"Un paso al frente", Luis Gonzalo Segura de Oro-Pulido

Luis Gonzalo Segura de Oro-Pulido té 37 anys i acaba de publicar una novel·la que ha transcendit per raons extraliteràries. De fet, el jove autor de cognoms brillants pot perdre la feina per Un paso al frente (Tropo editores), una obra protagonitzada per un tinent anomenat Guillermo Fernández. Segons els feliços editors, ja n'han venut deu mil exemplars i preparen la quarta edició. Xifres molt notables, ara, per a qualsevol llibre però més encara per a un autor desconegut. El llibre descriu la vida militar actual de manera força crítica. Els que ja han llegit la novel·la parlen d'un retrat molt negatiu, amb una presència constant d'arbitrarietats en les condecoracions, abusos de poder i conductes gens honorables, relacionades amb la corrupció. Els oficials, per entendre'ns, roben combustible a dojo o es fan una sauna amb els diners destinats a alimentar la tropa. La novel·la acaba amb un epíleg epistolar: una duríssima carta del protagonista, el tinent Fernández, adreçada al ministre de Defensa, a qui acusa de "completar el salario con algún sobre que otro con el que defrauda a su propio compañero (el ministro de Hacienda), cobrar dietas por hacer su trabajo, colocar a sus familiares y amigos en algún puesto de la Administración, algún que otro chanchullo con una empresa amiga y quizá alguna comisión". La qüestió és que Segura de Oro-Pulido, a banda de novel·lista, és també tinent de l'exèrcit espanyol, destinat al centre de transmissions de l'exèrcit de terra a Pozuelo de Alarcón. Aquest petit detall curricular ha provocat un gran malestar en el Ministeri de Defensa, fins al punt que l'exèrcit li ha obert expedient i podria expulsar-lo de les Forces Armades. L'acusen de vulnerar el codi disciplinari castrense. L'instructor passa per alt que la carta final la firma el personatge de ficció Guillermo Fernández.

En la dècada dels vuitanta, alguns jutges d'ideologia conservadora van cridar a declarar Els Joglars a diverses ciutats espanyoles arran de l'obra Teledeum, perquè la consideraven blasfema. Crec recordar que l'exjoglar Jaume Collell explica, en una gran crònica titulada El Via-crucis de Teledeum, que un jutge fins i tot va citar un pobre taxista que es deia igual que un dels personatges de l'obra. És una escena digna d'una de les millors novel·les de militars que he llegit mai: Les aventures del bon soldat ¿vejk, del txec Jaroslav Ha¿ek. Perquè ¿vejk és un veritable campió a l'hora de portar la disciplina militar al límit de l'absurd. En el cas del tinent novel·lista expedientat, molts experts troben absurda la sanció des d'un punt de vista jurídic. Això és perquè desconeixen la política militar d'arrestos. O no han sentit mai parlar de la història d'un tinent que cau perquè trenca un graó i la pobra escala queda arrestada?

14-VI-14, Màrius Serra, lavanguardia