una monarquia de saldo en un règim de rebaixes democràtiques
En relació amb el procés successori de la Corona, accepto que el debat sobre la forma d'Estat no era una urgència social. També que l'equació "república igual a més democràcia" no és automàtica, com demostren la història i el mapa actual del món. Tampoc no nego que de vegades pugui oferir més garanties un cap d'Estat hereditari -blindat de les anades i vingudes de la política de partit- que un president de la república elegit en condicions precàries, per exemple amb votacions molt minoritàries. I també puc admetre que, pel bé de l'estabilitat, la figura del cap de l'Estat -rei o president- ha d'estar sobreprotegida en l'exercici de la seva funció; i incloc els antics caps d'Estat, per evitar que volent assegurar que tots som iguals davant la llei no acabéssim obrint la porta a revenges d'origen polític contra els servidors públics de més rang.
No sóc intransigent en el meu republicanisme i entenc que la defensa de la monarquia pot ser perfectament raonable. Però començo a estar seriosament preocupat per la rebaixa general de les exigències democràtiques al voltant d'aquest debat. Estic disposat a escoltar i a deixar-me convèncer en una discussió en profunditat, però no puc acceptar l'exigència d'una lleialtat opaca, que pot acabar generant encara més incerteses i més inestabilitat.
A hores d'ara encara no sabem de manera mínimament versemblant què ha passat amb l'abdicació del Rei. No sabem quin és el seu estat de salut. No sabem si hi ha noves perspectives en el procediment judicial que afecta membres de la seva família. No sabem quin és el moment exacte de les relacions entre els membres de la família reial. No sabem si està en crisi la convivència del Monarca amb la Reina, ni si aquesta variable ha influït en la renúncia. No sabem quines són les darreres dades demoscòpiques que ha analitzat la Zarzuela, sobretot les que comparen la popularitat del Rei i del Príncep en solitari i acompanyats de la Reina i la Princesa.
De fet no sabem res. Qui ha dissenyat l'operació? Per què es posa en marxa ara? És fruit de la voluntat personal del Rei? Del seu entorn? El Govern espanyol l'ha pressionat? Qui més hi ha participat? Qui n'estava al cas? Quins partits han estat consultats? Quins poders econòmics i socials? El moviment té alguna cosa a veure amb el debat territorial?
Se'ns demana lleialtat cega, però també opaca. A qui servim amb aquesta lleialtat? Què i qui ens garanteix que aquesta és una operació al servei dels ciutadans i els seus interessos? Puc estar a favor de l'estabilitat, però necessito moltes més garanties. Ens reclamen lleialtat unes institucions en crisi i enfangades de tota classe de porqueries; uns partits corruptes i endogàmics i uns poders fàctics que fa temps que conspiren en defensa dels seus interessos privats i contra l'interès públic.
Què dóna més estabilitat, l'opacitat o la validació democràtica del procés a través de les urnes? Potser en condicions normals un pacte de partits i institucions hauria representat aquesta voluntat popular, però no és el cas. I consti que el republicanisme hauria d'aparcar l'altivesa i la pretesa superioritat moral. Sobretot mentre no demostri la seva força real entre la ciutadania i exhibeixi un projecte amb garanties, més enllà de l'explotació de sentiments històrics.
Podeu estar segurs que el futur de la monarquia s'acabarà votant a les urnes, exactament igual que es votarà el futur de Catalunya. Com aquí, es farà en referèndum o en unes eleccions plebiscitàries. I com aquí, podem anar a votar confrontant només immobilisme ranci contra democràcia o bé podem posar damunt de la taula arguments per debatre a fons què és el que convé a l'interès general.
13-VI-14, Rafael Nadal, lavanguardia