el darrer Dalai Lama?
El Dalai-lama, líder espiritual dels budistes tibetans, considera que ell hauria de ser l'últim líder que encapçala aquesta antiga tradició religiosa i que, per tant, no troba necessari que hi hagi un nou dalai-lama que el succeeixi a quan ell mori, segons va afirmar en una entrevista publicada al dominical alemany Welt am Sonntag. "La institució del dalai-lama tenia importància a causa del seu poder polític, i això ja no existeix avui", afirma Tenzin Gyatso, de 79 anys, que el 2011 va renunciar a aquest poder -que era ja simbòlic- en jubilar-se.
"Així acaben gairebé cinc-cents anys de la tradició del dalai-lama, i això passa voluntàriament -raona en l'entrevista el catorzè dalai-lama i premi Nobel de la Pau 1989-. Les persones que pensen en termes polítics han d'adonar-se que, en conseqüència, aquesta institució del dalai-lama existent durant 450 anys ha tingut ja el seu moment". Tenzin Gyatso insisteix així en una qüestió que havia abordat en ocasions anteriors. A la seva pàgina web oficial, en l'apartat de preguntes i respostes, està penjat fa temps el següent comentari: "Personalment, considero que la institució del Dalai-lama ja ha complert el seu propòsit".
En l'entrevista concedida a Welt am Sonntag durant la seva estada a Hamburg a finals d'agost, però que va ser publicada diumenge, Tenzin Gyatso fa algunes reflexions més. "El budisme tibetà no depèn d'una sola persona -afirma-. Tenim una estructura organitzativa molt bona, amb monjos i estudiosos molt ben instruïts". També afegeix: "Aquesta tradició es pot aturar ara amb el catorzè dalai-lama, que és molt popular. Si hi hagués un quinzè dalai-lama i fos una vergonya, la institució es veuria ridiculitzada", va dir rient. 
La Xina governa el Tibet des del 1951, un any després d'haver envaït el país, d'on el Dalai-lama va acabar fugint després que el 1959 fos sufocat un aixecament antixinès a Lhasa. Encara que Tenzin Gyatso va abandonar el seu paper polític el 2011, en realitat ja es considerava a si mateix menys rellevant en aquest rol des que el 2001 va ser elegit per primera vegada un primer ministre del Govern tibetà a l'exili.
Per als tibetans, el Dalai-lama continua sent un personatge de gran projecció i estima, i empipador per a la Xina. A començaments de setembre va transcendir que Sud-àfrica -per no indisposar-se amb Pequín- li denegaria el visat per a una cimera de premis Nobel que se celebra a l'octubre, de manera que ell mateix ha renunciat a anar-hi.
En l'entrevista al Welt am Sonntag, el Dalai-lama critica també el president rus, Vladímir Putin, per voler "reconstruir el Mur" amb la seva actitud a Ucraïna. Tenzin Gyatso parla també de salut i longevitat: "Segons els metges que han examinat les meves condicions físiques, arribaré a complir cent anys -afirma-. Segons els meus somnis, arribaré a tenir-ne 113. Però a cent segur que hi arribaré, crec".
9-IX-14, M-P. López, lavanguardia