els hongkongesos prenen el carrer en defensa de la democràcia

          Marea humana a Hong Kong. Centenars de milers de persones es van manifestar ahir a l'excolònia britànica per reclamar més democràcia en l'aniversari de la devolució d'aquest territori a la Xina el 1997. Una massiva assistència que va convertir la marxa en la més multitudinària des de la retrocessió i en una demostració de creixent desconfiança cap a les autoritats de Pequín. Una situació que provoca una creixent inquietud entre els dirigents del gegant asiàtic.

Les imatges dels carrers de Hong Kong omplerts de gent superaven ahir el debat de les xifres sobre el grau de participació en aquesta marxa. La policia va xifrar el nombre d'assistents en 98.600, davant els 510.000 estimats pel convocant Front Civil de Drets Humans.

La realitat és que la massiva resposta a la convocatòria va constituir l'avís més clar a Pequín que els residents a l'excolònia volen plena democràcia. Va confirmar els resultats del referèndum informal convocat pel moviment civil Occupy Central per exigir que el pròxim cap de l'Executiu sigui elegit el 2017 per sufragi universal. Una consulta en què van participar gairebé 800.000 persones, el 10% de la població i el 22% dels residents amb dret a vot.

Una votació que el Govern de Pequín considera "il·legal", "invàlida", així com "antipatriòtica" i fruit de la "paranoia política", segons un comunicat de la seva Oficina per a Hong Kong i Macau.

Tot i això, la d'ahir va ser la manifestació més multitudinària sota la sobirania xinesa i supera la del 2003, que va aglutinar 500.000 persones indignades per una proposta de llei de seguretat, que finalment va ser retirada per les autoritats locals.

Els hongkonguesos van sortir ahir massivament al carrer per mostrar la seva indignació amb Pequín. No només per reclamar elegir lliurement el seu pròxim líder polític, sinó per la ràbia provocada per la publicació d'un Llibre Blanc per part del Govern xinès, on precisava que l'última paraula en el grau d'autonomia de l'excolònia la té Pequín i que la Xina manté una "jurisdicció exhaustiva" sobre tot el territori.

Aquesta declaració va causar un profund desassossec entre els hongkonguesos. Hi van veure una amenaça al principi d'"un país, dos sistemes" pactat entre Londres i Pequín el 1984. Una fórmula que atorga a l'excolònia competències exclusives en tots els àmbits excepte en defensa i política exterior. Aquesta situació permet als seus habitants, per exemple, participar en una manifestació com la d'ahir.

Anteriorment a la marxa, el cap de l'Executiu, Leung Chun Ying, va fer una crida a la calma i l'estabilitat en la seva intervenció en els actes oficials. Va prometre als hongkonguesos que el seu Govern farà "tot el possible" per avançar cap al sufragi universal, però va advertir que "hem d'evitar fer qualsevol cosa que mini l'estabilitat i la prosperitat de Hong Kong".

La realitat, tot i això, suggereix que s'acosten temps tumultuosos per a l'excolònia.

2-VII-14, I. Ambrós, lavanguardia