estem en plena regressió lliberticida dels estereotips femení i masculí

La Misae Nohara (la mare d'en Shin Chan) és cridanera, histèrica i està pendent de les rebaixes. Les adolescents protagonistes de Monster high estan obsessionades per la bellesa, van amb talons a l'institut i només pensen a seduir nois. I la Candance, la germana d'en Phineas i en Ferb, sempre sembla estúpida. Hi ha molts més exemples de com s'associen estereotips negatius, o directament masclistes, als personatges femenins de la majoria de sèries de dibuixos animats que es veuen al món. Ho afirmen dos ambiciosos treballs: un estudi recent fet pels investigadors Concepción Alonso Valdivieso i Jesús Pertíñez López de la Universitat de Granada (UGR), i la investigació duta a terme per Inmaculada Sánchez-Labella Martín, de la Universitat de Sevilla.



En el primer cas s'han analitzat 163 sèries de dibuixos animats, tant espanyoles com estrangeres, que s'emeten actualment a la televisió del nostre país, prestant una especial atenció als 621 personatges que hi apareixen. Del treball es poden extreure moltes conclusions, les més importants relacionades amb qüestions de gènere. Però Concepción Alonso destaca que el més rellevant "és que no hem evolucionat, continuem mostrant els mateixos estereotips que en els personatges femenins de Disney dels anys quaranta i cinquanta". És a dir, la dona és, en general, un personatge secundari, fràgil i dependent de l'home. Susana Guerrero Salazar, professora de la facultat de Filosofia de la Universitat de Màlaga i experta en l'anàlisi del sexisme apunta, no sense ironia: "Jo que vaig créixer amb la independent abella Maia i amb la rebel i descarada Pippi hauria esperat que, ja entrat al segle XXI, se'ns mostressin en pantalla més i millors referents femenins".

No és així. Inmaculada Sánchez-Labella va entrevistar 1.275 nens de les províncies de Sevilla, Còrdova, Màlaga i Jaén a través de 31 preguntes per conèixer com perceben els personatges femenins d'aquestes sèries i, a més, si creuen que reben algun tipus de maltractament. I la conclusió és ben clara: les sèries d'animació continuen mantenint els estereotips patriarcals i donen preeminència al gènere masculí enfront d'una imatge reduïda i simplificada i cenyida a tòpics relacionats amb la dona. I també que, majoritàriament, són els personatges femenins que assumeixen el paper de mare els que carreguen amb aquesta representació.



Tornem a les dades. En l'estudi de Concepción Alonso es confirma que només un 33,6% dels personatges de les sèries de dibuixos animats són noies (n'hi ha una per cada dos nois), i el seu paper està relegat gairebé sempre al de nòvia, mare o acompanyant del protagonista o del malvat. Per norma general, els personatges femenins dels dibuixos animats presenten un físic saludable, si bé moltes d'aquestes dones estan excessivament primes, una característica que no es veu en els personatges masculins. A més, hi ha un nombre petit de dones, normalment grans, que presenten sobrepès, una cosa que no apareix tant en el cas dels homes.

Els investigadors posen la popular sèrie Monster High com a exemple de la "nefasta imatge" que els dibuixos animats transmeten de la dona. "Són unes protagonistes absolutament superficials". Estereotips que es poden trobar en les coprotagonistes (rares vegades són protagonistes) de sèries com ara Padre de familia, Bob Esponja, Doraemon, Inazuma Eleven, Los padrinos mágicos, Phineas y Ferb, Shin Chan, Los Simpson i Les Supernenes Z. En el cas dels personatges masculins, els investigadors de l'UGR destaquen que per norma general tots tenen un físic saludable, ni obesos ni prims, i és curiós que el més freqüent és que no exerceixin cap professió, mentre que les noies són majoritàriament estudiants. "A més, sempre que apareix un càrrec directiu (alcalde o president) es tracta d'un home, i el pare és el que treballa. Les mares són sempre mestresses de casa (amb l'excepció de la sèrie Johnny Test, on la mare és la que treballa i el pare s'encarrega de les tasques de la llar), afegeix Concepción Alonso.

Susana Guerrero assenyala que hi ha dues qüestions que la preocupen especialment: "la representació audiovisual de les dones en general, que és l'estricte cànon de bellesa a què estan sotmeses, i la falta d'heroïnes, sobretot de superheroïnes". "Tothom vol ser un heroi, personatge exitós, salvador del món i aclamat i estimat per les multituds. Les nostres heroïnes, tot i això, són presentades per com són i és l'aspecte físic el que les converteix en exitoses", raona. A tots ens vénen a la memòria fàcilment noms de superherois com Spiderman i Batman, però difícilment de superheroïnes.

"Les poques heroïnes que tenim són víctimes de la bellesa i de la sexualització del seu cos, el que les converteix en dones objecte, creades per ser desitjades (primíssimes, precioses i amb grans pits). N'hi ha prou amb repassar, afegeix, els còmics o recordar Halle Berry quan interpretava Catwoman. Són motius suficients pels quals els investigadors alerten de "la necessitat de controlar les sèries d'animació que veuen els fills". La majoria dels pares pensen que, pel simple fet de ser dibuixos animats, el contingut és inofensiu i adequat per a l'edat dels fills". Una percepció que és errònia.

22-IV-14, S. Enguix, lavanguardia