llavors, en què quedem?: hi ha, o no, espoli a/de Catalunya?

Després de presentar unes balances fiscals en les quals es comptabilitzava fins i tot la devesa com a aportació extremenya al règim de finançament, José Antonio Monago ha impulsat una resolució al parlament d'Extremadura que reclama al Govern de Mariano Rajoy que no permeti a Catalunya tenir un finançament singular. L'argument del PP extremeny no és cap altre que el reconeixement explícit que, sense les aportacions de Catalunya al sistema comú, Extremadura perdria un 12% dels seus ingressos i hauria d'ajustar 400 milions d'euros anuals o, segons els seus càlculs, tornar a l'Estat les competències en sanitat i educació.

Després dels atacs i desqualificacions de cada any a les balances fiscals que presenta la conselleria d'Economia de la Generalitat, el text de la resolució presentada pel PP extremeny constata que el fet que Catalunya quedés fora de l'actual sistema de finançament "suposaria que la resta de comunitats del règim comú perdrien fins a 16.000 milions d'euros l'any". Aquesta és la xifra constant -16.543 milions en l'exercici del 2010- que recullen els estudis del grup d'experts que elaboren les balances fiscals per a la conselleria d'Economia de Catalunya partint del càlcul flux monetari i que el conseller Andreu Mas-Colell s'ha vist obligat a defensar contra la negativa de les files populars a reconèixer aquest dèficit fiscal.

La resolució del partit de Monago considera a més "un espoli" per a Extremadura la possibilitat que Catalunya deixés de participar del règim comú. Per això, en el text que volen aprovar al Parlament extremeny exigeixen a l'Executiu central que s'adoptin mesures per "blindar el principi de solidaritat entre les comunitats autònomes".

Així, Monago no només aprofita per desacreditar la proposta del número dos del PSOE a les eleccions europees, Ramon Jáuregui, que reclama una modificació a fons de la Constitució i planteja un finançament singular per a Catalunya, sinó que es posiciona amb aquesta resolució en el debat de la reforma del finançament. Un debat que el Ministeri d'Hisenda té previst deixar en un segon pla ateses les més que evidents diferències entre els barons del PP a les portes d'unes eleccions autonòmiques, la primavera que ve. Però també per la dificultat d'aconseguir un acord que no suposi una injecció extra de recursos per part de l'Estat al sistema comú.

En aquest sentit, Ángel de la Fuente, director de Fedea i responsable dels futurs comptes regionalitzats del ministeri d'Hisenda, admet en un article publicat pel servei d'estudis del Grup BBVA que la negociació serà "extremament complicada" i que "els interessos de les parts són molt difícils de conciliar" en una negociació que és, "en essència, un joc de suma zero".

Segons De la Fuente, una aportació extra del Govern central és complicada per "la situació actual de penúria generalitzada" i tindria "efectes secundaris molt perniciosos". I si l'Executiu es torna a gratar la butxaca per greixar l'acord es reforçaria la idea "que sempre poden obtenir més recursos a un cost pràcticament nul per a ells pressionant Madrid". Afegeix que aquesta percepció distorsiona el funcionament d'un sistema descentralitzat perquè desactiva la capacitat de les autonomies per finançar increments de despesa mitjançant la seva capacitat impositiva. Les xifres de De la Fuente confirmen que Madrid perd més de 40 punts de finançament relatiu; les Illes Balears i Catalunya, entorn de 20; mentre que Extremadura en guanya més de 30.

15-V-14, I. Garcia Pagan, lavanguardia