absolts els assassins d’en Guillem Agulló (...)

L'Audiència Provincial de València ha absolt (sentència) els divuit integrants del grup neonazi Frente Antisistema perquè considera nul·les les escoltes telefòniques enregistrades als seus integrants. Fa dues setmanes que es va fer el judici de l'anomenada operació Panzer, enmig de tensió, amenaces, provocacions i insults. Entre els acusats, hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló i un regidor d'España 2000 al municipi de Silla.

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la guàrdia civil a la jutgessa del cas per a autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, perquè en les dues pàgines web investigades inicialment es venien armes prohibides, però no il·legals, de manera que tenir-ne no és penat, d'entrada.

Per això considera que s'ha trencat la proporcionalitat i s'ha vulnerat un dret fonamental, el secret de les comunicacions, intervenint converses basant-se en una activitat no delictiva. Com que no hi havia més indicis ni proves complementàries (perquè la guàrdia civil va destruir les armes) que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l''arbre enverinat', que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que els responsables de la web no van ser identificats amb els mitjans tècnics habituals, com ara la localització d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per a vulnerar un dret fonamental i el Suprem exigeix que hi hagi indicis objectius de delicte per a fer-ho.

Acusació popular: 'Açò no anul·la la realitat'

L'acusació popular encara no ha rebut la sentència, i retreu el comportament anormal del tribunal, que l'ha filtrada sense que una de les parts en tingués coneixement. D'acord amb l'argumentació legal de la sentència, l'acusació valorarà la possibilitat de presentar-hi un recurs. 

'L'eliminació de les escoltes pot significar l'anul·lació d'una prova, però no de la realitat. I la realitat és que s'ha comprovat que existia un grup nazi organitzat, amb una ideologia i una actitud violentes, i que posseïa armes prohibides --diu Toni Gisbert, portaveu de l'acusació popular--. I la pregunta que fem en veu alta és: el tribunal considera que no és delicte la possessió d'armes prohibides, ni l'organització d'un grup nazi, ni l'existència d'un grup d'ideologia i actitud violentes? Quin missatge dóna el tribunal a la societat?'

A més, Gisbert posa damunt la taula el context europeu, 'en què hi ha una alarma social creixent per l'emergència del feixisme i el populisme'. 'Han sorgit moltes veus socials amb un missatge de preocupació. I mentrestant, la possessió d'armes i la creació de grups feixistes no són delicte a l'estat espanyol.'

La sala, de la secció 4 de l'Audiència de València, ja té un precedent en el mateix sentit, recorda l'acusació popular: l'any 2005 va absoldre el grup nazi Armagedon.

Judici

El judici s'ha fet aquest mes en quatre sessions. La guàrdia civil hi ha explicat que el grup tenia una estructura jerarquitzada i lliurava armes als seus membres a la seu social que tenia a València. 

Durant la investigació es van fer escoltes telefòniques, de les quals la guàrdia civil va concloure el funcionament jeràrquic del grup: els dirigents donaven ordres, i si no es complien es discutia sobre el fet amb els caps i també es parlava de possibles càstigs. 

Al local social del grup a València es captaven nous membres, i a través de la web es podien adquirir porres extensibles i punys americans, segons un testimoni dels agents. L'agent responsable de la investigació va dir al judici que la guàrdia civil intentava evitar les agressions que el grup planejava i de les quals tenien coneixement per les escoltes. I van decidir decomissar les armes per por de possibles agressions. 

La guàrdia civil havia destruït la prova principal

Tanmateix, pocs dies abans de començar el judici, es va saber que la guàrdia civil havia destruït les armes de guerra, que eren una de les proves més importants del cas. Es va descobrir quan el fiscal va demanar que s'exhibís el material per al judici.

Operació Panzer

La guàrdia civil va desarticular l'any 2005 l'organització Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de vint-i-dues persones i l'escorcoll de locals a tot de municipis del País Valencià. Es van decomissar nombroses armes de foc i armes blanques i també molta propaganda nacionalsocialista, amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la guàrdia civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i amb les quotes dels membres. L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les principals activitats, hi havia les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

29-VII-14, vilaweb

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974[1] - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.[2] Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).[3]

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves[4] constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".[5] Els familiars i organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola.[6] Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.[7][8]

En el judici del cas, dut a terme a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,[9] a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després del judici.[4] Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó i, per a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[10]

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys[11] de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi) o "Soldats catalans" (Orgull Roig).

