la diplomàcia espanyola fa patinatge polític als Països Baixos davant la Diada

"Dimecres vam mantenir un col·loqui amb Sánchez Piñol a la Sala Spui 25, espai de nova creació vinculat a la llibreria Atheneum i l'editorial De Bezige Bij i ubicada junt al costat del paranimf de la Universitat d'Amsterdam", explica Adri Boon, traductor de Victus. "Hi va haver polèmica. Algú del públic, que afirmava ser portaveu de l'ambaixada, va dir que no estava d'acord amb algunes dades i fets. L'Institut Cervantes, que depèn dels ministeris d'Educació i Cultura i d'Afers Exteriors, va decidir que la presentació de l'endemà no tingués lloc. Encara així va resultar inesperat que es posposés el col·loqui de dijous. A mi se'm va posar al corrent sense donar-me data posterior en la qual tindria lloc. Es veu que per al Cervantes, com que és institució oficial, es tracta d'un tema delicat, així és com ho perceben". Boon ha traduït del català al neerlandès Josep Pla. Joan Sales i Salvador Espriu, i del castellà, Mendoza, Zafón i Dalí.

L'editora holandesa, Juliette van Wersch, va esbombar a la premsa el seu enuig: "Es tracta d'un incident que frega la censura. Per a un editor és inconcebible que aquest autor no pugui parlar a Holanda de la història espanyola i catalana".

Un portaveu de l'Institut Cervantes va afirmar que es posarà tot el seu afany perquè l'acte tingui lloc amb una finalitat cultural, tal com s'havia concebut.

6-IX-14, C. Montón, lavanguardia

A Albert Sánchez Piñol no li agrada ser al centre de cap polèmica, però des que l'Institut Cervantes d'Utrecht va decidir suspendre dijous la presentació de l'edició holandesa de Victus, es va trobar enmig d'una furiosa tempesta política que no deixava de créixer. No va dormir en tota la nit i quan al matí va agafar el vol HV5135 d'Amsterdam-Schiphol a Barcelona, les xarxes socials ja cremaven i l'arc polític català, amb ganes de rescabalar-se de l'exhibició de Montoro al Congrés dels Diputats equiparant catalanisme amb corrupció, passejava el fantasma de la censura. Sánchez Piñol, que fuig de la literatura de l'espectacle i que fins i tot es nega a signar llibres el dia de Sant Jordi, va apagar el telèfon mòbil i va anar a dinar a casa dels seus pares. Al final, després dels precs de la seva editora, Isabel Martí, va accedir a desgrat a donar explicacions en una roda de premsa.

L'autor es va mostrar visiblement incòmode per un escàndol que ell no havia buscat: "Em sento fatal, són situacions que no m'agraden i que hauríem d'evitar esbombar-les pel bé de tots. Però els holandesos s'ho van prendre com un atac a la llibertat d'expressió. A mi no em van els actes públics, i si vaig acceptar anar a Holanda va ser per l'entusiasme que la meva editora holandesa havia posat a promocionar el llibre. La cita era a l'Institut Cervantes d'Utrecht. El que passa és que Diplocat em va demanar que presentés el llibre a Amsterdam, el dia anterior. Els vaig dir que sí. Quan se'n van assabentar al Cervantes, l'ambaixada em va trucar per dir-me no sé gaire què sobre si caldria ajornar-ho o sobre si no era el moment oportú 'con la que está cayendo'. Tot va ser molt confús. En l'acte de Diplocat, quan vam acabar un col·loqui entre un historiador holandès i jo, es va donar la paraula al públic. Llavors, una noia que es va identificar com a secretària de l'ambaixada i que portava el discurs escrit, va començar a desacreditar el llibre, amb un argumentari bastant deplorable, com que Felip V era molt estimat pels catalans i que a Manlleu el van acollir molt bé o que el decret de Nova Planta va modernitzar Catalunya. El pitjor va ser que era un plom, i no va parar de parlar fins que els assistents holandesos es van impacientar i la van xiular. Però no va passar res més". Després, l'ambaixada va anul·lar la presentació del llibre, adduint risc de politització.

Sánchez Piñol creu que "tot es deu a un conflicte entre dues diplomàcies. Bé, entre una diplomàcia i una altra d'embrionària, l'espanyola i la catalana, entre Diplocat i l'ambaixada, perquè la directora del Cervantes d'Utrecht estava entristida".

Dit això, Sánchez Piñol va qualificar d'"inadmissible, per no dir intolerable, impensable en altres latituds europees, que el cos diplomàtic espanyol enviï funcionaris fiscalitzadors a debatre amb novel·listes i que suspenguin un acte al·legant no se sap ben bé quines raons. Em sembla molt malament. Em sento fatal, és humiliant i molt desagradable que l'administració pública enviï els seus funcionaris a fer una feina de marcatge o no sé què a un escriptor". "Risc de politització? El públic holandès està molt ben preparat. I després de preguntar-me si el 1714 la classe dirigent catalana havia traït les classes populars, em van demanar què n'opinava, del cas dels Pujol".

"Crec -va dir Sánchez Piñol- que la mateixa por que tenien que els acusessin de patrocinar un acte independentista els ha portat a aconseguir el que no volien. El que ha passat és absurd, i era molt fàcil d'evitar. El Cervantes sempre m'ha tractat bé i no li guardo rancor, i no tinc cap inconvenient a reconduir-ho en el futur". L'autor es referia a l'antecedent d'una presentació de vins catalans a Nova York en què es va desplegar una estelada i la premsa nacionalista espanyola va acusar el Cervantes d'acollir activitats independentistes.

