"No paren de sortir factures dels calaixos" (de la Comunitat Valenciana)

[Img #12266]València té el dubtós honor de ser la regió europea amb què Brussel·les ha estrenat les seves competències per investigar presumptes casos de manipulació de les dades de dèficit i deute dels estats membres. Els inspectors comunitaris sospiten que la Generalitat valenciana va enviar "de manera sistemàtica" informació "incorrecta" a Madrid sobre la seva situació financera, "ja sigui de manera deliberada ja sigui per negligència". El Govern espanyol creu que es limitarà al període 2008-2011, quan Francisco Camps era el president. Però d'acord amb fonts del departament de Fiscalitat de la Comissió la investigació és més àmplia i arriba a fets de "20 anys enrere". En cas que es confirmés, la multa pot ser milionària.

La insòlita situació viscuda el maig del 2012, quan el Govern espanyol va informar la Comissió Europea d'una nova revisió a l'alça de la xifra del dèficit, va aixecar la llebre. Madrid va atribuir la correcció a la detecció de despeses no registrades a València i Madrid, la qual cosa va motivar l'activació d'un equip d'inspectors d'Eurostat a les comunitats autònomes per determinar què havia passat.

La visita tècnica es va produir el 24 i 25 de maig i a més de València i Madrid, es va incloure un control a Catalunya, en tots els casos per la despesa sanitària. Mentre la Generalitat va passar l'examen, en el cas de Madrid el conflicte es va saldar amb una amonestació en considerar Brussel·les que el desfasament podia ser "un ajust excepcional". Però la situació valenciana "va donar motius de preocupació". Dos anys després, aquesta inquietud s'ha traduït en l'obertura d'una investigació formal per "possible manipulació d'estadístiques". El pla de proveïdors llançat per Rajoy el 2012 va fer aflorar nombroses factures -més de 300.000- que dormien als calaixos de la Generalitat valenciana i que pujaven a 1.825 milions d'euros. Eren factures sense consignació pressupostària, és a dir, no existien.

Alberto Fabra, que va substituir Camps el 2011 al capdavant de la Generalitat, tenia l'encàrrec d'aclarir els comptes de la seva administració. El seu primer conseller d'Hisenda, José Manuel Vela, ho va afirmar en més d'una ocasió: "no paren de sortir factures dels calaixos". De tal manera que el dèficit previst el 2011 previst en el 3,6% va passar a ser del 5,15%. Des de la Generalitat valenciana es reconeixia que "aquesta pràctica va ser habitual fins i tot abans del 2008". Fabra esperava que amb aquest esforç per netejar els comptes el tema quedés tancat a Madrid i Brussel·les.

L'expedient, subratlla Brussel·les, "no posa en dubte l'exactitud de les estadístiques d'Espanya". El que pretén és esbrinar "si la declaració errònia, de manera deliberada o per negligència greu, de les despeses realitzades" a València "va tergiversar les dades nacionals de dèficit i de deute d'Espanya al llarg de diversos anys". Segons la investigació preliminar, la Intervenció General de la Generalitat Valenciana va enviar "sistemàticament" informació incorrecta a les autoritats estadístiques nacionals "al llarg de molts anys". No es va notificar importants partides de despesa sanitària ni es va respectar el principi de meritació prevista pels reglaments nacionals i europeus. Els problemes, recorda, havien estat identificats en informes de la Sindicatura de Comptes valenciana, però "se'n va fer cas omís".

Brussel·les està autoritzada a imposar sancions si constata "notificacions errònies deliberades" o "negligències greus" en els apunts oficials de dèficit i deute. La quantia màxima de la multa serà del 0,2% del PIB del país, segons la gravetat de l'ofensa, la seva durada i el grau de col·laboració de les autoritats durant la investigació. "Això no és Grècia, el problema afecta una regió i una partida de despesa, no necessàriament s'ha d'arribar al màxim nivell de multa", afirmen fonts comunitàries.

La reforma es va posar en marxa el 2011, a l'inici de la crisi de l'euro, després que es descobrís l'immens engany estadístic que havia practicat Grècia durant diversos lustres. Els inspectors comunitaris estan autoritzats a fer visites a tots els nivells administratius i a tenir accés a les fonts originals d'informació, no només als informes. "La qualitat i la credibilitat de les estadístiques europees no és una cosa amb què la Comissió estigui disposada a transigir. Depenem de dades fundades per prendre decisions també fundades i d'estadístiques fidedignes per formular polítiques basades en els fets", va declarar ahir Algirdas ¿emeta, el comissari europeu de les estadístiques. La Comissió, afegeix, "utilitzarà tots els mitjans a la seva disposició per vetllar perquè les estadístiques dels Estats reflecteixin fidelment la situació econòmica i siguin compilades i notificades d'acord amb el dret".

