seguim condemnant els nostres fills a la mediocritat autàrquica

...la presència de l'anglès, encara que creixent, és mínima. I una llengua s'aprèn sobretot quan s'ha d'usar en la comunicació natural, perquè es requereix per aprendre-la bé una implicació emocional i relacional. Del que hem après d'altres països resulta que quan la producció televisiva no es dobla i es veu en versió original subtitulada, això millora molt la competència en la llengua original, freqüentment l'anglès. De retruc resulta que també millora molt la comprensió lectora en la pròpia llengua, ja que s'han de llegir els subtítols ràpidament per entendre bé el que passa. Pedagògicament no hi ha cap dubte sobre quin és el model a seguir.

   S'ha argumentat en contra d'aquest model d'èxit que la indústria del doblatge és important i que, en cas de que no es doblessin aquests productes, es perdrien llocs de treball. Tanmateix hem de sospesar tots els elements. S'ha de començar amb les noves generacions, que han de tenir aquestes condicions d'avantatge pel futur. Com que és un interès general segurament haurien de ser els mitjans públics els que fessin el primer pas. D'altra banda es podria començar subtitulant les sèries infantils i juvenils més que la resta de la programació. És a dir, que no seria tan prioritari el doblatge dels productes destinats al públic adult.

28-IV-14, Josep Gallifa, lavanguardia