. La denúncia, tot i que va ser admesa a tràmit, amb prou feines ha avançat en tot aquest temps.

En una estratègia que ha estat interpretada per la majoria com merament dilatòria, el ministre d'Indústria actual, José Manuel Soria, ha assegurat durant l'últim any, amb el magatzem de gas paralitzat, que fins que no disposés de tots els informes no es prendria cap decisió. L'últim informe, al qual va al·ludir el ministre Sòria, va ser l'encarregat a "experts internacionals" de dues universitats dels Estats Units, inclòs el prestigiós MIT; d'aquests últims estudis tècnics encara no se sap absolutament res públicament.

Durant tot aquest temps s'han produït reunions al més alt nivell entre el Ministeri d'Indústria i l'empresa propietària del Castor per intentar aconseguir un acord i trobar una fórmula que permetés tornar als inversors els 1.400 milions d'euros enterrats en el projecte, amb la participació a més del Banc Europeu d'Inversions (BEI), amb el 30 de novembre que ve com a data límit. L'acord ha estat possible gràcies a la implicació d'algunes de les principals entitats financeres del país, que han acordat amb Enagás l'avançament del pagament de la indemnització a Escal UGS.

Coincidint amb el primer aniversari de la crisi, els opositors al projecte van presentar davant el Síndic de Greuges més de 500 queixes que exigeixen que es depurin responsabilitats. La mirada es dirigeix també cap a les administracions que, a partir del 2007, van anar donant el vistiplau a les diferents fases del projecte Castor sense avaluar ni tan sols el risc sísmic a la zona. L'Observatori de l'Ebre va alertar en un informe del 2009 que s'havia d'analitzar sobre el terreny si la injecció de gas podia induir activitat sísmica al subsòl marí.

Els veïns asseguren que trigaran anys a oblidar aquelles llargues nits, en blanc, esperant si es repetien els sismes o no. La majoria dels terratrèmols perceptibles per a la població es van registrar durant la matinada, cosa que va alarmar encara més els afectats. El sisme més gran va assolir una magnitud de 4,2 en l'escala Richter. No hi va haver constància de danys materials ni personals. El turisme de la costa ebrenca sí que en va experimentar a curt termini les conseqüències.

5/4-X-14, P. Rahola/E. Figueredo/E. Giralt, lavanguardia

+ notícies:
-¿por qué debemos pagar, tú y yo, todos, 1.700 millones a una empresa privada que provoca terremotos?
-el Proyecto Castor provoca crecientes terremotos en Vinaroz y el Delta del Ebro
-la peor corrupción, la de un gobierno impune y prepotentemente ineficiente
-Proyecto Castor: otros 1.300 millones que vamos a pagar, como contribuyentes y como consumidores
-¿por qué aún no han dimitido los factores de una negligencia de 1.700 millones de euros?
-¿quiénes son los responsables políticos de este nuevo saqueo al Dinero Público?
-¿por qué debemos pagar, tú y yo, todos, 1.700 millones a una empresa privada que provoca terremotos? (2)
-¿por qué debemos pagar, tú y yo, todos, 1.700 millones a una empresa privada que provoca terremotos? (3)