Jaume Sastre ja du 39 dies en vaga de fam

Jaume Sastre, conegut professor d'institut i activista independentista, compleix avui 38 dies en vaga de fam per exigir al president balear, José Ramón Bauzá, que es reuneixi amb els docents i desbloquegi el conflicte educatiu que viuen les illes des de principi de curs. Malgrat el seu delicat estat de salut, Sastre manté la intenció de continuar amb la protesta, que va sumant nombroses mostres de suport des de diferents col·lectius dins i fora de les Balears.

De moment, Bauzá es nega a parlar amb els comitès de vaga dels docents, que van suspendre fa mesos les aturades contra la imposició del trilingüisme. El Govern del Partit Popular només accepta negociar qüestions educatives a la corresponent taula sectorial i a través de la consellera del ram. L'Executiu es nega a asseure's amb l'Assemblea de Docents, entitat a la qual pertany Sastre i que ha portat el pes de les protestes.

"Em trobo físicament feble, encara que molt bé d'ànims pels molts suports rebuts, que cada dia són més", va explicar ahir Sastre a La Vanguardia. Afirma que no el sorprèn l'actitud de José Ramón Bauzá. "Entén el diàleg com un acte de debilitat, i és un error. En una societat avançada els temes es resolen en una mesa de negociació", subratlla. Mentre manté la protesta, Sastre s'allotja a Sa Casa Llarga, finca ubicada als afores de Palma que gestiona una oenagé d'atenció a exclosos socials. Allà compta amb el suport d'un grup de col·laboradors i ha rebut nombroses visites, incloses algunes de membres del PP, que s'han interessat pel seu estat de salut.

Davant la gravetat del conflicte, dos exconsellers del PP i un expresident del Govern han sol·licitat a Bauzá una reunió urgent que ajudi a desbloquejar la situació. La portaveu del Govern, Núria Riera, va donar a entendre ahir que la trobada, si es dugués a terme, no seria amb el president sinó amb la consellera d'Educació. Riera va fer també una crida a la "responsabilitat i al sentit comú" perquè Sastre "abandoni la vaga de fam".

La comunitat educativa ha anunciat que recorrerà davant la Justícia per paralitzar l'aplicació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) el curs que ve. L'anunci es produeix després de saber-se que els claustres de més de 90 centres han rebutjat l'esmentat pla. Un any més, la seva aplicació dependrà dels tribunals.

14-VI-14, E. Carranza, lavanguardia

Avui fa 37 dies que el mestre Jaume Sastre va començar una vaga de fam. A hores d'ara la seva lluita per la llengua del seu país és prou coneguda i són molts els que li donen suport. Des que Bauzà va iniciar un procés sistemàtic de destrucció del català a les Illes, Sastre va decidir que calia lluitar perquè, com diu ell mateix, allò que no es fa, no arriba enlloc. Els motius de la vaga els va explicar en un sentit missatge, del qual val la pena reproduir-ne un fragment: "Com ahir i com sempre, avui és un altre dia per demostrar que defensar la llengua, la cultura i el territori no té data de caducitat. Hi ha moltes causes justes i nobles per les quals lluitar arreu del món, però la nostra llengua, la de Ramon Llull i la dels nostres pares, des del 1229 ençà, només té els seus parlants per fer-la viva i plantar cara als enemics que la volen exterminar. L'educació és la garantia que fa possible la supervivència del nostre poble".

Jaume Sastre fa 37 dies que lluita. Ha perdut 20 quilos i els metges l'han avisat que té la glucosa i la potasa sota mínims i que el cos ja està devorant la proteïna muscular. Però ell cita Tito Vilanova i diu allò de "seny, pit i...", i es manté ferm en la lluita. Durant aquests 37 dies els suports han estat notables, i sap que no està sol. Però també hi ha alguns silencis notables que voldria assenyalar. El primer, el del Govern balear, per bé que tampoc cal esperar res d'una gent que percep la cultura com una enemiga, que intenta destruir un llegat lingüístic mil·lenari i que actua amb la impunitat del colonitzador. Bauzà és el pitjor que li ha passat al català a les Illes des del dictador Franco.

Precisament per això, aquest no em sembla el silenci més sorollós, perquè estava descomptat. Molt més estrident, en canvi, em sembla el silenci, la indiferència i el menyspreu de totes les esquerres que es fan i es desfan pel territori hispà, en general sempre disposades a alçar la bandera sahrauí o la palestina, o la de qualsevol poble que sigui prou llunyà i exòtic. Però quan es tracta de defensar un llegat tan proper com el català hi ha una deserció en massa. Com si no tingués a veure amb ells, com si no fos en cap cas la seva causa. Un mestre mallorquí posa en perill la pròpia vida per defensar la seva llengua i mantenir la qualitat educativa, i cap Pablo Iglesias, ni cap Cayo Lara, ni cap amic de les famílies plurals, ni cap aspirant a dirigir el socialisme clàssic, ningú no el va a veure ni li dóna suport. Com si no existís.

Com si la seva causa no tingués res a veure amb ells. Cosa que ens recorda que, en qüestions de defensa de la nostra identitat i cultura, estem sempre molt sols. Per acabar i en homenatge a Jaume Sastre, aquesta frase de Gandhi: "Diuen que sóc un heroi, jo, feble, tímid, gairebé insignificant. Si essent com sóc he fet el que he fet, imagineu el que podem fer si estem tots junts". Força, Jaume.


Leer más: http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54409892921/index.html#ixzz34inwpxuQ
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

14-VI-14, Pilar Rahola, lavanguardia