de terrorista a delinqüent, Rafael Blasco Castany, un dels polítics decisius de la democràcia espanyola

Rafael Blasco Castany ha estat un dels homes més intel·ligents de la política valenciana en el temps de les cireres. En el temps alegre de la despesa pública. Com que la intel·ligència emocional és la que avui està de moda, caldrà precisar que Blasco Castany ha destacat com a intel·ligència política. Freda, aguda, analítica i descreguda. Una intel·ligència amb doble fons.

Antic militant del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), Blasco té la mirada entre gèlida i burleta de l'home que ha deixat de creure, de creure en majúscules, transitant zones de perill. (Tres dels cinc últims afusellats per la dictadura eren del FRAP).

Va contribuir a edificar el PSPV-PSOE, va dibuixar els primers plànols de la Generalitat Valenciana com a conseller, va intentar desbancar el president silenciós, Joan Lerma; va fracassar, va ser acusat de suborn, va sortir absolt, va pensar en la creació d'una CiU valenciana i va acabar lliurant els plànols a Eduardo Zaplana, l'home de Cartagena que José María Aznar havia escollit per a la conquesta de València, operació clau per a la recentralització d'Espanya. Madriterráneo.

Zaplana i Blasco, una parella més que temible. Imbatible els anys noranta. Es van cruspir els socialistes en quatre anys, a cavall de la turboeconomia immobiliària.

Ni vestits massa entallats, ni corbates cridaneres. Gestos de cardenal i aires del Politburó del Partit Comunista de Txecoslovàquia. Llest, el 2007 Blasco ja veia a venir problemes per al "model valencià" (La Vanguardia, 29 de juliol del 2007). Pel que sembla, no va veure a venir problemes per als seus assumptes. La més freda de les intel·ligències sempre té un límit. Massa segur d'ell mateix.

Vuit anys de presó per a l'home que va lliurar els plànols valencians a Aznar. Condemna exemplar. El PP busca el reset i a València es decidirà el futur polític d'Espanya.

29-V-14, Enric Juliana, lavanguardia

Rafael Blasco, peça clau de la política valenciana durant els darrers 30 anys i cervell del PP valencià, ha estat condemnat a vuit anys de presó i 20 d'inhabilitació. Els jutges del TSJ de València han sentenciat que Blasco va ser, com a conseller de Cooperació sota la presidència de Francisco Camps, el pilot d'una trama corrupta que l'any 2008 va desviar prop d'1,8 milions d'euros destinats als més necessitats a Nicaragua, dels quals només van arribar uns 47.953. Diners que va fer servir, ben al contrari, per comprar pisos i garatges per a una xarxa en què van participar vuit processats més, d'aquests diversos alts funcionaris del seu gabinet. El TSJ considera provat que Blasco va cometre els delictes de malversació de cabals públics, tràfic d'influències, prevaricació administrativa i delicte continuat de falsedat en document oficial. "No podem deixar de banda la gravetat dels fets en què ha incorregut el senyor Blasco, ja que s'ha prevalgut d'una estructura administrativa que dirigia per pervertir els seus objectius, disposant alegrement d'uns fons destinats a finalitats solidàries per desviar-los a finalitats de caràcter purament privat", diuen els jutges. "Una autèntica aberració", afegeixen.

No era aquest l'epíleg que s'esperava per a una trajectòria política intensa, plena de clarobscurs però, per descomptat, determinant en la política valenciana. Nascut a Alzira el 1945, exmilitant del FRAP, home fort de l'executiu socialista de Joan Lerma (que el va portar als tribunals per un altre afer de presumpta corrupció de què Blasco va ser absolt al TSJ), estrateg d'Eduardo Zaplana (va ser ell qui va dissenyar l'operació per desmembrar Unió Valenciana), multiconseller amb Francisco Camps, Blasco va ordir moltes operacions polítiques, econòmiques, socials i fins i tot esportives. Entorn d'ell s'havia creat un mite, el de l'home poderós que ho controlava tot al PP valencià. Fins no fa gaire, i ja amb el cas Cooperació en plena instrucció, era el cap del grup popular a les Corts Valencianes amb Alberto Fabra de president. Potser per això fins ahir es va arrapar al seu escó a les Corts Valencianes, en el grup de no adscrits. Però la sentència l'ha expulsat definitivament del Parlament i segurament de la política. En el text els jutges valoren que "aquest fet no deixa de ser un exponent més de la corrupció política que actualment constitueix un dels pitjors flagells de la nostra societat, que exigeix una resposta severa per part de les nostres institucions".

A més de Blasco han estat condemnats a penes de presó, inhabilitació o multa, vuit processats més, entre els quals hi ha l'empresari Augusto Cesar Tauroni i alts funcionaris del seu departament. Però la seva condemna podria no ser l'única, atès que encara queden dues peces més del cas Cooperació (una d'aquestes sobre ajuts a Haití que tampoc no van arribar) per instruir, i que podrien acabar amb noves condemnes per a l'exconseller. Ahir el PSPV-PSOE i Compromís, que van denunciar a Blasco, no amagaven la seva alegria. Al PP tothom va callar excepte Francisco Camps, que sorprenentment va defensar la innocència del condemnat.

29-V-14, S. Enguix, lavanguardia