mentides i enganys no salven del fracàs al prohibicionisme

Us ha arribat la droga caníbal a Barcelona? Aquella que quan la prens et pica per mossegar la gent o a tu mateix". Comentaris com aquest contribueixen a escampar la llegenda urbana sobre els efectes del consum de metilendioxipirovalerona (MDPV), una nova substància estupefaent que ha generat certa alarma social a les Balears. "És un mite", diu Conchita Rodríguez, responsable d'Energy Control a les Illes, el projecte de reducció de riscos de consum de drogues de l'oenagé Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). "No és un problema ni als carrers ni als hospitals", afegeix Jordi Puiguriguer, cap d'urgències de l'hospital de Son Espases, centre de referència de les Balears ubicat a Palma.

"Una substància, per si sola, no genera aquest tipus de conductes ni converteix el consumidor en un caníbal", insisteix Rodríguez, que atribueix aquest comportament a multitud de variables, que va des del mateix caràcter de la persona, l'entorn, la ingesta massiva d'alcohol o la combinació de diferents tipus de substàncies estupefaents. Una opinió que comparteix el capità de la Guàrdia Civil David Navarro, qui subratlla que "hi pot haver alguna mossegada, però és un fet de la mateixa agressivitat de la persona". Es tracta, segons la seva opinió, d'"una alarma social innecessària". L'institut armat només ha pogut confiscar 43 grams d'aquesta substància a les Illes.

Energy Control fa un parell d'anys que rep consultes sobre l'MDPV per part d'un col·lectiu petit, que ha augmentat des que se n'ha començat a parlar com una substància que, en consumir-la, transforma la persona en una cosa semblant a un zombi amb una necessitat irracional de mossegar. "Aquestes informacions contribueixen a donar publicitat a pràctiques potencialment perilloses", alerten.

"Estem incitant al consum d'aquesta droga", coincideix Puiguriguer, també director de la unitat de toxicologia clínica de Son Espases, que recorda que altres substàncies, com la cocaïna o l'èxtasi, produeixen, entre altres símptomes, "un estat d'agitació" de l'individu. "Totes les drogues estimulants poden induir, en sobredosi o en persones predisposades, episodis d'agressivitat o violència", afegeix Rodríguez. La droga més associada a aquests comportaments és l'alcohol, que pot portar el pacient a "agredir si hi ha trastorns de conducta", la qual cosa no comporta "gaire diferència amb un consumidor d'MDPV", afegeix.

Durant tot l'any Son Espases tracta entre 30 i 40 comes etílics, xifra que augmenta a 180 els mesos de juliol i agost, la majoria britànics d'entre 17 i 20 anys. De més d'una desena de mostres analitzades a l'únic hospital de les Balears que posseeix tecnologia per detectar metilendioxipirovalerona en sang i orina, només dues han donat positiu, i d'això ja en fa "un mes i mig". El perfil del consumidor d'MDPV a les Balears és el d'un turista d'entre 20 i 25 anys que s'atreveix a provar noves substàncies encoratjat per l'entorn...

La llegenda de la droga caníbal va néixer arran d'un incident als Estats Units, el 2012, quan Ruby Eugene, batejat com l'Hannibal Lecter de Miami, va devorar el 75% de la cara d'un captaire després de, suposadament, haver fumat MDPV. La policia, que va presenciar l'escena, li va disparar a una cama, però l'home va continuar fora de control i els agents van acabar llevant-li la vida. L'autòpsia va revelar que no hi havia rastre d'aquest estupefaent a l'organisme de l'atacant, però tot i així la ficció ha prevalgut davant la realitat. Les llegendes urbanes també s'han escampat a les Balears, amb agressions els autors de les quals, en realitat, no havien consumit la droga.

18-VIII-14, N. Felip, lavanguardia