BARCELONA RADICAL
radicalparty

"L’opció dels liberals catalans", Nicolás Tomás Lanchon

L’opció dels liberals catalans

dimecres, 30 abril 2014, liberal.cat

Escrit per

Els liberals catalans ja tenen a qui votar. Com a mínim, sí a les properes eleccions al Parlament Europeu. Fins aquest moment, malauradament, no tenien cap opció. No obstant això, enmig del sorgiment de nous partits polítics ideològicament intervencionistes i a la pràctica populistes –que se sumen als ja existents, els que són dins del sistema–, apareix un partit que trenca amb aquests esquemes. No n’haureu sentit a parlar gaire als grans mitjans, més enllà d’algun teletip copiat i enganxat on s’enumeren totes i cadascuna de les candidatures quan van ser proclamades la setmana passada, però existeix.  És el Partit de la Llibertat Individual (P-Lib), que des del cap de setmana passat al congrés celebrat a Rotterdam ja és membre de ple dret de la Internacional Liberal. Es converteix d’aquesta manera en l’únic partit espanyol d’àmbit estatal en assolir aquesta fita. Després de superar totes les traves que posa el sistema per a poder presentar una candidatura aliena al mateix sistema, el proper 25 de maig farà acte de presència a tots els col·legis electorals espanyols.

És l’opció dels liberals catalans perquè és un partit que defensa nítidament els principis liberals. Sempre, arreu, en totes les esferes de la vida. Anirà a Brussel·les a defensar els drets civils i polítics, els dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, els de les dones a un avortament lliure. Es desplaçarà fins al centre del poder europeu per a exigir més lliure mercat enfront aquesta Europa de buròcrates, proteccionistes i intervencionistes que tot sovint fan ressuscitar la pitjor versió de Keynes. Lluitarà contra la brutalitat dels cossos policials dels Estats en els afers interns i contra la brutalitat dels exèrcits en els afers exteriors. També buscarà posar fi a aquesta vergonyosa política immigratòria i instaurar el lliure moviment de persones més enllà de l’espai Schengen. Fins i tot s’atrevirà a plantejar debats que en el millor dels casos són oblidats –si no ignorats–, com el de la legalització de les drogues com a mètode per a acabar amb el narcotràfic.

És l’opció dels liberals catalans perquè és un partit que defensa nítidament el dret d’autodeterminació. La seva proposta és la d’un autèntic Estat federal, però això no impedeix que, com Izquierda Unida, el defensi sense posar excuses. “El P-Lib considera impropi del pensament liberal impedir per la força la secessió de qualsevol col·lectivitat territorial que de forma clara, contundent, pacífica i democràtica ho hagi decidit. Reconeixem el dret formal d’autodeterminació amb o sense existència de “nació”, perquè aquesta creença subjectiva ens resulta indiferent”. Va tan enllà que fins i tot l’admet per als individus i lluita pel reconeixement de l’apatrídia. El seu president i cap de llista a les europees, Juan Pina, en una conferència que va oferir a Barcelona el maig del 2013, va defensar per al cas català un referèndum que sigui vinculant, al resultat del qual ningú no s’hi pugui oposar. El problema no és la independència, sinó què en fem d’ella: “El risc no és la independència, banal en un món globalitzat, sinó que aquest nou Estat sigui gestionat des del col·lectivisme exacerbat”.

Només per aquestes dues raons, de prou pes, el Partit de la Libertat Individual és l’opció dels liberals catalans a les eleccions europees. Hi ha d’altres formacions com Convergència Democràtica que es diuen liberals i que fins i tot formen part del grup parlamentari liberal al Parlament Europeu, però que alhora practiquen polítiques socialdemòcrates i comparteixen coalició amb conservadors i democristians (votar la seva llista és també votar pel Partit Popular Europeu). Per altra banda, dir que Convergència Democràtica és membre de la Internacional Liberal no és del tot cert. Qui n’és membre és la Fundació Llibertat i Democràcia, que efectivament té molts vincles i afinitats amb el partit, però que hi és pel seu propi compte. Per tot això, si els liberals catalans volen anar a votar el proper 25 de maig amb la consciència tranquil·la, sense remordiments, per fi tenen una opció: el Partit de la Llibertat Individual.