El Parlament de Catalunya no és partidari de l'autodeterminació dels pobles de Palestina, dels kurds a Síria, o dels habitants del Sàhara. Amb el debat polític a Espanya centrat en el dret a decidir dels catalans, els representants polítics de Catalunya han votat en contra del dret a l'autodeterminació d'aquests tres pobles. Ho han fet en una sessió celebrada aquest dijous que ha vist com CiU i PP unien els seus vots, amb el PSC i C's fluctuant en funció de cada cas. ICV-EUiA –que havia presentat la moció– ERC i la CUP hi han votat a favor.

Existeix el dret a l'autodeterminació dels pobles? La pregunta ha dominat la sessió d'aquest dijous al Parlament. En un moment en què la situació política de Catalunya està centrada en el dret dels ciutadans a decidir quin és el seu estat, el màxim òrgan legislatiu del país ha fet gala d'una complexa i confosa divisió. L'autodeterminació, segons els membres del Parlament, no és un dret universal, sinó que depèn dels casos. Així, el PSC defensa l'autodeterminació de palestins i sahrauis, però no dels kurds. Ciutadans, en canvi, defensa l'autodeterminació de sahrauis, però no la de palestins o kurds.

No només el punt sobre el dret a l'autodeterminació, sinó pràcticament tota la moció sobre Israel i Palestina presentada per ICV-EUiA ha quedat rebutjada aquest dijous per la majoria CiU-PPC. CiU i PPC, amb el suport de C's, han rebutjat "instar el govern espanyol a fer arribar la necessitat d'impulsar amb la comunitat internacional un procés d'autodeterminació del poble palestí en la línia de les resolucions de les Nacions Unides". Tampoc han votat a favor de reconèixer el dret a l'autodeterminació del poble kurd a Síria i s'han negat a donar suport a un referèndum per al poble del Sàhara Occidental.

"No erigir-se en jutges"

CiU ha justificat el seu vot al costat del PP en contra d'un procés d'autodeterminació del poble palestí, el reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble kurd, o donar suport a iniciatives per a un referèndum vinculant al Sàhara Occidental amb l'argument que la moció "va dirigida a desgastar el Govern", en paraules de la diputada Mireia Canals. Segons Canals, "ni el Parlament ni el Govern han de pretendre resoldre per ells sols aquests conflictes, ni erigir-se en jutges".

ICV-EUiA pretenia que l'administració catalana assumís el compromís de "no impulsar cap tipus d'acord més amb empreses i institucions israelianes que tinguin un paper directe i demostrat en l'ocupació i colonització il·legal de territoris palestins". Els ecosocialistes han obtingut el suport de la CUP i del PSC en la majoria de punts –els socialistes s'han abstingut en el reconeixement del dret a l'autodeterminació kurda a Síria, però han votat a favor del referèndum al Sàhara i de l'autodeterminació palestina–, mentre que el suport de C's ha estat fluctuant.

L'únic punt que ha quedat aprovat és el que insta el Govern a "implementar una política exterior basada en la projecció de Catalunya com un actor internacional, compromès, solidari i responsable garantint la màxima coherència de l'acció exterior i de la coordinació de les seves actuacions". En aquest punt, C's i PPC han estat els únics a oposar-s'hi.

Picabaralla entre Coto i Fernández

Durant el debat s'ha generat una picabaralla entre dos diputats, quan David Fernández (CUP) ha interromput el debat des del seu escó i ha acusat José Antonio Coto (PPC), assegut davant seu, d'haver exclamat "moros" en to de "mofa" quan Ferran Pedret (PSC) estava intervenint sobre Palestina. "Recomano a Fernández que no es dediqui a inventar converses alienes que suposadament es dedica a escoltar", ha dit Coto posteriorment. Coto ha acusat el diputat de la CUP d'haver-li dit "desgraciat i imbècil", mentre que Fernández ha assegurat als periodistes que li havia dit "desgraciat i covard". Tot, en el marc d'una sessió caòtica. Davant l'absència d'alguns diputats, la votació final ha generat un moment curiós. S'ha hagut de repetir tres vegades perquè no es desfeia l'empat –les dues primeres a 66 i l'última a 65–. La presidenta del Parlament ha hagut d'aplicar aleshores el reglament del Parlament que, després del tercer empat, especifica que s'ha de rebutjar la proposta.