com dus això de que t’hagin pres més de 100.000 milions de la teva butxaca per a "rescatar" bancs?
Des que va esclatar la crisi Catalunya Banc ha rebut 12.052 milions d’ajuts públics més els 572 milions que es va comprometre el FROB a injectar al comprador de la cartera hipotecària venuda la setmana passada. Per tant, amb els diners que ingressarà el FROB del BBVA amb prou feines es recuperarà un 9% dels diners públics que es van destinar a sanejar l’entitat nascuda de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Així, la pèrdua de l’Estat en aquesta entitat superarà els 11.400 milions d’euros. Una xifra a la qual caldria afegir també els diners que l’Estat va injectar al banc dolent o Sareb a propòsit dels immobles de l’antiga caixa.
22-VII-14, G. Magallón, lavanguardia
La reestructuració bancària a Espanya va arribant a la seva fi. Amb l’adjudicació d’ahir de Catalunya Banc, només queden Bankia i BMN com a entitats nacionalitzades pendents de vendre. Pel camí, el sanejament del sector ha donat lloc a un procés de concentració: CaixaBank va adquirir Banc de València i Banca Cívica; el BBVA va aconseguir Unnim i ara Catalunya Banc; Sabadell, la CAM, Kutxabank es va quedar CajaSur, i Liberbank, va adquirir CCM.
Els 1.187 milions d’euros que pagui el BBVA amb prou feines rebaixaran la factura global de la reestructuració del sistema financer espanyol que, segons el Tribunal de Comptes, supera els 107.913 milions. Si es té en compte l’última partida de 572 milions que el FROB va injectar a la cartera d’hipoteques de Catalunya Banc per poder vendre-la, el cost supera els 108.000 milions, equivalent al 10% del PIB espanyol.
Del total d’ajuts, 40.000 milions venien directament del fons de rescat europeu, que el ministre Luis de Guindos va sol·licitar a la UE el juny del 2012 (inicialment per 100.000 milions, dels quals 60.000 no es van arribar a utilitzar). Bankia, Novagalicia, Catalunya Banc i Banc de València van rebre 36.968 milions. També es van sanejar els comptes de Liberbank, Caja3, España-Duero (Ceiss) i BMN, que va acabar sent nacionalitzada. No obstant això, algunes d’aquestes entitats ja havien rebut injeccions financeres del Fons de Garantia de Dipòsits, motiu pel qual la factura final és superior.
De tots els ajuts concedits en forma de capital, l’Estat ha recuperat el 2,86%, segons va informar recentment el Banc d’Espanya. En concret s’han recuperat 1.760 milions. D’aquests, 977 milions corresponen als ajuts que havia rebut Banca Cívica, i que van ser tornats per CaixaBank quan va adquirir l’entitat fruit de la fusió que va liderar la CAN. Uns 783 milions més són a compte dels 9.052 milions injectats a Novagalicia, entitat que finalment es va adjudicar el banc llatinoamericà Banesco per 1.000 milions d’euros, per la qual cosa la seva desinversió va donar pèrdues per més de 8.000 milions. Ara caldrà afegir als diners recuperats els 1.187 milions que paga el BBVA per Catalunya Banc.
Les entitats que ja no existeixen i de les quals, per tant, s’han perdut tots els diners són Banc de València (5.498 milions), Unnim (953 milions), CAM (5.249 milions) i Banco Gallego (254 milions).
El cas de Bankia és diferent. És una altra entitat que continua nacionalitzada, i per a la seva venda s’ha optat per ara per una col·locació d’accions. Fa uns mesos es va vendre un 7,5% del capital a fons estrangers institucionals per 1.300 milions d’euros que va ingressar directament la societat matriu, tot i que es preveu que aviat arribin a l’Estat.
22-VII-14, lavanguardia