Brussel·les ara té un termini de 10 mesos per emetre un informe amb les seves conclusions. Espanya tindrà dret a fer comentaris sobre el seu contingut abans que es publiqui. "És important investigar a fons perquè es va produir el registre incorrecte de dades durant tants anys en el passat i determinar la principal font de responsabilitat", afirma l'executiu comunitari.

La Generalitat Valenciana no va amagar ahir la seva enorme preocupació. Per diversos motius. La Comunitat Valenciana torna a aparèixer com a factor que pot deteriorar la imatge de l'Estat espanyol, la seva credibilitat davant els mercats. Aquesta notícia, a més, es divulga en un moment en què Fabra vol negociar amb Cristóbal Montoro un "fons de compensació", que no sigui més deute, per cobrir el dèficit en Sanitat i Educació en espera que hi hagi un canvi en el model de finançament autonòmic. A més, ja ha deixat clar que no serà possible complir el dèficit previst per al 2014 amb l'actual finançament.

12-VII-14, B. Navarro/S. Enguix, lavanguardia

Vergonya aliena provoca que la Comissió Europea obri un procediment d'investigació formal a una comunitat autònoma espanyola, en aquest cas la valenciana, per la sospita fundada d'haver falsejat i/o manipulat les estadístiques corresponents a les dades de dèficit públic, ja que això reflecteix -com a mínim- una greu i inacceptable irregularitat política i administrativa que afecta i desacredita el conjunt de l'Estat.

La investigació va arrencar amb les dades dels anys 2008 i el 2011, quan la Comunitat Valenciana encara estava presidida per Francisco Camps, el mandat del qual es va caracteritzar per una gestió financera descontrolada i caòtica, en el marc de les ombres de la corrupció pel cas Gürtel. Però la Comissió mirarà encara més enrere. El nou equip de govern que el va substituir el 2012, sota la presidència d'Alberto Fabra, va reconèixer que va trobar moltes factures als calaixos sense pagar i sense comptabilitzar. El Síndic de Comptes va quantificar en més de 300.000 les factures acumulades, sense consignació pressupostària, majoritàriament corresponents a sanitat, que superaven els 1.300 milions d'euros.

Gràcies al Pla de Suport a Proveïdors que va articular el Ministeri d'Hisenda, per tal de sanejar els comptes de les administracions autonòmiques i locals, la Generalitat valenciana va decidir treure a la llum totes les seves factures pendents, que van sumar la barbaritat de 4.069 milions d'euros, entre els quals 1.850 milions que no estaven comptabilitzats. L'ocultació sistemàtica de tot plegat a l'Administració central els anys anteriors és el que ara investiga la Comissió Europea...

La intenció de Brussel·les és determinar si la Comunitat Valenciana va tergiversar les seves estadístiques sobre dèficit públic, igual com al seu dia va fer Grècia, i castigar aquest comportament amb les sancions corresponents, amb l'objectiu d'evitar que aquestes actuacions es tornin a repetir, ja sigui a València o en altres administracions públiques de qualsevol país europeu.

La Comunitat Valenciana ha estat l'escollida per la Comissió Europea per inaugurar les seves noves competències de governança econòmica per investigar presumptes casos de manipulació de les dades de dèficit i deute dels estats membres. Les estadístiques europees han de reflectir la realitat, ja que en depèn la presa de decisions polítiques que afecten tots els ciutadans. Per això assenyala que utilitzaran tots els mitjans a la seva disposició per vetllar perquè "reflecteixin fidelment la situació econòmica i siguin compilades i notificades d'acord amb el dret de la Unió Europea".

El que falla d'aquest procediment és que la sanció que apliqui la Comissió Europea per l'engany comptable del govern de Francisco Camps la pagarem tots els espanyols, amb càrrec als nostres impostos, sense que s'apliqui cap penalització ni càstig als polítics responsables d'una gestió tan dolenta i fraudulenta. Aquesta hauria de ser una qüestió que s'hauria de replantejar.

12-VII-14, lavanguardia