ús del Poder Legislatiu per a fer legal lo il·legal (i olé!)
Aquesta pràctica parlamentària de validació legislativa no només suposa una clara interferència del poder legislatiu en el poder judicial, contrària al principi de divisió de poders, sinó també un efecte de crida cap a l'incompliment de la legislació ambiental perquè les sentències, al final, no s'executen i, en definitiva, es dóna una discriminació respecte a la resta de la ciutadania que sí que compleix la llei.
Si vostè comet una infracció o una il·legalitat, corre el risc de patir una sanció o una condemna. Però si la irregularitat la comet una administració, aquesta té una carta: una llei per legitimar l'abús. És l'última de les temptacions d'algunes administracions autonòmiques, que han pretès avalar projectes de gran impacte ecològic amb lleis a la carta. La seqüència es repeteix. L'administració promou un projecte que vulnera alguna normativa ambiental; els afectats recorren i guanyen el plet però, en el tràmit d'execució, l'Administració autonòmica promou una llei perquè l'obra pugui dur-se a terme", denúncia Rita Rodríguez, advocat de l'organització WWF.
Primer exemple. El projecte més revelador és la construcció de la urbanització de luxe Marina de Isla de Valdecañas, al Tajo (Càceres), en un espai protegit (Xarxa Natura 2000 i zona especial per a les aus), amb 185 vil·les, un hotel, un golf, una base nàutica...
El Tribunal Suprem va confirmar el mes de febrer passat que la urbanització és il·legal ja que la Junta extremenya va requalificar com a urbanitzable una zona d'especial protecció. Per això, ratifica que ha de ser demolida per restituir-ne el sòl a l'estat original. No obstant això, durant aquest llarg litigi (iniciat el 2007 per Ecologistes en Acció), i per blindar la posició, la Junta extremenya va aprovar a l'estiu del 2011 una modificació de la llei regional del Sòl, de manera que els projectes d'interès regional (PIR) permeten requalificacions al sòl protegit en determinades condicions. La reforma es va fer poc després que la Junta rebés una primera decisió desfavorable del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura.
La Junta va al·legar fa uns dies davant aquest Tribunal que no pot enderrocar materialment la urbanització (li costaria 34 milions), i esgrimeix la reforma legal com a última carta. A més, afirma que tornar l'illa a l'estat natural no suposaria la recuperació de cap valor natural.
Un altre exemple són els intents de la Junta de Castella i Lleó per promoure una estació d'esquí en San Glorio, al parc natural de Fuentes Carrionas (Palència, Lleó i Cantàbria). El pla d'usos del parc prohibia aquesta instal·lació; per la qual cosa, per salvar l'escull, la Junta el va modificar el 2006. Tot i això, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCL), després de les denúncies presentades va anul·lar la modificació el 2008. Així que, vist que aquesta via no prosperava, la Junta va aprovar el 2010 una modificació de la llei que va crear el parc natural de Fuentes Carrionas. Ecologistes en Acció va presentar recursos i més recursos, i ara, el TSJCL ha acudit al Tribunal Constitucional perquè considera que la modificació pot ser inconstitucional.
Les lleis a la carta són una constant. El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el desembre passat la llei de les Corts de Castella i Lleó (2007) que va aprovar la Ciudad del Medio Ambiente al Soto de Garray (Sòria). L'obra, feta ja a mitges -s'han invertit 52 milions d'euros de diners públics-, incloïa set edificis en terreny protegit al costat del Duero, per a la qual cosa es va transformar terreny "rústic protegit" en urbanitzable. El projecte es va anul·lar perquè en aprovar-se per llei, no es va poder controlar la legalitat de la requalificació, ni l'avaluació ambiental realitzada. "No era raonable ni proporcional que el projecte s'exclogués de la legalitat ordinària, ja que es bloqueja la participació ciutadana. Els afectats no poden recórrer una llei, només els partits", diu Rita Rodríguez. "El Constitucional ja s'ha adonat dels manejos de les administracions; ja són conscients", afegeix la jurista.