Censura? "No han aconseguit censurar res. És un terme del segle passat", va dir l'escriptor. "Qualsevol escriptor, menys jo, voldria que el censuressin, perquè és una forma formidable de promocionar el llibre censurat. Si volien protegir la marca Espanya, han aconseguit el contrari. Al final m'acabaré estimant més que els polítics no llegeixin literatura. Com aquella llegenda que s'explica sobre Stevenson, quan el primer ministre Gladstone el va convidar a sopar i, quan li va dir que havia passat la nit sense dormir llegint L'illa del tresor, ell li va contestar: 'Hauria preferit, senyor primer ministre, que s'hagués passat la nit provant d'arreglar els problemes del país'".

6-IX-14, J. Massot, lavanguardia

Ahir, el diari holandès Trouw -un dels més importants del país- va dedicar quatre pàgines elogioses a la novel·la de Sánchez Piñol. Sota el títol L'art de la defensa, el seu crític Berthold van Maris afirma que es tracta d'"una novel·la ambiciosa, escrita amb molt d'atreviment. El jove protagonista resulta ser un bon narrador dels esdeveniments". Afirma que "no es tracta d'una subtil novel·la històrica, sinó d'una novel·la d'aventures plena d'energia que fa pensar d'una manera agradable en les novel·les d'aventures franceses del segle XIX, com El comte de Montecristo d'Alexandre Dumas".

Van Maris prossegueix: "En algun moment, Piñol va una miqueta massa lluny, de manera que el seu llibre es pugui assemblar a una pel·lícula de Paul Verhoeven, però això se li pot perdonar. Els ambiciosos tenen dret a tenir alguna relliscada". En general, "Piñol aconsegueix sortir-se'n molt bé de tot. El seu llibre ens proporciona una imatge trepidant de la guerra de Successió espanyola i de les relacions d'aleshores entre Madrid i Barcelona. A més, l'art de fer la guerra i les idees que hi havia llavors s'hi descriuen molt detalladament. Sense embuts, el protagonista, sota la influència del seu mentor francès, és també una mena de budista zen, que busca les veritats existencials que s'amaguen rere l'art de construir i atacar fortificacions. Una cosa que De Vauban solia anomenar el Misteri, però que no va voler explicitar. Perquè l'única manera d'entendre aquesta realitat és a través de l'experiència personal".

Finalment, el crític diu que "el llibre també tracta la qüestió de si és possible fer la guerra d'una manera racional i si té una finalitat útil: un tema ben actual. A més, Piñol, tal com passava a les seves novel·les anteriors, sap lligar esdeveniments històrics i espectaculars amb importants temes morals"...

L'Institut Cervantes a Holanda va decidir posposar la presentació de l'obra, prevista per a dijous passat, perquè ho va considerar un acte "sensible" ateses les "connotacions actuals" del moment polític, en vigílies de la Diada i en el marc del procés sobiranista català. Sánchez Piñol s'ha manifestat molt dolgut perquè s'utilitzin plantejaments semblants davant el que era, senzillament, un acte literari en el qual es pretenia parlar d'una novel·la.

L'editora del llibre, Isabel Martí (La Campana) ha assegurat que enviaria als ministres Wert i Margallo un exemplar de la guia didàctica per a ESO i batxillerat sobre la novel·la, a punt de publicar-se, en un paquetet amb un llaç rosa.

La setmana que ve, Victus es presenta als Estats Units.

6-IX-14, C. Montón, lavanguardia

Dilluns Victus d'Albert Sánchez Piñol va sortir en neerlandès, publicat per l'editorial Signature en traducció d'Adri Boon. Dijous Sánchez Piñol no va poder presentar el llibre a l'Institut Cervantes d'Utrecht, tal com estava programat. Un dia abans, al torn de precs i preguntes de la presentació d'Amsterdam, una dona havia llegit en nom de l'ambaixada espanyola un llarg comunicat destinat a denunciar que les dades històriques de la novel·la estan tergiversades. Segons llegeixo al digital cultural Núvol, "el conductor de l'acte la va haver de tallar, perquè s'allargava molt". A Utrecht ja no va passar. A última hora l'Institut Cervantes va cancel·lar la presentació d'una obra que, recordem-ho, està originalment escrita en llengua cervantina, a menys que les veus que defensen la catalanitat de Miquel Sirvent tinguin raó i a l'Institut Cervantes ja ho sàpiguen. Com sol passar en aquests casos, no es va informar de manera clara sobre el perquè de la suspensió sobtada. S'especula que el motiu de fons és perquè la inicial de la novel·la coincideix amb la consonant que els catalans ens obstinem a escriure aquest dijous als carrers de Barcelona: V de votar, V de Victus. És només una hipòtesi verbívora. L'editora holandesa Juliette van Wersch, responsable del segell Signature, va declarar a Nederlandse Publieke Omroep que estava enfurismada davant un acte de censura tan flagrant en sòl holandès decretat per un govern estranger. Queda clar que la diplomàcia espanyola es desviu per impedir que el procés català posi cap pica a Flandes, però aquest desfici patològic pel verb prohibir ja comença a requerir teràpia.

6-IX-14, M. Serra, lavanguardia

Si ells prohibeixen, nosaltres ho expliquem

La setmana vinent penjarem a la web les guies didàctiques de Victus per a ESO i Batxillerat d’història i de literatura. També arribarà a les llibreries l’edició de butxaca del llibre.

Edicions La Campana, Avenir 49, baixos, 08021 Barcelona. Tel. 934531665
http://www.lacampanaeditorial.com