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer amb el seu nom.[12] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenatge a la capital d'Osona amb motiu de la inauguració del passatge, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.[13][14]

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» al Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny del 2013 al Camp Nou.[15]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_de_Guillem_Agull%C3%B3_i_Salvador

El proceso judicial

En el juicio del caso, hecho en Castellón de la Plana en 1995, el juez condenó a uno de los acusados y autor confeso de las cuchilladas, Pedro Cuevas, a 17 años de cárcel por homicidio y absolvió al resto del grupo. Pocos días después, uno de los acusados, Juan Manuel Sánchez, participó en otra agresión con navaja en el barrio del Carmen de Valencia. De los 17 años de condena, Pedro Cuevas sólo cumplió 4 en la cárcel y cinco en libertad condicional.

Los jueces de la Audiencia Provincial de Castellón rechazaron la alegación de la acusación de que se había tratado de un asesinato político y redujeron la agresión a una pelea juvenil, de ahí que la sentencia sólo fuera de 14 años de prisión. Sin embargo, según un testimonio posterior los agresores después de perpetrar el asesinato cantaron el Cara al Sol e hicieron el saludo fascista. Asimismo, según sostiene el padre de Guillem Agulló, un miembro del grupúsculo de ultraderecha Acción Radical de Burjasot fue el que avisó a los agresores de la presencia de su hijo en Montanejos. A este grupo pertenecía el actual presidente del partido ultraderechista Democracia Nacional, Manuel Canduela. El padre también asegura que un amigo de Agulló le confesó que estaba amenazado por la extrema derecha y que había pensado marcharse de Valencia. Con todos estos nuevos datos el padre ha pedido a la fiscalía la reapertura de la investigación.1

El nuevo juicio a Pedro Cuevas por neonazi

Tras salir de la cárcel después de cumplir cuatro años de la condena por buena conducta, Pedro Cuevas se presentó en las elecciones municipales del 27 de mayo de 2007 como candidato en las listas del partido ultraderechista Alianza Nacional (AN) en el número 4 por Chiva.2 Y otro de los implicados, Manuel Canduela, en la actualidad preside del partido político ultraderechista Democracia Nacional (DN).3

En 2005, dos años antes de presentarse a las elecciones, Pedro Cuevas fue detenido en la llamada "Operación Panzer" que desmanteló una presunta red neonazi que actuaba bajo la denominación de Frente Anti Sistema (FAS). La Guardia Civil se incautó en su casa de 40 brazaletes con esvásticas, una daga nazi y puños americanos prohibidos, así como moldes para producir hebillas con las siglas SS. Junto a Cuevas fueron encausados otros 17 miembros de FAS, entre los que se encuentran dos militares. Según la acusación el grupo estaba encabezado por uno de los principales dirigente de Alianza Nacional en Valencia, Juan Manuel Soria, en cuya vivienda de Chiva se encontraron escritos sobre el nazismo así como un carné de Nueva Acrópolis. También está imputado en la Operación Panzer Alejandro Serrador, segundo concejal en Silla (Valencia), por el ultraderechista España 2000 cuyo presidente José Luis Roberto es su abogado defensor. Según la fiscalía, el concejal guardaba objetos de "parafernalia neonazi" además de una decena de armas blancas. El juicio oral está previsto que se celebre a mediados de 2013.1

Acoso de la extrema derecha a la familia

La extrema derecha de Valencia ha mantenido el acoso a la familia de Agulló durante los veinte años transcurridos desde el asesinato. Cada aniversario del crimen se recibía puntualmente una llamada, además de otras a medianoche; ante su casa de Burjassot aparecían pintadas con cruces célticas —también dirigidas a sus compañeros: «Moriréis como vuestro amigo. MONTANEJOS 93»—; recibían cartas anónimas en las que les decían: «Rojos, os vamos a matar»— y llamadas al móvil de una de las hermanas de Agulló. La policía no ha detenido hasta ahora a nadie por estos hechos.1

A pesar del acoso sistemático que sufre la familia desde hace décadas, ni la policía, ni la justicia, ni el Partido Popular de la Comunitat Valenciana han intentado remediarlo, siendo las denuncias sistemáticamente cajoneadas por los estamentos oficiales y políticos.1

Memoria histórica

Años después se continúa homenajeándole y cuando se cumplieron los diez y los quince años de su muerte hubo diferentes manifestaciones.

Varios grupos han hecho canciones en su homenaje, canciones como No tingues por (No tengas miedo, de Obrint Pas), Company Guillem (Compañero Guillem, por Opció k-95), 11 d'abril (Greska), 11 d'abril del 93 (ODI), Soldats catalans (Soldados catalanes, composición de Orgull Roig) o No t'oblidem (No te olvidamos de INsemiNACIÓ.

En 2013 se aprobó en Vich que un pasaje de la ciudad llevara el nombre de Guillem Agulló.4 Este homenaje se suma al de su pueblo natal y de Sallent, donde existen una plaza y una calle que llevan su nombre, respectivamente.1

http://es.wikipedia.org/wiki/Asesinato_de_Guillem_Agull%C3%B3