BARCELONA RADICAL
radicalparty

"El sistema educatiu aborrega la població", Luis Iván Cuende

Luis Iván Cuende, innovador tecnològic. Tinc 18 anys. Vaig néixer a Oviedo i visc a Madrid. Tinc el títol de l'ESO. La meva política és la llibertat. A la majoria de nosaltres ens importa molt poc la nostra llibertat, vivim en un sistema molt opac i tenim una falsa sensació de control. Solc ser ateu.

Des que als 12 anys va decidir crear el seu propi sistema operatiu no ha deixat d'emprendre. Pel camí ha après de l'èxit i el fracàs sense rendir-se. Avui és un jove amb una visió agredolça però molt realista de la nostra societat que exposa a Tengo 18 años y ni estudio ni trabajo: ¡monto empresas y vivo haciendo lo que me gusta! (Gestión 2000). "Vaig entendre que feia anys que estava alienat per un sistema educatiu totalment obsolet que va minar la meva creativitat i il·lusió durant anys; que els valors inculcats comunament en la nostra societat ja no valen per a aquest segle". És premi al millor programador jove d'Europa 200 a Berlín i assessor de la vicepresidenta de la Comissió Europea.

Quan va muntar la seva primera empresa?

Als 12 anys.

Volia ser gran?

Suposo. La meva infantesa va ser trista. Recordo el desagradable sentiment d'haver d'acatar el que em deien i certa marginació: no m'agradava el futbol ni la programació infantil de l'època, no tenia tema de conversa. Els meus interessos eren altres. Però em reprimia i tirava endavant.

I què va muntar?

Asturix, un sistema operatiu lliure i gratuït. Volia que el Govern d'Astúries s'estalviés milions d'euros i, encara que la meva idea competeix avui amb Microsoft i Apple i circula per vint països, es van riure de mi.

Jo creia que el Govern promovia els emprenedors.

Jo també, però ni tan sols no vaig aconseguir que algú em rebés. Cap institució pública no em va ajudar. La segona empresa la vaig muntar amb 15 anys, Holalabs, un escriptori en què podies tenir sincronitzades totes les aplicacions sense haver de dependre de cap servidor. Però va sortir malament.

Per què?

El tema em va pujar al cap. Als 17 vaig llançar, amb un amic, una targeta de fidelització a través de mòbil, Cardwee, que finalment vam vendre a una empresa de màrqueting. I un banc de moneda virtual per internet que ha quedat en l'aire. Al novembre llançaré una nova plataforma.

Ha demanat cap crèdit?

No. Els meus pares em donaven dos euros per setmana. Estalviant vaig poder comprar un parell de dominis.

Què el rebenta?

La passivitat de la societat, la poca importància que es dóna, per exemple, al fet que els nostres propis governs ens espiïn. I el sistema educatiu, encara que potser han aconseguit el que volien: amoltonar la població.

Què recorda de les aules?

L'avorriment, la sensació de pèrdua de temps. Qualsevol que estigui un parell d'hores en la gran majoria de les aules d'aquest país s'adonarà del lamentable estat del sistema educatiu.

Parli'm de la seva experiència.

La creativitat no es valora a les escoles, impera la passivitat de la memorització. No hi ha comunicació entre professor i alumnes: l'adult parla i el nen escolta i assenteix... Així és impossible formar ments lliures!

Té vostè raó.

Té sentit cenyir-se avui dia a un ens estàtic (un llibre, un programa) per a una cosa tan dinàmica com hauria de ser l'educació? És com les assignatures: les escoles progres fan veure que connecten les unes amb les altres. Però no... I ja sabem que per innovar cal connectar coneixements.

Què em diu de l'esbombada educació personalitzada?

Fals. Al diferent, al que surt dels esquemes, el rebutgen. El sistema vol formar treballadors que executin, segueixin la via traçada, i no pensin ni creïn.

Ha descartat anar a la universitat?

Sí, perquè la immensa majoria de professors avui dia no poden ensenyar-te més que internet si la teva recerca és activa.

Quina és la seva filosofia de vida?

Intento fer el que vull, aprendre i compartir-ho. M'interessen projectes com el bitcoin, la moneda digital, tècnicament impecable, però sobretot la seva faceta ètica: que la gent pugui tenir la seva pròpia moneda sense dependre de bancs i governs.

Entenc.

La llibertat és el valor a què aspiro. Crec que si som lliures, tenim la possibilitat de ser feliços.

La seva primera xerrada la va donar amb 13 anys.

A la Universitat d'Oviedo. Em va xocar que homes de trenta vinguessin a escoltar-me per riure's de mi. Tinc el meu club de trols, gent que m'odia, i això em demostra que alguna cosa faig bé.

Defineixi'm hacker.

Som persones creatives que pensem que si saps com funcionen les coses pots millorar-les, en especial el software. La informació i el coneixement han de ser lliures. De fet, sóc un defensor de Julian Assange, el considero un heroi. Wikileaks ens va obrir els ulls d'aquest sistema alienador.

Ho està pagant car.

No ho hauríem de permetre. El que va fer Edward Snowden en publicar els programes de vigilància massiva de l'NSA va ser un acte de valentia que li hauríem d'agrair, però permetem que el considerin un criminal. Quants genis revolucionaris han estat avalats pel sistema?

Amb els anys els reivindiquen.

Sí, com Darwin, que no paren de fer-li homenatges però al seu dia es van riure d'ell.

El veig molt derrotista.

Vivim sota l'autoritat de l'1% de la població, en alguns països ens estimem més pensar que tenim democràcia, però no és cert: treballem per a uns quants que s'enriqueixen de manera vergonyosa. Però ja ens està bé, tenim el futbol i el consum.

Com s'imagina als 50?

Lliure.

1-X-14, Ima Sanchís, lacontra/lavanguardia