la religió de les empreses (sexe, religió i Obamacare)

Les corporacions també creuen en Déu.

El Tribunal Suprem dels EUA va anul·lar una part col·lateral, però de gran simbolisme en la reforma sanitària patrocinada pel president Barack Obama, quan va estendre el concepte de persona i el va aplicar a les empreses.

Segons la decisió avalada pels cinc jutges conservadors, en contra dels quatre liberals, les societats controlades per famílies creients tenen dret de negar-se a sufragar anticonceptius als seus empleats, com estableix la norma sanitària. Consideren que aquesta regulació viola la seva llibertat religiosa.

La més alta instància judicial va provocar així el que es va qualificar com la tempesta política perfecta: sexe, religió i Obamacare.

A les portes del seu edifici es van congregar partidaris de la llibertat religiosa i dels que defensen el control de natalitat. Era l'escenificació de la profunda divisió ideològica en què es troba sumit el país.

A més d'impulsar la guerra de la contracepció, la resolució suposa una clatellada al president allà on fa més mal, a la peça principal del seu llegat.

La reforma sanitària o Obamacare ha estat la força de l'expansió ultra del Tea Party. La seva promulgació el 2010 i la ratificació el 2012 per aquest tribunal -el president, el conservador John Roberts, va fer un regateig i va votar amb els progressistes- només van ser uns factors que van servir per incrementar l'assetjament reaccionari.

Hi ha un altre plat a la balança. No seria equitatiu oblidar que aquesta nova sanitat es va convertir en un dels reclams que va propulsar Obama a guanyar amb claredat el seu segon mandat.

El republicà John Boehner, president del Congrés, va insistir que la decisió demostra que "la llei sanitària continua sent un caos i un llast econòmic, l'hem de derogar". Tot i això, el professor Timothy Khost va declarar a The Washington Post que, malgrat l'enrenou polític, la llei en conjunt no es veu afectada per la resolució. "El cas no és sobre la llei, sinó sobre religió", va precisar.

"Una corporació és simplement una forma d'organització utilitzada pels éssers humans per assolir les finalitats desitjades", escriu el ponent de la sentència, el jutge Samuel Alito, per certificar la fe de les empreses i eix central del plet.

Que aquest reconeixement vagi en perjudici de la salut pública, en concret la de les dones, i la igualtat de gènere, els preocupa menys. "La manera més senzilla d'aconseguir això -assegura el tribunal- seria que el Govern subministrés anticonceptius a les dones que no puguin obtenir-los per l'objecció religiosa dels seus patrons".

El portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, va mostrar respecte per la decisió, però va advertir que "posa en perill la salut de les dones". Seran elles, va remarcar, les que hauran de prendre decisions i va instar el Congrés a intervenir per mitigar els efectes. "Continuarem -va dir en relació amb el Govern- millorant la salut dels americans ajudant que les dones tinguin més i no menys". La resolució es deu a la reclamació de tres empreses i obre la porta perquè altres companyies desafiïn les lleis en disposar de l'argument de l'atac a la seva llibertat religiosa.

Així ho va subratllar la magistrada Ruth Ginsberg en el seu vot discrepant. La resolució afirma que les empreses d'aquest assumpte són societats que no cotitzen i sota control d'una mateixa família. "Ningú no dubta de la sinceritat de les seves creences religioses", afegeix, mentre que es considera difícil que els executius de grans corporacions es posin d'acord sobre creences.

Una de les reclamants és Hobby Lobby, cadena nacional de 500 establiments dedicats a la venda d'artesania i manualitats. Els seus amos -David i Barbara Green- són cristians evangèlics. Tenen més de 13.000 empleats. Una altra firma és Mardel, amb unes 35 llibreries i 400 treballadors, al capdavant de la qual hi ha un fill dels Green. La tercera es diu Conestoga Wood Specialties, que fabrica armaris de cuina. Els seus propietaris, els Hahn, són mennonites. A la seva nòmina hi ha 950 persones.

El tribunal planteja que les petites empreses, els treballadors d'organitzacions religioses, com les esglésies, o sense ànim de lucre, ja n'estan exclosos. Si s'imposa a les empreses familiars, això seria una càrrega excessiva contra el seu credo i la seva economia, en exposar-se a multes severes.

1-VII-14, F. Peirón, lavanguardia