BARCELONA RADICAL
radicalparty

"No hi ha res més perillós que una idea, quan només se’n té una", Alain

El papa del radicalisme, el filòsof Alain, deia coses com aquesta: 'Quan tinc una idea, he de negar-la; és la meva manera de posar-la a prova'". Val a dir que coneixia prou bé la trajectòria del Partit Radical-Socialista, articulat sobre l'herència de la Il·lustració -laïcitat, solidaritat, humanisme, tolerància i universalisme- i que considerava l'escola pública com el bressol de la República... Però -mal m'està el dir-ho- he d'afegir que desconeixia l'obra d'Alain, periodista i professor de filosofia, que va convertir les seves reflexions periòdiques a La Dépêche de Rouen et de Normandie en tot un referent de radicalitat democràtica.

Aquestes reflexions, sota l'epígraf de Propos, d'estil directe i amb fórmules incisives, analitzaven la política i l'economia, l'educació i la felicitat, la literatura i la religió... A Espanya el periodista Emili Manzano va publicar el 2003 una antologia del pensament d'Alain (Mira a lo lejos, RBA). Aquests Propos no buscaven tant dir-nos què hem de pensar com ensenyar-nos a pensar: proposar-nos -d'aquí ve el seu nom- un conjunt de fórmules per descobrir el món i l'home tal com són i no com voldríem que fossin. Ara, quan la política europea es debat entre l'immobilisme i la temptació populista, la radicalitat democràtica d'Alain és de rigor. Heus aquí algunes d'aquestes reflexions.

"No hi ha res més perillós que una idea, quan només se'n té una". La complexitat de les societats del segle XXI ens convida a administrar millor la diversitat i a saber donar respostes complexes a aquesta pluralitat de reptes. "Reflexionar és negar el que un creu". "Pensar és anar d'error en error; res no és del tot veritat". Perquè posar en qüestió les nostres pròpies idees i creences és el primer pas per entendre les idees i les creences dels altres. "El dubte no està per sota del saber, sinó per sobre". "No és difícil tenir una idea; allò que és difícil és tenir-les totes". El dubte com a motor del pensament i de l'acció, en sintonia amb aquells versos d'una cançó de Raimon: "L'única seguretat / l'arrelament dels meus dubtes". Una reflexió que és vàlida no només en el terreny de les idees, sinó sobretot en el de les creences: el creient avança amb el peu de la creença i el del dubte; el no creient ho fa amb el peu de la no-creença i el del dubte; el punt de trobada entre tots dos és el peu del dubte.

La política no és l'art d'eliminar els conflictes, sinó la forma civilitzada de resoldre'ls, a partir del caràcter ambivalent de la condició humana. Alain alertava sobre l'imperi de les passions. "Són les passions i no els interessos els que mouen el món". "Nosaltres respectem la raó, però estimem les nostres passions". "Fundeu una societat de gent honesta; tots els lladres en formaran part". El ciutadà, dipositari de drets i deures, ha de començar per complir amb el seu deure. "L'home es forma amb les penes; els plaers veritables els ha de guanyar, merèixer-los; ha de donar abans que rebre: és la llei". "Resistència i obediència, vet aquí les virtuts del ciutadà. Amb l'obediència assegura l'ordre, amb la resistència assegura la llibertat". Una ciutadania, titular de la sobirania, que ha de vetllar per l'equilibri dels poders i relativitzar l'abast dels discursos polítics: "Tot poder sense control torna boig". "Sent les nacions inevitablement menys assenyades que els individus, tot pensament té el deure de sentir-se en rebel·lió". "Mai un orador no ha pensat mentre parlava; mai un oïdor no ha pensat mentre escoltava".

La tasca a què ens convidava Alain, en la primera meitat del segle XX, continua sent vàlida per afrontar els reptes del segle XXI: no ens deia què havíem de pensar, sinó que ensenyava a pensar per nosaltres mateixos. El valor del treball, com a actitud de fons, i les bones maneres, en les formes, eren les seves divises. "La llei suprema de la invenció humana és que només s'inventa treballant". "L'ortografia és de respectar; és una forma de cortesia".

14-VI-14, Rafael Jorba, lavanguardia