Vincent Lambert, o quan el fanatisme es nega a la vida negant la mort

> dossier dret al suïcidi assistit

A França, el Consell d'Estat havia autoritzat que Vincent Lambert, un tetraplègic en estat vegetatiu irreversible, fos desconnectat de la màquina que el manté amb vida. Poques hores després, i a instàncies del recurs presentat pels pares del malalt, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ordenava suspendre la desconnexió. Enmig de les dues decisions s'alcen tres protagonistes. Un home que fa sis anys que està alimentat artificialment sense que hagi existit la més mínima comunicació entre ell i el seu entorn, uns familiars que advoquen per posar fi a la seva agònica situació i uns altres que volen mantenir-lo amb vida sigui com sigui.

eutanasiaEutanàsia passiva, la que renuncia a l'acarnissament amb tractaments artificials, o exigència de vida mentre sigui possible i Déu no decideixi el contrari. Els defensors d'aquesta opció són els pares del pacient i dos dels seus germans, fervents catòlics tots quatre. Aquests respecten i estimen més el Creador que el seu fill o germà; en conseqüència, es pot suposar que en el cas que ells mateixos arribessin a trobar-se en un estat semblant a l'actual de Lambert desitjarien patir igual martiri.

Amb tot, la constatació més terrible es deriva del fet que Lambert havia expressat més d'una vegada, abans que tingués l'accident que va posar fi a la seva integritat, que en cas de gran dependència no desitjaria ser mantingut viu de forma artificial. Però això no ho va deixar escrit enlloc; va ser una greu omissió.

Sens dubte, aquestes lamentables circumstàncies ens condueixen a reflexionar sobre la nostra pròpia mort, i a tenir present que per fortuna es troba a la nostra disposició un document que ens permet consignar què és el que desitgem o no desitgem per al nostre final. El comunament denominat testament vital ja està reconegut, i a través d'aquest document podem fer constar la nostra voluntat més enllà que arribem a ratificar-la en el seu moment o no ens sigui possible de fer-ho per incapacitat mental. Només així ens assegurem de sostreure'ns de decisions alienes als nostres propis desitjos, de recursos judicials resolent sobre la nostra vida i la nostra mort al marge de nosaltres mateixos.

Des d'aquestes línies, un record per a Vincent Lambert, i amb això el fervorós desig que aviat la seva voluntat sigui respectada i pugui per fi descansar en pau.

18-VII-14, E. Solé, lavanguardia