el 9N és instrument, no pas objectiu

No només de discursos polítics i especulacions s'alimenta el camí cap a la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. En espera de l'aprovació de la llei de consultes populars al Parlament de Catalunya, l'àrea de processos electorals i consultes populars de la Conselleria de Governació treballa per salvar els obstacles logístics que comporta una convocatòria d'envergadura només equiparable als processos electorals i per als quals la Generalitat sempre ha disposat de l'estructura organitzativa de l'Administració de l'Estat. Els obstacles són molts i variats, i s'han de resoldre en temps rècord. De fet, els tècnics han situat entre 40 i 45 dies el termini necessari per organitzar la consulta prevista per al 9 de novembre, malgrat que la llei establirà el marge entre el decret de convocatòria i l'obertura de les urnes en entre 30 i 60 dies. Així, el president Artur Mas podria signar el decret de convocatòria al voltant del 19 de setembre.

EL CENS

Registres de votants inèdits

El projecte de llei de consultes estableix que podran votar els majors de 16 anys amb la condició política de catalans i els estrangers comunitaris i no comunitaris amb un i tres anys d'arrelament, respectivament. En unes eleccions, el cens el gestiona l'Estat a través de l'Institut Nacional d'Estadística, amb la col·laboració d'ajuntaments i consolats i amb la informació complementària facilitada pel Registre Civil i el Registre de Penats i Rebels. Sense aquesta informació, l'obtenció i la gestió de les dades de les persones amb dret a vot és un repte jurídic, tecnològic i logístic. El projecte de llei determina que el cens de les consultes seria el registre de població de Catalunya, que s'actualitza trimestralment i que gestiona l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). No només l'obtenció, sinó la gestió de les dades (altes baixes, distribució en punts de votació i meses de consulta), s'haurà de fer amb nous instruments de la Generalitat. El registre de catalans residents a l'exterior ja està en marxa, però s'ha de crear un altre registre d'estrangers residents a Catalunya, que també hauran de sol·licitar el vot i caldrà certificar que la seva documentació de residència (informació dependent de l'Estat) és correcta. El temps és crucial en aquestes operacions, ja que aquests registres s'han de tancar abans de la convocatòria. La llei descarta que els catalans residents a la resta de l'Estat puguin votar, precisament per les seves dificultats jurídiques i operatives.

EL MATERIAL

Més enllà de les urnes

Revelat el maig passat a La Vanguardia el model d'urna i papereta elegit per al 9-N, també s'ha de pensar en un altre tipus de materials, com les cabines que s'han d'instal·lar en els col·legis electorals per garantir el secret del vot a qui ho vulgui. Les que s'instal·len habitualment en els processos electorals són propietat de l'Estat, cedides en dipòsit als ajuntaments. La Generalitat haurà de triar un disseny de cabina, adquirir-lo i distribuir-lo. En el cas de les urnes la despesa és d'una mica més de dos euros per cadascuna -les de l'Estat en costen 35- i, encara que no estan encarregades, Governació té garanties del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció que podrien complir amb el contracte per entregar les 6.000 unitats necessàries en un termini de dies. Al marge del material, la col·laboració dels ajuntaments és imprescindible per al condicionament dels locals, la distribució de paperetes, sobres i impresos oficials, la seguretat (els alcaldes són els caps de la policia local) o la transmissió de dades. Governació va demanar la col·laboració local, però té enllestit un mapa d'instal·lacions de la Generalitat al territori per garantir punts de votació en el cas que els ajuntaments rebutgin participar-hi. S'ha de preveure, a més a més, la distribució del material per seccions i meses i publicar les llistes i resoldre possibles recursos en terminis factibles.

EL VOT

Sense sufragi per correu, ni electrònic

La llei recull el vot presencial, per correu, electrònic i en dipòsit, que permetrà deixar el vot en un lloc habilitat per l'administració entre 10 i 15 dies abans de la data de votació. Es tracta d'un repte logístic, ja que no es podrà disposar de la col·laboració de la societat estatal de Correus en el procés en la tramitació de documentació. Per això, per al 9-N el vot per correu es considera inviable per les condicions econòmiques i terminis que ofereixen les empreses privades; i el vot electrònic no serà possible, per la dificultat de garantir la seguretat dels sistemes de comunicació i transmissió de dades.

MECANISMES DE CONTROL

Comissions a contrarellotge

La llei preveu una comissió de control integrada per set juristes i politòlegs designats a proposta del Govern i el Parlament que vetllarà pel bon desenvolupament de les consultes cada legislatura, en substitució de les tradicionals juntes electorals centrals i provincials. També hi haurà comissions de seguiment als territoris corresponents a les set vegueries, per resoldre incidències i vetllar pel recompte de vots. Es tracta d'òrgans que s'hauran de constituir a contrarellotge i dotant-se de recursos humans i materials per assumir les seves funcions. De la seva banda, les meses electorals estaran integrades per tres ciutadans elegits per sorteig, encara que la participació serà voluntària. Aquest dispositiu també s'haurà de fer en un temps rècord.

17-VIII-14, I. Garcia Pagan, lavanguardia