Yoani Sánchez segueix exercint la seva llibertat a Cuba
L’Amèrica Llatina dels herois
L’escriptora, filòloga, periodista, bloguera i lluitadora cubana Yoani Sánchez va començar la setmana passada una nova aventura: 14ymedio.com. El que a qualsevol país democràtic del món seria un fet normal i corrent, fins i tot quotidià, a Cuba és tota una aventura. Es tracta d’un nou diari digital, que vol ser independent i que ja compta amb el suport de personalitats com l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa, l’expresident polonès Lech Wałęsa o el cineasta espanyol Fernando Trueba. 14ymedio publica articles d’opinió, reportatges i entrevistes que posen en dubte la versió de les coses que ofereix monopoli oficialista de la informació. És per això que, pocs minuts després del seu llançament el passat dimecres, la dictadura va bloquejar-ne l’accés dins de la illa. L’usuari que intentava accedir-hi era redirigit al blog yoanislandia.com, el nom del qual ja és una declaració d’intencions. Però no es donen per vençuts: “Bloquejar 14ymedio pot convertir-se en una estratègia fallida si l’objectiu és silenciar-nos. Res no és més atractiu que el que és prohibit”.
Poden prohibir l’accés a determinats espais d’Internet, però no la circulació dels seus textos. Yoani Sánchez ja va viure una experiència similar amb el seu blog Generación Y, l’accés al qual estava prohibit a Cuba i que va arribar a patir més de 15.000 atacs informàtics en un sol mes. Els seus articles es podien llegir fora de Cuba, a casa nostra, fins i tot a països veins, però no dins la mateixa illa. No obstant això, els cubans se les van enginyar per a poder llegir el que explicava. Entre d’altres fenòmens, es va crear una xarxa alternativa de distribució d’informació —per descomptat clandestina i il·legal— que consistia a fer circular còpies dels seus posts a través de llapis de pendrives i CDs. Yoani Sánchez, que durant dos anys va viure a Suïssa, havia conegut el que és la llibertat, la simple llibertat de navegar per Internet sense restriccions. I qui coneix la llibertat, no la menysprea. “En una illa d’on tothom escapa és inusual que algú torni”, confessa. Però volia el mateix per al seu país, i per això, des de llavors, mai no s’ha rendit.
La restricció dels cubans en el seu accés a Internet —connectar-se costa entre quatre i vuit dòlars per hora, en un país amb un salari mitjà de vint dòlars— també afecta les xarxes socials, especialment a Twitter. És per això que troben més formes enginyoses i originals per a esquivar-la i poder expressar el que pensen, o simplement el que veuen i viuen. La mateixa Yoani Sánchez explicava fa dos anys com s’ho feia pas a pas per a poder configurar el compte de Twitter i piular a través dels antiquats missatges de text SMS, una opció que permet la xarxa social. Només cal un telèfon mòbil normal i corrent, que a Cuba, on només l’11% de la població en té un, ja és molt. El mètode és unidireccional, no permet llegir el que escriuen els altres usuaris ni respondre missatges privats, però com a mínim sí que serveix per a fer públiques les piulades i esquivar d’aquesta manera les barreres econòmiques i de censura que imposa el règim.
Els herois tenen noms i cognoms. Yoani Sánchez, pels seus actes i pel seu coratge, mereix ser definida com a tal. Acompanyada també de veïns a la regió com el veneçolà Leopoldo López, a qui la no-dictadura de Veneçuela ha empresonat per motius polítics. El seu somni és el d’una Cuba en llibertat, també el d’una Amèrica Llatina lliure, i sense la lluita de persones com ells això serà impossible de veure. Estan del cantó correcte de la història, i acabaran vencent. “Tants kilobytes utilitzats m’han reafirmat que no sóc jo, ni som nosaltres, els qui ens oposem a res, sinó que és la realitat cubana —aquella que descric als meus posts— la que es mostra profundament contestatària, marcadament opositora”, va escriure en un article l’any 2009, recollit en el seu llibre Cuba libre: Vivir y escribir en La Habana (Debate, 2010). Un llibre que, en la lògica d’una dictadura com la cubana, “atempta contra els interessos generals de la nació”, segons va declarar el funcionari que va confiscar-ne deu exemplars que l’editorial argentina Marea va enviar a la mateixa Yoani Sánchez.