Un altre exemple: la depuradora d'aigües residuals de Vuelta Ostrera, a Suances (Cantàbria). L'obra va ser declarada il·legal en el 2005 pel Suprem, després de la denúncia del grup ARCA (havia de ser demolida el segon semestre del 2013). La planta es va aixecar en domini públic al costat del mar, i la llei de Costes prohibia llavors aixecar-hi un equipament com aquest. El Govern central va reformar la llei de Costes (del PP, 2013) i va introduir un article que anava com l'anell al dit... Amb la nova llei, es permetia que depuradores com aquestes, que havien estat construïdes al costat del mar abans de l'entrada en vigor de la nova llei, "continuarien temporalment la seva activitat al mateix emplaçament". El govern de Cantàbria va esgrimir aquest article en un últim recurs, encara que el Suprem l'ha rebutjat.
Contra l'Algarrobico ningú no hi pot fer res. Espectral i solitari, el perfil es manté incòlume retallat sobre els penya-segats del cap de Gata. Ni el ja exministre de Medi Ambient Miguel Arias Cañete, que va abandonar el càrrec lamentant que no havia pogut "volar l'edifici", ni Greenpeace, ni els centenars de persones que van acudir dissabte passat a la manifestació convocada a Almeria per la Plataforma Desmuntant l'Algarrobico per exigir la demolició de l'hotel. "La veritat és que tenim els pèls de punta perquè les últimes decisions judicials han estat catastròfiques", assenyala Enrique Ruiz, portaveu de l'Associació d'Amics del Parc Natural de cap de Gata-Níjar.
El laberint judicial de l'hotel l'Algarrobico, construït en un 90% i paralitzat des del 2006, deixa a les beceroles els guions més enrevessats de qualsevol sèrie televisiva on es barregen odis, intrigues, interessos, favors i traïcions. L'últim és que el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) admet a tràmit els recursos contra la sentència del 21 de març que declarava urbanitzable el sòl on hi ha l'hotel, i ara serà el Tribunal Suprem qui s'haurà de pronunciar sobre la polèmica decisió.
Deu anys de plets i quatre ministres de Medi Ambient han estat incapaços d'assolir una solució. Fins ara, la majoria de les actuacions referides a l'hotel eren tramitades per la secció primera de la sala contenciosa administrativa. Va ser aquesta secció la que va dictar el 2012 que el sòl on s'assenta l'hotel estava protegit i per això no era urbanitzable. L'Ajuntament de Carboneras va presentar un recurs que, segons Greenpeace, es va traslladar "sense cap justificació" de la secció primera a la secció tercera de la mateixa sala, que el 21 de març feia un tomb total a la situació en establir que el sòl és urbanitzable. Un dels ponents de la secció tercera és el magistrat Rafael Toledano, que també és el president de la Sala Contenciosa del TSJA. Toledano manté un enfrontament personal amb el jutge Jesús Rivera, que actualment també exerceix a la sala contenciosa del TSJA, però a la secció quarta. Jesús Rivera va ser el primer magistrat que va declarar il·legal l'Algarrobico quan exercia com a magistrat a Almeria, abans d'ascendir en la seva carrera professional i arribar a formar part del TSJA.
Per això, molts es pregunten fins a quin punt pot estar influint aquest enfrontament personal en les decisions que es prenen sobre l'Algarrobico. Si el futur de l'hotel és a mans de la justícia amb majúscula, o depèn del frec a frec personal i professional de dos magistrats, que pel que sembla mantenen un enfrontament fora de l'habitual.
Els representants de les organitzacions ecologistes van decidir, després de conèixer totes aquestes circumstàncies, emprendre accions legals contra Toledà i els altres magistrats que componen la secció tercera, per als que també han demanat que siguin apartats dels procediments que encara queden per decidir, com la conformitat o no a dret de la llicència d'obres municipal concedida el 2003 a la promotora Azata del Sol perquè construís l'hotel.
"Aquests vaivens aixequen moltes sospites perquè no comprenem que plets iniciats fa anys canviïn ara de secció per, segons diuen, unificar doctrina. I més quan la secció primera seguia una clara línia a favor d'il·legalitzar l'hotel i lluitar contra l'urbanisme salvatge, mentre que la secció tercera ha consagrat el dret a la propietat privada, els interessos d'Azata del Sol i l'urbanisme salvatge", assegura Enrique Ruiz.
Dijous passat, diverses desenes de veïns de Carboneras van ratllar la lletra i de la paraula il·legal que els activistes de l'organització Greenpeace han pintat a la façana de l'immoble. Per a ells, l'hotel significa una oportunitat de feina en una comarca durament castigada per un atur que supera el 40% de la població activa.
20-V-14, A. Cerrillo, lavanguardia