Hong Kong: quan la democràcia necessita de la desobediència civil gandhiana

A mesura que t'endinses a la zona zero de les protestes al centre de Hong Kong, a Gloucester Road i la seva prolongació, Harcourt Road, comencen a aparèixer paradetes amb tot el que et pot fer falta per participar en una mobilització. "Serviu-vos vosaltres mateixos", diu el cartell escrit en anglès i en mandarí. I la gent fa cas: agafa el que necessita i se'n va. Sense acaparar. Hi ha menjar, ampolletes d'aigua, fruita i, fins i tot, roba. Però també material per protegir-se de les càrregues policials. S'hi poden trobar màscares antigàs o tovalloles per cobrir-se la cara, així com paraigües, ja sigui per protegir-se del sol, la pluja o les càrregues de les forces antiavalots. D'aquí ve el nom de revolució dels paraigües. "Tot són aportacions voluntàries", explica la Moon, una estudiant de Ciències Socials.

L'ocupació del centre financer i comercial de Hong Kong s'ha convertit en alguna cosa més que una protesta contra Pequín per reclamar democràcia. S'ha transformat en una espècie de festa major col·lectiva, esquitxada de curts discursos polítics i arengues a milers de joves. Una situació que té poca cosa a veure amb les declaracions catastrofistes de les autoritats locals o dels dirigents xinesos, sobre l'acció il·legal dels estudiants o de la seva voluntat de provocar el caos a l'excolònia britànica.

La imatge que demostra que la tensió ha donat pas a la confraternització la van donar ahir un grup d'estudiants que es van acostar a uns quants agents policials que vigilaven les seves accions i els van oferir aigua i tovalloles, per fer més suportable la forta calor que regna a la ciutat. "No tenim res en contra seu. Els enfrontaments amb gasos lacrimògens durant el cap de setmana van ser molt durs, però els antiavalots es van retirar i han comprès que la nostra protesta és pacífica i és pel bé de Hong Kong", va dir en Joey, un estudiant d'Història.

Un esperit de diàleg realment difícil de trobar en qualsevol altra banda del món, entre manifestants i forces de l'ordre si no és a l'excolònia britànica. És aquest tarannà democràtic el que explica que la situació no hagi explotat.

La mateixa voluntat de col·laboració la va constatar aquest cronista quan, en un altre moment de la jornada, va poder observar com un policia ajudava uns joves a portar subministraments cap al lloc on els manifestants mantenen la protesta.

I és que si hi ha una cosa que caracteritza aquest moviment ciutadà que ha pres el control del centre financer i administratiu de Hong Kong és l'ordre i l'organització. Una resposta silenciosa, però contundent, dels estudiants a les advertències del cap de l'Executiu de l'excolònia, Leung Chunying, que havia advertit que ni ell ni Pequín no tolerarien cap mena de mostra de caos o desordre. Chunying va reiterar ahir que no pensa dimitir.

Un dels joves de les parade- tes, en Cheng, assenyala: "Els professors no volien que ens afegíssim a la protesta, o sigui que vam decidir que valia més que preparéssim entrepans".

La conversa amb en Cheng, un noi alt, prim i vestit amb la samarreta negra que caracteritza els participants en les protestes del moviment Occupy Central, deriva cap a un tema genèric en aquesta mobilització: molts pares no saben que els seus fills es manifesten cada dia demanant la dimissió de l'autoritat local de Hong Kong.

"Jo ho vaig parlar amb els meus pares, que em van ordenar que no vingués", explica aquest estudiant de Ciències Socials, i afegeix que no els va fer cas. "Però la seva opinió va començar a canviar després de la càrrega policial de diumenge", precisa el jove. A parer de molts observadors, les autoritats locals es van equivocar ordenant a la policia que carregués per dispersar els estudiants. Aquesta decisió va provocar que molts ciutadans canviessin d'opinió i decidissin donar suport als joves. Va ser un greu error tàctic del cap de l'Executiu, Leung Chunying.

Això és el que va impulsar en Chow i en Lo, dos amics de 75 i 69 anys respectivament, a afegir-se a les protestes. Amb els seus tamborets i les seves motxilles de camuflatge, els dos col·legues observaven ahir la joventut corejar "Leung, dimissió!".

La seva presència sembla estranya en un mar de joventut. "El que va fer la policia va ser inadmissible", diu en Chow, que després de donar a entendre que té néts en la protesta, reconeix que "els joves tenen raó quan reclamen democràcia" i afegeix que per això ells són aquí. I mostra un paraigua i un parell d'inhaladors per si els necessiten en cas d'una altra ofensiva policial.

A uns quants passos d'on hi ha en Chow i en Lo, al racó d'un carrer i davant les dependències del Govern, un grup de nois i noies treballen delerosament. A les mans tenen paraigües o, més ben dit, restes de paraigües. "Els reciclem", diu Qing Lam, una jove de 35 anys que sembla que porta la veu cantant del grup.

La seva tasca consisteix a recuperar els paraigües que van quedar inservibles durant la batalla de diumenge amb les forces policials i mirar d'aprofitar-los. "Els desballestem. D'una banda, reciclem el metall i el plàstic. De l'altra, utilitzem la tela per confeccionar màscares o caputxes per protegir-nos en cas d'una altra càrrega policial", afegeix la Qim.

Les restes, les llencen en unes grans bosses d'escombraries que recullen altres estudiants encarregats de mantenir el recinte net i en ordre. Es desplacen en petits grups recollint els papers o envasos de plàstic que troben per terra. La seva consigna és no donar arguments a les autoritats perquè els critiquin.

La Tiffany, una estudiant d'uns 15 anys, explica que la vigília, un home es va acostar a un grup d'estudiants, els va insultar, els va instar a tornar a les classes i, tot seguit, els va començar a tirar ous. Els joves no li van respondre, i ella i els seus amics van recollir les closques dels ous en silenci, van netejar el carrer i van prosseguir amb la seva tasca.

De sobte, sona un tro i comença a ploure. "Què farà la gent? Suposo que se n'anirà a casa, no?", pregunto a la Qing. "Per què?", em respon. No és la revolució dels paraigües?

1-X-14, I. Ambrós, lavanguardia